Volum VII
^^^^^1-íoppFOns, circulars i tota al¬ tra 'ifténa de documents adreçats ais seus feligresos', en general a través del butlletí oficial del bisbat), completant les pastorals dei doctor Torras incloses als volums IV-VI d'aquesta sèrie.
Obres completes de Torras i Bages
Biblioteca Abat Oliba, 83
JOSEP TORRAS I BAGES
OBRES COMPLETES
Volum VII
Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1990
Primera edició, setembre de 1990 ISBN: 84-7826-157-5 (volum VII)
ISBN: 84-7826-161-3 (obra completa)
Dipòsit legal: B. 25.990-1990
Imprès a Novagràfik, S.A. - Puigcerdà, 127 - 08019 Barcelona
El cadàver del Dr. Torras i Bages a la capella ardent. [La Hormiga de Oro. ïlustración Catòlica, del 12 de febrer de 1916).
IV. INSTRUCCIONS PASTORALS
A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA DIÒCESIS (DE VICH)*
i
Carísimos cooperadores nuestros:
Hemos dispuesto que fuera publicada, en el Boletín de este Obispado, la Encíclica que Su Santidad León XIII dirigió en 8 de septiembre último a los Arzobispos, Obispos y Clero de Francia, escrita en la lengua pròpia de esta Nación, y que os presentamos traducida por un literato de nuestro Cabildo Ca¬ tedral. Es un documento que recomendamos no sólo a vues- tra lectura, sino ademàs a vuestra màs profunda reflexión; porque, dirigida al Clero con el objeto de ponerle en condi- ción de ejercer la influencia sobrenatural que por misión di¬ vina debemos a la sociedad humana en todas las transforma- ciones que en la misma introduce el córrer de los siglos, es de una asombrosa actualidad. La Encíclica va dirigida a la Nación francesa; pero como nuestro país està en intimo con- tacto con ella, y el flujo y reflujo de las opiniones y de las ideas en los tiempos modernos no es particular en cada pue- blo, sino que toma un caràcter general y cosmopolítico, las
* Comentari a l’encíclica de Lleó XIII al clergat de França sobre l'acció social en el sacerdoci, la qual és traduïda del francès al castellà pel canonge Collell, i publicada íntegrament en el «Boletín Oficial» del bisbat del 30 de novembre de 1899.
J. TORRAS I BAGES
ensenanzas del Documento Apostólico son perfectamente aplicables aun a nuestra Diòcesis, porque, a consecuencia del desarrollo industrial que en la misma va tomando grandes in- crementos, es inevitable su transformación de país agrícola en país manufacturero, con las variaciones consiguientes. Son menores las exigencias que en el orden religioso tiene un país de fe sencilla, unànime y heredada de los padres durante lar- guísimas generaciones, que las que tiene una población de un modo de ser mas complejo, de vida mas en relación con paí- ses sobre los cuales ha soplado de una manera devastadora el espíritu anticristiano de la Revolución y la licencia de las costumbres, y en este último caso va encontràndose hoy día, y cada vez irà siendo màs tangible el cambio, nuestra amada Diòcesis.
La santidad tiene muy pocas exigencias y no se fiscaliza màs que a sí misma; pero el espíritu mundano fiscaliza a los hombres y es cruelmente exigente con el sacerdote.
La Encíclica del Papa a los Obispos y Clero de Francia po- demos decir que tiene por objeto explicar cómo deben for- marse los jóvenes eclesiàsticos, y ensenar cómo deben portar- se al llegar con el ejercicio de su ministerio a ponerse en in¬ timo contacto con el pueblo. El ministerio sacerdotal es siem- pre el mismo, es eterno; pero en la manera de ejercerse se atempera a las condiciones de lugar y de tiempo. El Pontífice romano, pues, en su Encíclica explica cuàl debe ser la forma- ción científica y literaria de los jóvenes eclesiàsticos en el mundo moderno, y, asistido por el Espíritu Santo, tiene aquel admirable equilibrio de la verdad que da a las exigencias transitorias del siglo lo que conviene para tenerle màs propi¬ cio, sin detrimento de las eternas necesidades del espíritu hu- mano que Cristo nuestro amado Redentor expresó con su di¬ vina palabra y el Evangelio consigna para perpetua ensenan- za de todas las edades, constí tuyendo el verdadero y único ca¬ mino de salvación. Así el Papa pone coto a los excesivos en- tusiasmos de algunos eclesiàsticos modernos para quienes las ciencias naturales, siempre tratadas con honor por la Iglesia,
A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA DIÒCESIS
9
parece hayan de ser el pàbulo intelectual preferente para los que aspiran al oficio de maestros espirituales del pueblo; en cambio, excita con razones eficaces al estudio de la lengua.la- tina y al de los antiguos clàsicos, preparación exquisita para estudiós màs profundos, y medio de formación del buen gus¬ to y de las bellas formas que tan admirablemente sirven para la introducción de la verdad en el espíritu de nuestros seme- jantes.
Exhorta vivamente el Papa a los eclesiàsticos al estudio de las ciencias eclesiàsticas en sus diversos ramos, y aquí con- viene notar, amados cooperadores nuestros, que ésta siempre ha sido la conducta de la Iglesia en las varias crisis produci- das en las inteligencias semiilustradas, y màs aún en las seu- doilustradas, por los nuevos gustos y por las modas literarias. En efecto, cuando en los tiempos medievales se desperto el en¬ tusiasmo por el derecho romano, gran multitud de eclesiàs¬ ticos, dejàndose arrastrar por el movimiento general, aban- donaban el estudio de las Sagradas Escrituras para dedicar- se al de los códigos antiguos. La Iglesia entonces dictó las me- didas convenientes para impedir la desviación del espíritu eclesiàstico. Aun se introdujo en el Clero el entusiasmo por la medicina, y en el Corpus Inris Canonici se encuentran dispo- siciones (explotadas en alguna ocasión por los enemigos de la Iglesia, para presentaria como enemiga del progreso de las ciencias naturales) cohibiendo sobre todo a los religiosos que, olvidàndose de su profesión, se engolfaban en los estudiós mé- dicos y en los experimentos quirúrgicos. Siempre los estudiós sagrados seràn la base de la ilustración sacerdotal, màs que la jurisprudència y la medicina lo son para el abogado y para el médico, porque en los estudiós sagrados aprendemos la in- teligencia de la doctrina sobrenatural y revelada, cuyo depó- sito estamos obligados a guardar màs que nuestra pròpia vida, porque en él se encuentra la vida de toda la Humani- dad.
El naturalismo ha invadido la generación presente, y por esto ahora màs que nunca conviene recordar que la razón de
10
J. TORRAS I BAGES
nuestro ministerio, el motivo de existència del sacerdocio cristiano, establecido por Jesucristo en la tierra, es la sobre- naturalización del mundo, y a tal objeto deben dirigirse to- dos nuestros esfuerzos. Uno de los hombres mas famosos en la historia de la Iglesia en el siglo xix, quizàs el que ha tenido en la misma una influencia mas trascendental, tachado pre- cisamente por alguno de sus contrarios como de demasiado inclinado a lo moderno, el insigne Padre Lacordaire, restau¬ rador en Francia de la Orden de Predicadores, y él también predicador maravilloso, decía que se sentia faltarle doce anos de estudiós teológicos para cumplir debidamente su misión; a pesar de notarse siempre en su palabra la augusta influen¬ cia de la contemplación divina y de la profunda considera- ción de la verdad revelada.
En este punto de la Encíclica Su Santidad repite sus re- comendaciones al estudio de la Summa theologica de Santo Tomàs de Aquino, que nuestro Seminario tiene la glòria de haber conservado aun en ocasiones en que la casi totalidad de los establecimientos de ensenanza eclesiàstica, seducidos por la fàcil superficialidad de otros textos, la habían abando- nado; y Nos, con motivo de dirigiros estas breves considera- ciones, os exhortamos a todos, y especialmente a los jóvenes y a los profesores de nuestro Seminario, al profundo estudio de dicha Summa, por ser un insuperable molde en el cual la inteligencia humana adquiere aquella admirable armonía de facultades y sutileza de comprensión de las cosas divinas, ne- cesaria para explicar al mundo, màxime cuando tiene como hoy día la pretensión de ilustrado, la sublime doctrina de la filosofia evangèlica que nuestro divino Maestro nos dejó, para que la hiciéramos resplandecer ante los torpes ojos, cegados por el vapor de las pasiones, de la Humanidad, que Él res¬ tauro con su amoroso sacrificio del Calvario.
A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA DIÒCESIS
11
II
Pero dejando ya la parte de la Encíclica que se dirige a la formación literaria de los eclesiàsticos, que naturalmente no tiene un interès inmediato para aquella gran parte del Clero cuya misión pràctica les impide el estudio especulativo, fue- ra del naturalmente conveniente y necesario para sostener el propio espíritu y el espíritu de los feligreses y la conservación y perfeccionamiento de aquellos conocimientos de que no puede prescindir nunca el sacerdote que ejerce su ministerio, queremos hacer resaltar a vuestra vista, amados cooperado¬ res, la Sabiduría con que el Sumo Pontífice pone de relieve una forma especial del proselitismo en los tiempos modernos necesaria dado el modo de ser del pueblo en nuestra època, y de los temibles escollos que en este camino ha de evitar.
Van surgiendo cada día, bajo el influjo del espíritu cató- lico, una multitud de asociaciones y corporaciones populares, en las cuales conveniente es que intervenga el eclesiàstico para que no suceda que, abandonadas a sí mismas, pierdan su orientación espiritual, y con ella se pierda también el pro- vecho que naturalmente dichas asociaciones debían propor¬ cionar al pueblo. El principio de asociación, tan fecundo en bienes como en males y que la Iglesia ha cultivado siempre con predilección, es sin duda la palanca que ha de servir a la Santa Religión de Jesucristo para volver el mundo al cristia- nismo practico e intimo que es el único que salva; los esfuer- zos individuales coadunados multiplican la potencia y extien- den el radio de acción; las grandes obras de restauración cris¬ tiana, el acrecentamiento espiritual, las maravillosas empre- sas de caridad fraterna que la historia eclesiàstica nos des- cribe en distintos siglos, y que son honor y glòria de nuestro estado sacerdotal, no los llevó a cabo un solo hombre, sino le- giones de hombres unidos entre sí por el amor común a Je¬ sucristo.
Al gran desarrollo humano de nuestros días tenemos los sacerdotes la misión de proporcionar el desarrollo divino; y
12
J. TORRAS I BAGES
por esto la Francia, que indudablemente es una gran nación cristiana, a pesar de sus flaquezas y prevaricaciones, nos da el ejemplo con su prodigiosa actividad de que en ella no se queda en zaga el espíritu cristiano, conducido por su clero, en el movimiento social moderno que parece dirigirse unàni- memente hacia la forma corporativa, como la predominante que ha de ser entre los hombres del porvenir. El Papa alude a las reuniones, a los círculos, a las asociaciones, a la propa¬ ganda popular, a todo el movimiento social, en una palabra, en sus múltiples formas, en todas las cuales el Clero francès se inmiscuye para infundir a la vida nacional y humana el es¬ píritu cristiano, condición indispensable no sólo de eterna sal- vación para los individuos, sino ademàs también de bienes- tar temporal para la sociedad.
Pero el Maestro del mundo cristiano, el Jefe augusto de nuestro sacerdocio, encargado de velar sobre nuestro estado eclesiàstico y de mantenerle en aquellas condiciones en que lo estableció Jesucristo, al decir que debía ser luz del mundo y sol de la tierra, exhorta amorosamente a los eclesiàsticos ha- ciendo reflexionar sobre los tropiezos que algunos de ellos dan en este camino y nueva forma del proselitismo cristiano, y los abusos que se pueden cometer, y que de hecho se come¬ ten en la realización de este plan de cristianizar las masas po- pulares.
Para cumplir esta misión necesita el sacerdote meterse en el mundo; el cual, según la Religión cristiana y aun según el libro de la experiencia històrica, es peligrosísimo para el hombre de Dios, cuyo espíritu, como guia del de los demàs, ha de cernerse por encima de las pasiones humanas que for- man la atmosfera del mundo, debiendo aparecer como un bri- llante dechado de virtudes que ilumine las tinieblas que le ro- dean. Por esto recuerda el Papa que nuestro divino Maestro, antes de empezar a cumplir su misión pública entre los hom¬ bres, los edifico con el ejercicio de sus admirables virtudes. Caepit facere et docere.
Y empezando el prudente Pontífice por la virtud màs ne-
A LOS ECLESIÀSTICOS DE ESTA DIÒCESIS
13
cesaria e imprescindible en las empresas humanas, la discre- ción, la sabiduría pràctica, hermana del orden y de la disci¬ plina, recuerda a los eclesiàsticos la obligación en que se en- cuentran en la dirección de las obras sociales que tienen en- comendadas, de seguir la norma, la pauta, la orientación mar¬ cada por los Obispos; pues la Iglesia de Dios es a manera de un ejército bien ordenado, según el lenguaje bíblico, y no lo fuera sin la unidad de dirección y de criterio, que natural- mente pertenece determinar a aqueílos a quienes el Espíritu Santo ha puesto para regir a la Iglesia de Dios.
Dios dispuso la autoridad como fundamento de la Socie¬ dad humana y ésta bambolea y se cae cuando le falta el fun¬ damento; por lo cual la multiplicidad de las obras sociales, las asociaciones, círculos, centros de caràcter católico, cuan¬ do fuesen conducidas por el espíritu privado, por un criterio particular y no por el criterio marcado por la Iglesia docen- te, lejos de ser medio de proselitismo cristiano y de concòr¬ dia social, seria eficacísimo disolvente y principio de ruina para el reino espiritual, que como ministros de Jesucristo tè- nemos obligación de sostener entre los hombres.
Por esto el Papa recuerda el unum necessariwn, el princi¬ pio sempiterno en que hemos de apoyar y fundar todas nues- tras empresas, Jesucristo, piedra angular del edificio huma- no; que prescindir de É1 es renunciar a la perfección y a la solidez de la sociedad. Ademàs de que toda la jurisdicción del sacerdote al intervenir en los asuntos humanos, en todo tra- bajo de organización social, es una derivación del poder de Jesucristo que únicamente se transmite por medio de las au- toridades legítimas establecidas en la Iglesia. Pro Christo le- gatione fungimur. Pero para llevar almas a Dios necesitamos ejercer una sublime atracción sobre nuestros prójimos; y aun cuando siempre es Jesucristo el que lleva las almas a su Pa- dre, no obstante nosotros los sacerdotes, el instrumento que transmite la fuerza divina, no es indiferente en las operacio- nes de la gracia. Por esto los santos sacerdotes han sido, en las épocas pasadas, los agentes màs eficaces de transforma-
14
J. TORRAS I BAGES
ción y mejoramiento social, por lo cual nuestro Santísimo Pa- dre nos recuerda la advertència de san Pablo a su discípulo: In omnibus teipsum praebe exemplum bonorum operum. Indu- dablemente nuestro sermón màs elocuente y persuasivo es el ejemplo de nuestras buenas obras.
Pero queremos fijarnos antes de conduir, amados coope¬ radores nuestros, en una sentencia del Papa que conviene que meditemos seriamente. El Pontífice, siguiendo su costumbre, costumbre que también encontramos en nuestro divino Maes- tro y en sus sagrados apóstoles, para ensenanza del mundo y para hacerse al mismo màs asequible, al lado del documento divino pone el documento humano, coordinando el orden na¬ tural y el orden sobrenatural, y después de transmitirnos las ensenanzas de la Revelación nos recuerda la ensenanza de la razón humana; y aplicando al caso presente la sentencia del antiguo filosofo: Cuantas veces estuve entre los hombres volví menos hombre, da una admirable y oportunísima lección a los sacerdotes dedicados a la dirección de las obras sociales, de las instituciones que tienen por objeto cristianizar y morali- zar al pueblo, y que Nos quisiéramos gravar con caracteres indelebles en la memòria y en el corazón de los eclesiàsticos de Nuestra jurisdicción que, con caràcter de consiliarios, di¬ rectores, o de cualquier manera que sea, intervienen en so- ciedades de seglares: Cuantas veces estuve entre seglares vol¬ ví MENOS ECLESIÀSTICO .
Éste es el temor y no vano, sino comprobado por doloro- sas experiencias, de nuestro Santísimo Padre respecto al pe- ligro que para los sacerdotes tiene la intervención, de otra parte necesaria, en las sociedades de seglares con un fin ca- tólico. Cada legumbre, decía san Agustín, tiene un gusano particular; y el gusano particular de este género de proseli- tismo es el peligro de aseglararse que tienen los sacerdotes que lo ejercen; pero este peligro puede fàciímente evitarlo el sacerdote recogido y de veras celoso de la salvación de sus hermanos y del mejoramiento cristiano de la sociedad.
Nosotros también en la medida de nuestras escasas fuer-
A LOS ECLESIASTICOS DE ESTA DIÒCESIS
15
zas, hemos trabajado en esta clase de obras, y la experiencia nos ha demostrado que la eficacia de la acción sacerdotal en tales sociedades o asociaciones no estriba en la familiaridad con los individuos que la componen, ni en mezclarse en sus juegos y recreaciones, ni en deponer la augusta reserva de que debemos andar revestidos los que estamos en trato continuo con Dios, sino en la sencillez discreta en el trato con los so- cios, en la sobriedad de asistencia a sus reuniones, reservàn- donos para los casos necesarios; que nunca puedan presumir que vais allà como quien va a un recreo, sino como quien cumple un deber y se impone un sacrificio por Dios, y enton- ces, si ademàs les tratàis siempre con paternal caridad, tened por seguro de que adquiriréis sobre los seglares una verdade- ra influencia a propósito para infundirles el espiri tu católico, que tal y no otro es el objeto de nuestra intervención en di- chas asociaciones.
No desvirtuemos nunca, amados cooperadores nuestros, el ministerio eclesiàstico; en toda ocasión y lugar somos sa- cerdotes, y, en cualquiera esfera en que nos movamos para practicar la misión de atraer a las almas, procuremos, como nos advierte el Papa en la presente Encíclica, con valor e in- defectible paciència anunciar las verdades eternas, cumplien- do el precepto de san Pablo de propagar el Evangelio oportu- ne, importune, con paciència y sabiduría, haciéndonos así me- recedores del eterno galardón por nuestra labor apostòlica.
t El Obispo
Vich, 25 de noviembre de 1899
CIRCULAR SOBRE LES ORACIONS MANADES EN LA MISSA
Habiéndose hecho habituales las circunstancias que im- pusieron la recitación en la Misa de la colecta pro quacum- que tribulatione, y después de celebrado el Santo Sacrificio y al final de las preces ordenadas por Su Santidad, el rezo al- ternativamente con el pueblo de tres Avemarías, ordenamos que de aquí en adelante dejen de rezarse una y otras. Pero como la triste normalidad en que estamos exige una fervoro¬ sa y constante impetración de los auxilios divinos, exhorta- mos vivamente la piedad de los senores sacerdotes para que esta disminución en las sagradas oraciones no signifique dis- minución, sino antes aumento de devoción y de solemne re- cogimiento en celebrar los divinos misteriós, y les recorda- mos cómo las Sagradas Rúbricas, y aun la misma fórmula que usa esta Diòcesis para la concesión de licencia de cele¬ brar, ordenan al sacerdote la devota preparación, y la piado¬ sa acción de gracias después del Santo Sacrificio. Aun la ra- zón natural, en el hombre de fe, impone este deber antes y después de comulgar, pero el sacerdote viene mucho mas obli- gado a ello, no sólo por la intrínseca excelencia del Sacrifi¬ cio, sino hasta para la ejemplaridad que debe al pueblo fiel, al cual justamente los sacerdotes exhortamos a que practique
CIRCULAR SOBRE LES ORACIONS MANADES EN LA MISSA
17
este debido acto de piedad cada vez que se acerca a la Sagra¬ da Mesa.
t El Obispo
Vich, 28 de diciembre de 1899
AL CLERO DE LA DIÒCESI*
Amados cooperadores nues tros: Hay dentro de la Igiesia catòlica el propósito de dedicar especialmente al divino Re- dentor de los hombres el último ano de la presente Centúria. Todo ministro de Jesucristo debe aceptar este noble pensa- miento y disponerse a cooperar a la realización del mismo en la medida de sus fuerzas. Es una especie de tradición huma¬ na solemnizar el cabo de cada siglo; el mundo va a celebrar- lo con la Exposición universal de París; nosotros, los que ad- ministramos el tesoro de la Sangre de Jesucristo, los que le predicamos Dios y Autor de los siglos, los que tenemos la mi- sión divina de levantar el espiri tu humano y encaminarlo a su perfección y a su glorificación eterna, como Moisès en el desierto, debemos mostrar a nuestros semejantes el signo de salvación, que no es otro que el divino Jesús.
Todo este ano, pues, debiera ser en la Igiesia catòlica una especie de carmen saeculare, un himno secular dirigido a Aquel por el cual comenzamos a contar los siglos, una conti¬ nua glorificación de Dios, como Cristo nos ensenó y la Igiesia sin interrupción nos inculca, haciéndonos repetir cada día muchísimas veces en la recitación de nuestro Oficio: Glòria Patri , el Filio, et Spiritui Sancto; sicut erat in principio et nunc et semper et in saecula saeculorum. Amen.
Nuestro oficio pastoral nos estimula, y quisiéramos man-
* Document motivat per la celebració de l'Any Sant 1900.
AL CLERO DE LA DIÒCESI
19
tener vivo en nuestros amados feligreses el espíritu de glori- ficación divina, para que unidos en Jesucristo, nuestro Sumo y eterno Sacerdote, glorificàramos al Padre, al Hijo y al Es¬ píritu Santo, y fuera este cabo de siglo, este ano de 1900, como un solemne Glòria Patri, en la serie de los siglos, místico ro- sario que la humanidad cristiana va pasando mientras pro- sigue su camino hacia la eternidad.
Meditamos delante del Senor algunos actos para realizar- se en el ano 1900, al objeto de avivar el espíritu de los fieles y procurar en esta nuestra amada Diòcesis una mayor glori- ficación divina y una nueva adhesión al misericordioso Re- dentor Maestro del pueblo cristiano, Sumo Sacerdote, cuyo oficio consiste en ensenar a toda la humanidad, en orientar a todos los hombres hacia su fin ultimo, que es Dios.
A este objeto, debemos estar dispuestos nosotros y dispo- ner a los otros, mantener encendida la làmpara de nuestra viva atención a las cosas sobrenaturales, para que podamos excitar a nuestro prójimo a la viva consideración de lo eter¬ no, a que nos encaminamos duran te el curso del tiempo. Acor- démonos de la paràbola de las vírgenes fatuas y prudentes que el Romano Pontífice nos propone en su decreto Urbis et Orbis para movernos a celebrar religiosamente el último ano del siglo, dispongàmonos a nosotros mismos, hermanos sa- cerdotes, para que así podamos disponer eficazmente a los otros a la celebración del gran aniversario secular de la Era cristiana. A este fin venimos en disponer lo siguiente:
l.° Como felizmente en esta Diòcesis se observa la disci¬ plina de practicar los eclesiàsticos ejercicios espirituales, que es uno de los actos junto con las misiones recomendadas para la celebración de este Ano Santo, y que Nos ahora de nuevo recomendamos con toda eficacia; no obstante como tributo extraordinario de veneración a Jesús Redentor de los hom¬ bres, ordenamos que en todas las poblaciones en que haya cinco o màs sacerdotes éstos se reúnan bajo la dirección de sus respectivos Pàrrocos en la hora del día que éstos crean màs oportuna, durante todos los días de una semana, del lu-
20
J. TORRAS I BAGES
nes al sàbado inclusive, a la presencia de Jesús Sacramenta- do, en exposición privada, y allí devotamente por espacio de media hora, después de recitar o cantar el Veni Creaíor, que es la plegaria por medio de la cual la Iglesia pide los dones sobrenaturales, hagan oración mental con la lectura de algún libro de los que traen meditaciones acerca de los deberes sa- cerdotales, reciten la estación al Santísimo Sacramento y concluyan con las Letanías de los Santos y las preces subsi- guientes a las mismas.
En las poblaciones en que hay mas de una parròquia se reu¬ nirà el clero en la suya pròpia, aunque no lleguen al número de cinco, o bien si lo prefieren podran reunirse con otra. Al cle¬ ro de las poblaciones que no lleguen a tener cinco eclesiàsti- cos, ordenamos que en cuanto sea posible se reúnan también bajo la norma trazada anteriormente, y si esto les ofreciese di¬ ficultades, que a lo menos den a sus almas un mayor pàbulo espiritual de lo acostumbrado, respondiendo así a los deseos de la Santa Madre Iglesia, y excitando con su ejemplo a los sim¬ ples fieles a glorificar al Redentor de nuestras almas.
Estos santos días de oración y de adoración al amabilísi- mo Jesús, que ordenamos a nuestro clero, deberàn practicar- se antes de empezar el tiempo de Cuaresma.
2. ° Los reverendos Curas pàrrocos organizaràn en sus respec- tivas parroquias una Junta de personas piadosas y activas para que con su cooperación e influencia les ayuden a la realización de los distintos actos que iremos proponiendo durante este últi- mo ano del siglo como debido tributo al divino Redentor, que vino al mundo para ensenamos el camino de salvación eterna, abriéndonos con su sacrificio las puertas de la Glòria.
3. ° Los reverendos Curas pàrrocos nos daràn cuenta antes de empezar la Cuaresma del cumplimiento de estas nuestras disposiciones en la medida que competa a cada uno de ellos, según las instmcciones de la presente circular.
t El Obispo
Vich, 30 de diciembre de 1899
EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE SON BISBAT*
i
Influència social de Jesucrist
Amb doble motiu, estimats germans i caríssims fills, us es¬ crivim aquestes quatre lletres: la proximitat de la festa de Na¬ dal i les vigílies de l’any que ha d’acabar el segle xix.
Sempre Nadal serà la gran festa cristiana: el renaixement de la fe en el cor de tots els batejats qui no han renegat de Jesucrist, la renovació de la caritat amb el record del naixe¬ ment d’Aquell qui ens féu a tots germans; per això en tal dia com que cada família es convertís en una iglésia en què se ce¬ lebra la festa del Sant Redemptor de la Humanitat, del Res¬ taurador, Salvador i Glorificador de l'home. Cada casa es con¬ verteix en tal dia en un tron de Jesucrist; la mística vinguda al món de l'Hoste diví que celebrem cada any és com una fi¬ gura representativa de l’atribut inefable de la immensitat de Déu; Jesús va a totes les cases, com vol també anar a totes les ànimes per a omplir-les de llum i de consol espiritual; per-
* Pastoral sobre les festes de Nadal i fi de l'any 1899. Sovinteja el fet que el Nadal del Redemptor convidi el Prelat a comunicar-se amb els fidels dio¬ cesans en llargues instruccions que a voltes s'han de catalogar amb les pas¬ torals.
22
J. TORRAS I BAGES
què Jesús vol omplir tot el món, puix que amb tal objecte l’en¬ vià a la terra son Etern Pare quan el constituí hereu de totes les coses i hereu, de consegüent, de les nostres ànimes.
Que de ningú de nosaltres es pugui dir, doncs, estimats germans i fills caríssims, lo que l'evangelista sant Joan1 2 ens deixà escrit dels jueus, dient que Jesús anà als seus i els seus no el volgueren rebre. Tots els fills de la santa Iglésia catòli¬ ca som seus, som de Jesús, i no voler conèixer-lo, resistir a Je¬ sús, tancar la porta del cor a Jesús, 1 amorosíssim Senyor de les nostres ànimes, és ésser pitjor que el bou i 1 ase qui co¬ neixen al seu amo i cerquen la seva companyia
(•Qui no coneixerà a Jesús per Senyor? Ell és el Senyor del nostre enteniment perquè la seva paraula sobirana ha domi¬ nat l’esperit de tots els homes civilitzats; el poder de la pa¬ raula de Jesucrist s’imposa, ningú el pot rebutjar, no hi ha força humana capaç de resistir-la; parlava, diuen els evange¬ listes,3 com qui té una potestat superior, i avui, al cap de dos mil anys, la seva paraula conserva la seva força, i, a pesar de tants descarats com hi ha al món, l’Evangeli de Jesucrist, la Paraula de Déu, és la Senyora de les humanes intel·ligències, fins al punt de que l’heretgia, que durarà tant com el món, filla de Satanàs i astuta com ell, no gosa rebutjar aquella Pa¬ raula sobirana que s’ha assegut com en un tron reial en el cor de la Humanitat, sinó que procura desvirtuar-la o corrompre- la o enfosquir amb errors la resplendent Persona de Jesucrist; però la insubordinació declarada contra la paraula evangèli¬ ca són poquíssims els qui la gosen predicar. Regnum eius non erit finis. El regne de Jesucrist, que és la Humanitat, és sem¬ pitern, i un cop presa possessió del cor dels homes, tots els esforços de l’esperit de les tenebres no li podran enderrocar el tron d’amor des d'on regna.
Perquè el diví Fill de Maria, nascut en l’estable de Betlem,
1. Joan, I, 1 1.
2. Isaïes, I, 3.
3. Mateu, VII, 29.
EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE SON BISBAT
23
regna no solament en les humanes intel·ligències, sinó que regna a més també en els sentiments humans. S’ha ficat tan endins de l'home la influència de l'amor predicat per Jesu- crist, que en els pobles cristians s’ha arribat a identificar amb la naturalesa, de manera que es consideren inhumans els sen¬ timents contraris als que inspira la nostra santa Religió de respecte als vells, amor a la infància, la dolça correspondèn¬ cia d’afectes entre els esposos, la misericòrdia envers els ne¬ cessitats i la compassió per totes les misèries humanes; i tot¬ hom sap que allí on no regna la influència de Jesucrist aquests nobles sentiments són desconeguts, ni els saben comprendre, els tenen per extravagàncies, per una espècie de bogeria, la bogeria de la Creu dels gentils, de què parla sant Pau. Les na¬ cions de l'Extrem Orient tenen una vida material brillant, però careixen d'aquells nobles sentiments, que ara ja nosal¬ tres fets amb ells els considerem naturals, perquè no són cris¬ tianes.
Qui creu i ama a Jesucrist és un regenerat; qui no el creu ni l’ama és un degenerat, és menys home, un home disminuït, la seva naturalesa humana queda desvirtuada, debilitada i corrompuda.
La nostra regeneració l'havem d’obtenir per Jesucrist, i els medis que Ell ens proporciona són la fe i la caritat, i en la festa de Nadal convé que ens refonamentem en aquestes dues virtuts. La fe i la caritat il·luminaren i ompliren de sua- víssima calor la santa Cova de Betlem en el dia del Naixe¬ ment, i qualsevol que, imitant humilment als devots pastors, qui anaren a adorar el diví Infant, l'adori també en nostres sagrades iglésies amb humilitat i devoció, quedarà il·luminat per la fe i vivificat per la dolça caritat, de manera que segui¬ rà el camí de la vida sense la fadiga dels mundans, ans bé amb la lleugeresa i alegria de qui pot dir com David: «He corregut, Senyor, amb gran goig pel camí dels vostres mana¬ ments, un cop haguéreu eixamplat el meu cor».1
1. Psalm cxvni, 32.
24
J. TORRAS I BAGES
A aquell qui dóna, encara li donaran més a ell, diu l’Evan¬ geli;1 doneu, doncs, a Jesucrist i Ell no es deixarà vèncer per la vostra generositat. Els grans de la terra, en les commemo¬ racions del seu naixement solen ésser esplèndids i obsequien als seus amics; si nosaltres als peus de l'Infant Jesús li ofe¬ rim actes de fe i de caritat, Ell ens augmentarà aquestes vir¬ tuts, que són joies de l’ànima, que no es fabriquen a la terra, sinó que ens han de venir dels tresors celestials. Exerciteu, doncs, durant aquestes festes de Nadal, estimats germans i caríssims fills, la fe i la caritat. Les pràctiques de pietat, la freqüència de l’oració, la recepció dels sants Sagraments, l’as¬ sistència a les iglésies augmenten la fe, són actes que naixen de la fe, i, practicats, la fortifiquen, l'augmenten i la fan me¬ ritòria. Dediqueu, doncs, aquests sants dies a la pràctica de la pietat a què us convida la Iglésia, i la fe sobrenatural i di¬ vina, necessària per l'eterna salvació i sense la qual és impos¬ sible agradar a Déu, omplirà la vostra ànima de celestial res¬ plendor i fortalesa.
També hem de practicar la caritat per a augmentar en la nostra ànima l'amor a Déu. Déu és invisible, però les creatu- res imatges seves, els homes racionals, són visibles, i l'amor a Déu s'augmenta quan es practica, amb motius sobrenatu¬ rals, l'amor als homes. ,-Com amarem a Déu, qui és invisible, si no sabem amar a l’home, qui és visible i palpable i sem¬ blant nostre? Per això és pràctica antiga de la Iglésia juntar en les grans solemnitats la pietat i culte de Déu amb la cari¬ tat envers el pròxim, a fi que, practicant l’amor del pròxim, s’augmenti l'amor a Déu en nostres cors. Aprofitem, doncs, les vinents festes de Nadal per a posar llenya en la fornal del foc de la caritat divina, que és el nostre cor, exercitant la ca¬ ritat envers tots els qui pateixen i fent participants dels nos¬ tres béns als pobrets de Jesucrist; aquest diví Senyor ens en¬ senyà que un vas d'aigua fresca donat per amor seu a un po¬ bre assedegat mereixia per recompensa la vida eterna.
1. Lluc, VI, 38.
EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE SON BISBAT
25
Oferim, doncs, estimats germans i caríssims fills, al Fill de Déu en son natalici terrenal del mateix tresor sobrenatu¬ ral que Ell ens ha donat (de tuis donis et datis ) els dons de la fe i de la caritat, que Ell ens revestirà de celestials benedic¬ cions i gràcies sobiranes.
II
Disposicions per a les funcions religioses de fi de segle
Per Jesucrist Senyor nostre comencem a comptar els anys i els segles, tribut molt racional de la Humanitat regenerada envers son principal i diví Amic. Ell és l'autor del temps i el Rei dels segles immortal i invisible, per això de tota la Hu¬ manitat cristiana ha eixit el desig de consagrar-li d'una ma¬ nera especial el darrer any de la centúria del segle xrx, com a vigília del segle xx, i com les grans festes es comencen per les vigílies, Nostre Santíssim Pare el papa Lleó XIII, per de¬ cret Urbis et Orbis de la Sagrada Congregació de Ritus, que estampem en aquest mateix Butlletí, en son original de llen¬ gua llatina i traducció castellana, s'ha dignat assenyalar la forma d’aquesta solemne vigília, proposant l’exposició del Santíssim Sagrament i la celebració de la Missa a mitja nit el dia 31 de desembre d’aquest any, i el mateix dia de l'any que ve, que són el començament i acabament del darrer any de la centúria. Els reverends Rectors cuidaran de que així es faci, deixant a son prudent arbitri les cerimònies sagrades amb què s'hagi d'acompanyar, precedir i seguir la celebració de la santa Missa, comunicant-ho abans a les Autoritats ci¬ vils, i posant-se d’acord amb elles. Indiquem que podrà co¬ mençar-se aquesta solemne funció amb el cant del Veni Crea- tor i acabar-se amb el Te Deum laudamus, i així resultarà com¬ plert el desig de Sa Santedat d'impetració a Déu dels dons so¬ brenaturals i acció de gràcies pels beneficis rebuts. No obs¬ tant, els reverends Rectors ho disposaran segons les circums-
26
J. TORRAS I BAGES
tàncies dels diferents llocs. Fora de les parroquials, les demés iglésies, ja siguin de comunitats religioses, ja de confraries o altres pies associacions, cas de voler practicar aquest acte de pietat envers el diví Redemptor, ho faran a porta tancada: així respondran millor a sa naturalesa i vida espiritual, que demana un major recolliment i una concentració major, en- tregant-se a l'íntima comunicació amb el celestial Espòs, in foraminibus petrae, en les solitàries coves de la mística Sion, que és la santa Iglésia catòlica. A totes aquestes pies ànimes fervorosament exhortem a que, posades als peus del Senyor, amb humils oracions li donin gràcies dels beneficis fets a l’ho¬ me ingrat en aquest segle que s’acaba, li demanin que enviï al món la fecundíssima pluja de la seva gràcia, l'Esperit san¬ tificant, que és el do per excel·lència, i li ofereixin expiacions pels pecats dels homes. Les ànimes piadoses tenen dintre del comú dels fidels un especial ministeri d’intercessió.
Els reverends Rectors de parròquies rurals o d’altres po¬ blacions que així creguin convenient, podran celebrar una funció anàloga en les seves iglésies el dia de la Circumcisió del Senyor, o sigui per Cap d'Any.
[Cristians tots de la nostra jurisdicció! Recordeu- vos que de Crist Jesús no sols havem rebut l’herència de la Glòria eter¬ na que tots esperem, sinó la noblesa i la dignitat de la nostra vida humana, la puresa dels costums, les relacions d’amor que ens lliguen a tots els homes qui professem la fe catòlica els uns amb els altres, i estableixen entre nosaltres una espè¬ cie de fraternitat universal, perquè amb Ell tots fórem adop¬ tats per fills de Déu; i que fins el nom de cristians que por¬ tem, de Crist Jesús ens ve. Oïu, doncs, tots la veu del seu Vi¬ cari a la terra, el Summe Pontífex, i tots, clero i poble, pre¬ sentem-nos a la casa del Senyor de les misericòrdies i Pare de tota consolació, passant davant de la real presència del seu Etern Fill sagramentat la darrera hora d'aquest any i la pri¬ mera del següent, amb el qual ha de finir la present centúria, en fervoroses oracions. Assistiu tots els qui pugueu a la Missa que se celebrarà a mitja nit, mística reproducció del Sacrifi-
EL BISBE DE VIC AL CLERO I FIDELS DE SON BISBAT
27
ci del Calvari, on rebérem el ser de cristians de què ara ens gloriem. Els mundans sacrifiquen el repòs de la nit tot sovint per a donar-se a l'estudi, al negoci i fins a la diversió; sacri¬ fiquem nosaltres també en aquest fi de segle una nit per a con- gregar-nos al voltant del Sagrari, sota les amoroses ales del Redemptor, i no tingueu por del fred de la nit, perquè la di¬ vina calor de son Cor amorosíssim se’ns comunicarà a l’àni- ma i fins també al cos.
Els primitius cristians celebraven sovint aquestes solem¬ nes vigílies o nits sagrades; celebrem-les nosaltres en prepa¬ ració de la festa secular de l’any vinent; perquè l'any 1900 hauria d’ésser una festa secular, una elevació de l'esperit humà envers Jesús, Fill de Déu i Rei de la Humanitat; hauria d'ésser una festa de Déu i una festa de l'home, una festa de l'Home-Déu, una solemnitat en honor d'Aquell qui vingué per a divinitzar el nostre llinatge. Hi ha qui voldria que la inau¬ guració del segle vinent fos una solemnitat de l’home, propo¬ sant-lo com un ídol a l’adoració de la generació que puja, però els renaixements idolàtrics no poden prosperar, els ídols es trenquen i són destruïts; la santa Iglésia catòlica, estesa per tot el món, composta de totes les races humanes, proposa als homes l'adoració de la Humanitat juntada a la Divinitat en la Persona de Nostre Senyor Jesucrist, Déu i Home verdader, qui volgué fer-nos participants ja aquí a la terra de la seva dignitat divina, per medi de la gràcia, per a donar-nos des¬ prés en la vida eterna una comunicació de sa felicitat infinita per medi de la Glòria celestial que a tots vosaltres com a Nós mateix desitgem, impetrant-la de Déu amb la Benedicció que us donem en nom del Pare t, del Fill t i de l'Esperit Sant t- Amén.
EDICTE DE SANTA VISITA*
Nós, EL Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i de la Santa Seu Apostòlica bisbe de Vic
Al venerable Capítol de la Seu, als Arxiprestos, als Pàirocos i demés Clero, tant secular com regular, a les Religioses i a tots els fidels del Nostre Bisbat, pau i salut en Nostre Senyor Jesucrist.
Visitavit nos oriens ex alto.
(Lluc, I, 88.)
Quan el Fill de l'Etern Pare, hereu del món, volgué remeiar les moltes misèries de l'humà llinatge, caigut en el pecat i vi¬ vint a la terra una vida animal, baixà a visitar als fills d’A¬ dam, fent resplendir una alta i sobirana llum que els il·lumi- nes en el camí que havien de seguir en aquest món: la llum e la fe que desterra les tenebres de l’enteniment i és regla dels nostres costums.
Jesus era Déu i coneixia les misèries dels homes; però no solament volgué conèixer-les, sinó també sentir-les, portar¬ ies totes a sobre, fora del mateix pecat; i així és que vingué a viure entre el llinatge que volia remeiar, es féu home i vis-
Preparació a !a primera de les tres visites pastorals que el Doctor Tor¬ ras practica integres en tot el bisbat.
EDICTE DE SANTA VISITA
29
qué a la manera humana, prengué part en la conversa huma¬ na, menjava, dormia, parlava, qüestionava, reprenia, conso¬ lava i sempre tot ho il·luminava amb sa paraula sobirana i a tothom edificava amb sa conducta divina.
Els efectes d'aquella visita que Déu féu als homes encar¬ nat en la sagrada Persona del Fill de la Immaculada Verge Maria, duren ara, que fa dos mil anys, duraran fins a la fi del món i encara més enllà, in saecula saeculorum, perquè dura¬ ran per tota l’eternitat en el regne de la Humanitat gloriosa, en la celestial Jerusalem, en la Ciutat de Déu, on Ell regnarà sens contradicció amb tota la magnificència de sa justícia i de sa misericòrdia.
Però mentre va corrent el riu dels segles envers la mar de l’eternitat, així que es van succeint les generacions humanes les unes a les altres, la Veritat de Déu, ensenyada per Jesu- crist, s'ha de trametre també de l'una generació a l’altra ge¬ neració, per lo qual la Santa Mare Iglésia, que, d’una manera humil i humana, infon en el nostre llinatge la influència di¬ vina, ordena als Prelats, Pastors dels pobles, que, a exemple del Pastor dels Pastors, de l'etern Pontífex, visitin els pobles que els estan confiats, que els sentin, que parlin amb ells, que els tractin, i, d'una manera humil i humana, facin resplendir als ulls de tots la claredat de la doctrina celestial, confonguin la doctrina terrena, dissipant els errors de la humana i dia¬ bòlica malícia, rectifiquin els costums, recordant les regles de salvació de l'Evangeli, i ordenin les coses de manera que la vida del poble cristià procedeixi pacíficament, entremig dels obstacles del món, envers el port segur de l’eterna feli¬ citat.
Per a complir, doncs, estimats germans i caríssims fills, amb l'exemple de Jesucrist i amb les disposicions de nostra Santa Mare la Iglésia, particularment del Sagrat Concili de Trent, obrim en aquesta nostra estimada Diòcesi el període de la nostra Visita Pastoral.
Anem a visitar-vos, per miserables i pecadors que siguem, oriens ex alto, eixint de les lluminoses altures de la fe catòlica
30
J. TORRAS I BAGES
que ha d'il·luminar tot l’humà llinatge per encaminar-lo a son fi etern. La Visita Pastoral és d’un ordre sobrenatural, no és una propaganda com una propaganda política, no és la pre¬ paració d’un ordre social mudable, perquè mudable és el nos¬ tre llinatge fins que arribarà el dia de l’eternitat; és la pre¬ paració senzilla, però necessària, d'aquell dia de l’eternitat, pel qual tots ens havem de fer eterns, despullar-nos de l’amor a lo transitori i mudable, i revestir-nos amb el vestit de la grଠcia i de l’eterna justícia, a lo qual mai arribaran les doctrines dels homes ni els sistemes dels polítics, perquè sols de Déu prové la gràcia de l'eterna justícia.
Per això, estimats germans i caríssims fills, anirem a veu- re-us, vos beneirem paternalment, plegats amb vosaltres ele¬ varem al Pare de les misericòrdies les nostres oracions; ofe¬ rirem enmig dels vostres pobles el sacrifici incruent que Je- sucrist oferí en el Calvari; aplicarem el mèrit de la seva sang, de valor infinit, als vostres joves fills, administrant-los el sa¬ grament de la Confirmació; vos distribuirem amb les nostres mans el Pa diví de la sagrada Eucaristia; pregarem sobre la tomba dels vostres morts per al repòs etern de les seves àni¬ mes; vos parlarem el llenguatge de l'Evangeli; vos portarem la bona nova, eternament nova, la novitat del Déu etern, de son Unigènit Fill Jesucrist, que mai s'envelleix, com nosaltres també un cop obtinguda la glòria; perseverarem per sempre en la bona edat de Crist, en la perfecció inefable i sempiterna.
La Visita Pastoral, com tot lo que pertany a l'ordre sobre¬ natural, no es fa solament amb les forces humanes, es fa prin¬ cipalment amb la força de la gràcia; per això vivament vos exhortem, estimats germans i caríssims fills, perquè amb les vostres fervoroses oracions Nos obtingueu l’assistència divi¬ na, i humilment preguem a les pies ànimes, consagrades a Déu, que intercedeixin davant de son tron celestial a fi que l’Esperit Sant ens afavoreixi amb sos dons inestimables, per¬ què la nostra Visita sigui profitosa.
La començarem, ajudant Déu, el pròxim dia de la Conver¬ sió de sant Pau per la nostra Santa Iglésia Catedral, a qui de
EDICTE DE SANTA VISITA
31
dret pertany tan honrosa preferència en els afectes paternals del Prelat, anirem seguint per les parròquies i iglésies de la ciutat, i després per les de l'oficialat i les dels arxiprestats, se¬ gons ho permetin les obligacions generals del nostre ofici, a qual objecte, perquè els reverends Rectors tinguin temps de preparar els pobles, se’ls avisarà fixament el dia de la Santa Visita.
Prepareu-los dignament, els pobles, per rebre la Visita, es¬ timats cooperadors nostres, pensant que ella és una visita, més encara que no pas als edificis, als vasos i ornaments sa¬ grats, als llibres parroquials, als comptes de les confraries i pies associacions, etc., més encara que no pas a totes aques¬ tes coses subjectes a la Santa Visita, ho és a les ànimes, per obtenir un augment en la fe i una major puresa en els cos¬ tums. Tota la Iglésia existeix per a les ànimes, que són la preo¬ cupació contínua de tots els barons apostòlics, començant per sant Pau, qui per les ànimes fins acceptava les malediccions i anatemes.
No prengueu la Visita com una pura ritualitat legal que es compleix perquè l'han preceptuada els Cànons, no la pren¬ gueu per un acte de cortesia governativa; és tot això, però és molt més. És, certament, una ritualitat legal o canònica, a la qual, si faltàvem, l'Autoritat superior de la Iglésia podria compel·lir-nos i fins castigar-nos per son incompliment; és també un acte de cortesia de part del qui governa o presideix, necessari per fomentar la suavitat de relacions i fer-les més íntimes entre el cap i els membres del Bisbat; però en sa es¬ sència i substància és la realització d’un acte diví i sobrena¬ tural, un mitjà de comunicació de la gràcia, pel qual el Cria¬ dor i la criatura, el Redemptor i sos redimits s’acosten i es tracten.
jOh Esperit diví, que difoneu la gràcia pel cor dels homes! Comuniqueu al nostre cor i al cor de nostres estimats feligre¬ sos aquella gràcia sobirana que ens guanyà Jesucrist, Senyor nostre, amb el preu inestimable de la seva sang; i com per pre¬ parar les vostres ànimes, estimats germans i caríssims fills,
32
J. TORRAS I BAGES
a fi que la nostra missió vos sigui profitosa, vos beneïm en nom t del Pare, t del Fill t i de l’Esperit Sant. Amén.
Gener del 1900
ALS NOSTRES FIDELS DIOCESANS DE LA VILA DE SALLENT*
Un home sortit de la classe popular, que exercí per alguns anys l'art de teixidor, en el qual féu a Barcelona notables es¬ tudis, d'una intel·ligència fecunda, d’un cor noble i d’una força de voluntat heroica, nascut en eixa vostra industriosa vila, fou influït per l’Esperit diví, elevat per sobre dels demés mortals, i aleshores, prescindint de tot lo que afalaga la carn i la sang, es donà tot a la vida de l'esperit, a ensenyar als seus semblants l'amor de Déu i l'amor dels homes. Tal fou el qui anomenàrem en vida mossèn Anton Claret i Clarà.
Aquest home prodigiós, que passava el dia predicant i la nit pregant, temorós de Déu i dolç i afable amb el poble, que re¬ mogué l’esperit de Catalunya, de les Canàries i de l'illa de Cuba, en la qual illa es constituí el defensor de la moralitat, el pro¬ tector dels drets de la humanitat oprimida en les classes dèbils i despreciades, on portà una vida de treball que sembla insu¬ portable; aquest home que més tard a Espanya sabé mantenir- se independent de les influències polítiques, fent valer solament sa intercessió a la Cort en favor dels pobres i del culte i servei de Déu nostre Senyor; aquest home, permetent-ho així la Pro¬ vidència, fou després el blanc de calúmnies, d'injúries, d’injus¬ tes suspicàcies i proposat a l’escami del poble.
* Salutació a la vila de Sallent, que celebra la declaració pontifícia de Venerable a favor del seu fill P. Antoni Claret.
34
J. TORRAS I BAGES
Així ha succeït sempre amb els grans homes. Israel ape¬ dregava els seus profetes, i crucificà el Messies, nostre diví Re¬ demptor; als savis, el món més d'un cop els ha tractat de xim¬ ples; als sants els ha perseguit per criminals o enemics del po¬ ble. Però quan les passions s’han aquietat, quan s'han asse¬ renat els esperits i la tempesta s’ha desvanescut, aleshores el sol de la veritat apareix amb tota sa majestat i resplendor, i els qui foren víctimes de la malícia i de la lleugeresa humana se'ns presenten voltats d’una aurèola de glòria.
Així ha passat amb mossèn Anton Claret, l'home amic del poble, popular en sa vida, en sos escrits, en sos afectes, que mai es deixà enganyar per les grandeses humanes, que con¬ servà la simplicitat de caràcter en els alts càrrecs, que des- conegué l’amor propi i tenia sempre en el cor un tresor d’a¬ mor a les ànimes, procurant sempre portar-les a la Veritat, separar-les del vici i conduir-les a Déu; així ha passat, esti¬ mats sallentins, amb el vostre compatriota, qui en la història del segle xix tindrà un lloc de distinció i a qui avui tots els homes de bona voluntat proclamen excel·lent sacerdot, pro¬ digiós missioner, propagandista fecundíssim, pel mitjà de la premsa, de les veritats de la Religió, d'esperit independent en les qüestions merament polítiques, de costums purs i sants i de virtuts heroiques.
Però més encara que el judici dels homes de bona volun¬ tat val el judici serè, imparcial, meditat, de la Iglésia catòli¬ ca, que té per Déu la Veritat, la Veritat Substancial i eterna, i mai es mou per cap passió, ni es precipita, ni s'entusiasma, ni s’escandalitza de sobte, sinó que tot ho sospesa i amida amb Jesucrist, mida que mai falla; i aquesta Iglésia, per De¬ cret signat el dia 4 de desembre pel Summe Pontífex, declarà al vostre paisà, mossèn Anton Claret i Clarà, mereixedor del títol de VENERABLE.
Per això, estimats sallentins, vos escrivim aquestes qua¬ tre ratlles, per felicitar-vos, per prendre part en l'alegria na¬ tural del vostre poble, que espiritualment és també el nostre poble, per alabar a Déu, juntament amb vosaltres, per haver
ALS NOSTRES FIDELS DIOCESANS DE LA VILA DE SALLENT
35
fet a un fill d'eixa vila dipositari de grans tresors d’amor, de l'amor a Déu i als homes; i, encara que lluny de vosaltres, el nostre esperit està amb vosaltres, i havent sabut avui mateix que preparàveu solemnials festes per celebrar la declaració pontifícia del títol de VENERABLE en favor del vostre com¬ patriota, avui mateix vos escrivim aquesta curta carta, ple¬ na, no obstant, de grans afectes.
Els pobles es glorien d’ésser la pàtria de guerrers famo¬ sos, de savis cèlebres, de comerciants i industrials poderosos; però més es glorien encara d’ésser la pàtria de personatges que s’hagin distingit per la santedat de la seva vida; i això amb molta raó, perquè els qui s’han fet famosos en la guerra, o en la ciència, o en la indústria i comerç, sovint s’han mogut per l’amor de si mateixos, per l’ambició, pel desig de la glò¬ ria, per la seducció de les riqueses, i els homes famosos per la virtut no s’han mogut per l’amor de si mateixos, sinó per l’amor de Déu i l’amor dels homes. S’han sacrificat a si ma¬ teixos per fer bé als altres, imitant a Jesucrist, que morí cru¬ cificat pel bé de tot el llinatge humà.
Alegra’t, doncs, joh vila de Sallent!, de que la Iglésia hagi reconegut i proclamat que un dels teus fills és digne de vene¬ ració per les seves virtuts, que ha sabut imitar el nostre Re¬ demptor Jesús consagrant i sacrificant la seva vida al noble amor de Déu i del pròxim, i accepta la felicitació que et di¬ rigeix el teu Prelat, participant de la teva alegria i donant-te la seva Benedicció paternal, en el nom del Pare t, del Fill f i de l’Esperit Sant t- Amén.
De Vic, a 9 de gener de 1900
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA QUE DIRIGEIX ALS SEUS DIOCESANS EL BISBE DE VIC*
i
La devoció al Sagrat Cor és la plenitud cristiana
L’eterna novetat de Déu s'ha manifestat als homes de molt diferents maneres segons els temps i segons les circumstàn¬ cies. L’objecte de Déu, respecte dels homes, sempre ha estat el mateix: salvar-los. Però unes vegades s'ha valgut de la ma¬ nifestació dels rigors de la seva ira, o sia de la grandesa de la seva Justícia, com quan envià al món el diluvi, o quan encen¬ gué amb foc del Cel, cremant-les com un tió sec, les ciutats nefandes consumides pels vicis; altres vegades ha elevat l’es¬ perit dels homes apocats, quan com bèsties irracionals no sa¬ bien alçar els ulls de la terra, proposant-los per boca d'elo- qüentíssims profetes esperances immortals i consoladores; i, últimament, per medi de l’aparició sobre la terra d’una Llum divina, per la manifestació de Déu als homes d'una manera visible als ulls corporals, per la predicació feta directament a les orelles del món de la Veritat divina. I encara que aques-
* Pastoral sobre la consagració dels homes al Cor de Jesús, que s'ha de sumar als molts altres documents del Dr. Torras motivats per l’Any Sant 1900.
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA
37
ta aparició corporal de Déu als fills d’Adam enclou i concen¬ tra tota la revelació celestial, i és el tresor que tanca tots els béns que la Humanitat pot disfrutar sobre la terra, aquell im¬ mens tresor no fou donat al món per a una sola època de sa història, per a una sola generació humana, sinó que Déu, pro- vidíssim administrador d’ell, segons els temps i segons les cir¬ cumstàncies, distribueix les immenses riqueses espirituals contingudes en l’encarnació del Fill etern, en l'adorable Per¬ sona de Nostre Senyor Jesucrist.
Ningú coneix tant els secrets de les coses com aquell qui les ha fetes; i per això ningú coneix tant els misteris de la hu¬ mana naturalesa com Aquell qui l'ha criada; per lo qual la Iglésia té tan admirable aptitud per a conèixer a l’home per tenir en el món la representació de la Sabiduria Creadora de l’Omnipotent.
Lleó XIII ordenà en ses Lletres encícliques del 25 de maig de 1899, que els homes se consagressin al Santíssim Cor de Jesús; no arribà la Carta Pontifícia a temps convenient a to¬ tes les parts del món, per lo qual molts Prelats i pobles de¬ manaren al Papa els concedís les mateixes gràcies i privile¬ gis, i que aquest any poguessin fer la solemne Consagració or¬ denada pel Pontífex l'any passat. L'Eminentíssim Cardenal Prefecte de la Sagrada Congregació de Ritus, a 27 de novem¬ bre de 1899, dirigí a tots els Bisbes de la cristiandat la circu¬ lar que publiquem en aquest mateix número del Butlletí, i de¬ clara en ella que no sols el Papa vol que en els llocs en què no es pogué fer la Consagració l'any passat, se faci aquest any, sinó que desitja que es repeteixi en aquells punts en què ja s'efectuà. I és perquè el Papa, assistit per l'Esperit Sant, veu l'oportunitat del culte del Sagrat Cor de Jesús en aquests se¬ gles. Recorda el Romà Pontífex que tots els homes són de Je¬ sucrist, que tots li pertoquen pel doble títol de la creació i de la redempció; però que el bon Jesús ama particularment, no la submissió necessària dels homes, sinó la que naix del cor i procedeix de l'amor; l’oblació espontània i natural que fa l’home de si mateix, que li dirigeixi els seus afectes, i és això
38
J. TORRAS I BAGES
tan del gust del diví Redemptor que ho demana, i el Papa posa en la boca del Fill de Maria aquelles paraules del Verb Etern: «Fill, dóna’m el teu cor.» En la vella aliança entre Déu i els homes, Déu se presentava principalment com el Senyor de la Justícia; en la nova aliança se presenta com Pare de mi¬ sericòrdia i Déu de tota consolació. En el culte hebraic domi¬ nava l’externa manifestació del domini del Senyor sobre la vida de les criatures; la immolació, la mort d'aquestes era son principal acte: en el culte cristià preval la manifestació de la vida, la immolació i el sacrifici del Fill de Déu quasi és son únic acte; però és una immolació mística i figurativa, i aque¬ lla mort és vida, perquè morí Jesucrist una sola vegada, i des¬ prés de ressuscitat no ha de tornar a morir, sinó que ha de viure sempiternament Ell i tots aquells qui, units amb Ell per la Fe i la Caritat, han de participar de la seva vida.
I Població de Jesucrist Senyor nostre no fou imposada i forçosa, sinó voluntària i desitjada, s'oferí a la mort perquè volgué; no fou tan exigida per l'eterna i sublim llei de l'ex¬ piació com per l'amor infinit i tendríssim que professava son Cor envers els seus germans els demés homes, de la natura¬ lesa dels quals volgué Ell voluntàriament revestir-se.
Jesús inaugurà en la terra el culte de l'amor. És clar que la substància, l’ànima de l'antic culte era també l’amor, però els homes eren encara massa imperfets per a rebre els castís- sims consols, les manifestacions dolcíssimes de l'amor de part de Déu; durant la infància els homes necessitem del rigor, i el tracte dolç i amorós en aquella edat d’irreflexió causa mals efectes, vicia i dóna lloc a una falta de disciplina en les pas¬ sions i costums; mes Jesús Senyor nostre, amb la seva sola presència, amb la seva doctrina, amb la regeneració de son baptisme, amb els auxilis sobreabundants de la seva gràcia, féu progressar immensament a l'home moral, per lo qual va¬ rià Déu la manera de tractar als homes, començà una nova aliança amb ells, una aliança amorosíssima, alçant a l’home de la condició de servent a la qualitat d'amic. Per això en les Sagrades Escriptures l'època del Cristianisme és anomenada
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA
39
l’última edat del món, perquè és la humanitat arribada a la plenitud en la terra, l’home que ha sortit de la infància, la na¬ turalesa completada per la gràcia divina.
L'època dels amors entre Jesucrist i els homes fou pronos¬ ticada des del principi del Cristianisme, especialment per l’e¬ vangelista i apòstol sant Joan; i per això un poeta eclesiàstic d’aquesta Diòcesi, amb finíssima intuïció, pintà al deixeble predilecte somniant sobre el Cor de Jesús en la nit de la Cena els futurs amors dels fills i filles electes d’Adam amb el pu- ríssim Fill de la Immaculada Verge Maria; i com tot lo que no és etern s’envelleix, i els homes fàcilment se troben amb l’esperit dissipat, i el món amb les seves atractives concupis¬ cències s’emporta els afectes del cor de l’home, i Jesucrist, lli¬ gat amb doble vincle amb la Humanitat, com Déu i com Home, mirà pel nostre llinatge i amb sa presciència sobirana sap les alternatives que tindrà l’esperit dels homes durant el curs de la seva peregrinació pel món, manifesta amb l’opor¬ tunitat deguda les riqueses del seu amor; i per això declarà a la Beata Margarida Alacoque que a la vellesa del món, quan el refredament de l’amor diví s’hagués estès entre els homes, Ell obriria a la terra el tresor de son Cor perquè ses amoro- síssimes flames escalfessin la indiferència, la fredor, els afec¬ tes esmortuïts dels cors dels homes atraient-los a l’amor de son Cor adorable.
II
La devoció al Sagrat Cor és la força de l’esperit
Els segles passen i al compàs dels segles s’envelleix tam¬ bé la Humanitat. La santa Fe catòlica ens ensenya que el nos¬ tre llinatge està aquí de trànsit, que aquí no hi és d’una ma¬ nera perdurable, i, per tant, l’efecte dels segles s’ha de notar en els homes d’una manera sensible.
Estem en un segle de refinaments, la vida material s’ha
40
J. TORRAS I BAGES
suavitzat fins a l’excés de robar les energies de l’esperit, per¬ què ànima i cos s’influeixen, i, de consegüent, si l'ànima se troba amb un cos viciat per les delícies materials, encara que no sien il·lícites, l'home no estarà en disposició d'executar les grans obres de la vida cristiana, la sublimitat de la virtut que exigeix un esforç, una força no purament humana, sinó que fins requereix l’auxili de la força divina, o sia de la gràcia.
Tot s'ha suavitzat, potser tot s'ha enflaquit, en la vida mo¬ derna. La mateixa vida de les relacions humanes, els càstigs dels nostres codis, les sancions de les nostres lleis, la severi¬ tat dels nostres costums, l'autoritat del poder públic, tot ha perdut l’antiga energia: i així que decau la naturalesa, així que es troba faltada de forces, és més necessària l'acció de la gràcia.
i La gràcia de Déu! Veus aquí, estimats germans i fills, la gran necessitat humana, la perenne necessitat humana, que el segle superb i rebel no vol reconèixer. Els temps moderns han guanyat un cert predomini; en l’ordre material han rea¬ litzat el precepte diví que allà als principis de la Humanitat el Criador imposà a aquesta al dir-li: «Omple la terra i sub¬ jecta-la».1 De la matèria l’home modern ne fa lo que en vol, la té dominada i esclavitzada, tramet les seves forces d’un cap a l'altre del món, amb l'aire, amb l’aigua, amb el foc, amb l’e¬ lectricitat, amb el vapor, com que hagués fet un món nou; go¬ verna totes aquestes forces de la naturalesa, les ha posades a son servei i les mena envers son objecte, com són menats dò¬ cilment per un traginer una colla d’animals de càrrega... fora de quan el Summe Senyor de totes les coses, per a humiliar- lo i provar-li la limitació de son domini, el subjecta a tremen- dos cataclismes, comparables a les grans revolucions de la na¬ turalesa.
Però si l’home modern domina la matèria, no domina l’es¬ perit. A l’esperit sols Déu pot dominar-lo; la matèria és el do¬ mini propi de l’home, l’esperit és el domini propi de Déu. I
1. Gènesi, I, 28.
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA 41
per lo mateix que havem dit que Jesucrist Senyor nostre amb la seva benaurada vinguda al món completà a l’home moral, i que, segons la sabiduria revelada l'Era cristiana és la de la plenitud, i que l'experiència demostra la multitud d’exigèn¬ cies que té l’esperit en els pobles cristians, superior de molt al que té en els pobles no cristians, fou necessària en els temps moderns la magnífica manifestació de l’amor que enclou el Sagrat Cor de Jesús envers els homes.
Els homes han sentit l’amor d’aquest Cor diví. A son in¬ flux s’han elevat multitud de temples, fundat ordres religio¬ ses, establert congregacions i confraries, organitzat impo¬ nents pelegrinatges, i infinites ànimes enceses en el foc d’a¬ quell Cor, homes i dones, s’han escampat i corren pel món per a encendre’l en l’amor de Jesucrist.
III
La devoció al Sagrat Cor és el regnat de l amor, vida del món
Veus aquí l'objecte que es proposa el Romà Pontífex a l’or¬ denar la consagració dels homes al Sagrat Cor de Jesús: en¬ cendre el món en l'amor diví; i com l’amor de Jesucrist no es limità a una classe d’homes, sinó que l’estengué a tots, així també son Vicari vol que li sien consagrats i dedicats, no so¬ lament els qui creuen i practiquen la doctrina de Jesucrist, sinó també aquells qui, conservant la Fe, tenen, no obstant, la voluntat separada del puríssim Redemptor; els qui estan en les tenebres de Terror i de la idolatria; i vivint en un temps en què la societat ha volgut establir com una paret mitgera entre l’ordre civil i el religiós (quan Jesucrist vingué al món per a aterrar totes les divisions entre els pobles, les races i els homes constituint la gran unitat de l’amor), el Papa orde¬ na aquesta universal Consagració del llinatge humà com un medi per a preparar el domini sobre tota la Humanitat, en to¬ tes ses parts i en tots els seus ordres, del qui és Rei immortal
42
J- TORRAS I BAGES
delnosíre llmatge, al qual Jesús vol governar per medi de l’a-
L amor és com la força central, cohesiva, impulsiva i di¬ rectiva en el món dels esperits; fins és com el centre de la ma- teixa Substància divina; de la Trinitat Beatíssima l'Amor
SU.bSnI1C1ia ’.1 Esperít Sant’ és el nexus vnabilis entre el Pare i'a Flll;,:es j^quies angèliques foren criades a l’influx de 1 Amor di vi, i els homes, esperits i matèria juntament, exis¬ teixen únicament per l’amor. L'amor és la comunicació de la
lÍT* ’ *£TeSta s'apagaria com s’apaga un llum si s'apagués el toc de 1 amor. Per lo qual, així com és eterna la vida, tam¬ bé es etern 1 amor. Fins el Pare i el Fill eterns se comuniquen pei 1 Amor, i aquesta comunicació és tan necessària que no es pot concebre l'existència de la Vida divina si fem abstrac¬ ció de-1 Amor.
Aquesta és, caríssims germans i fills, la gran revelació cris¬ tiana, clau de totes les nostres creences, principi de tota cièn¬ cia, motor de tota 1’ activitat humana. Els filosops de la Re¬ velació cristiana començant per l'apòstol sant Joan, així ho han explicat amb gran eloqüència; tots els sants, encara que no fossin lletrats, així ho han comprès amb sobirana intuïció han conformat tota la seva vida amb aquest gran principi, generador de la vida humana i legislador d’ella segons la so¬ lemne promulgació que en féu Jesús, dolcíssim amor de les nostres animes.
I de tal manera l’amor és vida, que la Teologia cristiana cteclaia que una anima, quan queda desemparada de l’amor queda morta; que tot lo que no és amor, lo que no va infor¬ mat d amor, es no res, que per grandiosa que una acció sia en la seva exterioritat, si no enclou un principi d’amor, si no es com una espurna de l'immens foc de l’amor, no té cap mè¬ rit m substància en el gresol depuratiu de la Sabiduria eter¬ na; i que, al revés l’acció més insignificant, quan procedeix e 1 amor, un vas d aigua fresca que es dóna per amor de Déu a un home assedegat, té un mèrit infinit i és mereixedor de ivma recompensa. Tot esforç, tota acció que no procedeix de
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA
43
l'amor, o més exactament dit, que se separa de l’amor, és una força perduda i sense direcció; ix de la vida i per força ha de parar en la mort, divorciada de la força universal d’atracció i de direcció del món dels esperits, va errant, no té terme ni repòs, sent dins de si mateixa la contradicció, cerca i no tro¬ ba son repòs, que per això qualifica a l’esperit en aquest es¬ tat el sagrat Evangeli quan diu que és quaerens requiem et non inven.it, i per lo mateix deia el diví Redemptor que no hi ha pau pels impius, és a dir, pels qui s’han despullat de 1 amor, i la gloriosa Santa Teresa afirmava que el dimoni era infeliç perquè no podia amar.
Potser vos semblarà, caríssims germans i fills, que parlo de coses massa difícils, però si el Bisbe no parla de les pro¬ funditats de Déu, (-qui en parlarà? Demés de que tot lo que vos escrivim està contingut en les primeres preguntes del Ca¬ tecisme de la doctrina cristiana, sobre la fi de l'home i sobre la substància de la Llei divina; i l'essència de la devoció del Sagrat Cor de Jesús i aquesta Consagració a Ell de tota la Hu¬ manitat ordenada pel Romà Pontífex són com la conseqüèn¬ cia pràctica, el resultat lògic de la doctrina divina que Nós exposem en la present Instrucció Pastoral.
IV
La CONSAGRACIÓ QUE DE SI MATEIX FÉU JESÚS HA D’ÉSSER EL MODEL DE
LA NOSTRA
La devoció al Sagrat Cor de Jesús és com la quinta essèn¬ cia del culte catòlic; és un culte d'amor dirigit a honrar al ma¬ teix Amor de Déu, lo qual té son símbol més adequat, son seient més propi, en el Cor del diví Fill de la Immaculada Ver¬ ge Maria. Podem dir que és el culte de l'Amor. És clar que tot culte és amor, com tot amor és un culte; però aquest culte per excel·lència està significat i comprès d’una manera típica en la devoció del Sagrat Cor de Jesús. Per medi del culte tor-
44
J- TORRAS I BAGES
na a Déu, pel lliure beneplàcit de la criatura, lo que pròpia¬ ment és de Déu i de Déu l’home ho ha rebut. En l'acte més solemne del culte catòlic, en el sant Sacrifici de la Missa, per a oferir al Pare celestial la divina Víctima la Iglésia posa en la nostra boca aquelles paraules que els sacerdots cada dia pronunciem amb inefable consol de nostres ànimes: Offeri- mus praeclarae Maiestati tuae de tuis donis ac datis. Si nosal¬ tres haguéssim de donar a Déu un tribut pròpiament nostre, de coses nostres, no sabríem què donar-li, perquè no tenim res nostre. Tot ens ve de Déu. Però dintre de la misèria prò¬ pia de la criatura que viu de la caritat de Déu, hi ha una cosa que li és més pròpia que les altres, que ix més d’ell mateix, encara que sia mediant la generositat divina, i aquesta cosa és la voluntat. Per això el culte que oferim a Déu, encara que sia dels seus dons i de les seves dàdives, és meritori i agrada¬ ble al Senyor, perquè prové de la nostra voluntat; i més que les coses que li oferim, més que els cants de la nostra boca, que la cera que il·lumina l'altar, que l’olorós encens que cre¬ mem en son obsequi, que totes les coses materials de què ens servim en el culte com símbols i figures expressives dels nos¬ tres afectes i dels nostres desigs, l'etern Senyor de la glòria accepta i rep amb singular goig l'amor del nostre cor i la rec- titud de la nostra voluntat. Ja l’antic profeta deixà escrit- Confitebor tibi in directione cordis.1 El culte del cor és el més excels de tots els cultes; i tot culte pren son valor, i és accep- te a Déu en quant ix del cor i és l’expressió sincera dels seus sentiments.
D’aquí se dedueix, estimats germans i fills, que, essent Je- sucrist el Summe Sacerdot de la Humanitat, el culte que Ell oferí a l’Etern Pare en representació de tots sos germans se¬ gons la carn, els fills d'Adam, devia tenir son principal valor en els afectes, sentiments i actes interiors de la seva divina Persona. Valor infinit tenen la seva carn i la seva sang sacra- tíssimes que oferí en l'ara del Calvari; però els afectes i la vo-
1. Psalm CXVID.
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA 45
luntat de son Cor són el principi i la font del mèrit de la seva oblació generosíssima. La direcció del cor és el culte essen¬ cial; i, essent Jesucrist Senyor nostre l’Adorador per excel·lèn¬ cia, el Sacerdot únic digne d’oferir al Pare celestial el tribut del culte, devem estudiar la direcció de son Cor sacratíssim perquè els nostres cors el segueixin per la mateixa via, i la nostra adoració i el nostre culte a Déu sia u amb l'adoració i amb el culte que li oferí Jesús Redemptor nostre.
Si la direcció del simbòlic encens que cremem en olor de suavitat en la presència divina és elevar-se, estendre's i aro¬ ma titzar-ho tot, la direcció del Cor de Jesús fou sempre en¬ vers les altures divines, el combustible de foc de caritat que en Ell cremava era la sublim contemplació de la perfecció de l'eterna Substància amb què estava personalment unit, els seus afectes no baixaven a la materialitat de lo terrenal, sinó que s’enlairaven fins als cims de la Vida infinita, s'escampa¬ ven també certament i pels baixos d'aquest món, perquè, unit amb la substància material de la nostra carn, vingué per a co- municar-li l'exquisida fragància de la virtut cristiana fent-la participant d'un mèrit diví.
Aquest és l’objecte de la immensa atracció de Jesucrist. Quan hauré sigut elevat a la creu sobre la terra tot ho atrau- ré a Mi mateix, deia Ell.1 En efecte, l’atracció de Jesucrist és immensa, i tot ho atreu per a portar-ho a Déu. Tot ha sortit de Déu i tot ha de tornar a Déu; la creació és com un círcol d'amor. Mogut per l’amor Déu donà existència a les coses, i aquestes han de tornar allà d'on han sortit, han de tornar a Déu impulsades per l’amor. El moviment cristià, l’impuls dels esperits envers Déu és sempre una obra de l'Esperit Sant, i com en el Cor de Jesús habitava substancialment l’Esperit Sant, la direcció d'aquell Cor amorosíssim era obra del ma¬ teix Amor de Déu en persona.
La gràcia de l'Esperit Sant nosaltres la tenim per Jesu¬ crist i en quant estem units amb Jesucrist per l’amor; el dia
1. Joan, XII, 32.
46
J. TORRAS I BAGES
en què s’apagui l’amor de Jesucrist del cor de l'home, el dia en què se separa d'Ell, aquell dia l’home perd la gràcia i l'Es¬ perit Sant deixa d'habitar en el cor del cristià. El Cor de Je¬ sús i el nostre cor han de batre segons el mateix ritme, els nos¬ tres sentiments han d'estar conformes amb els seus, la direc¬ ció de la nostra voluntat ha de seguir els camins de vida eter¬ na que Ell ens ha traçat, la nostra intel·ligència ha d’ésser guiada per la seva doctrina. Quan l’home vol anar per si ma¬ teix se perd; i és impossible que arribi a Déu si Jesús no el condueix per la via de la salut eterna. «Ningú anirà al Pare sinó per Mi», diu Jesucrist. I, en efecte, qui no segueix a Je¬ sús, qui no està unit amb Ell s’extravia; per això el culte de Déu, la devoció i la pietat dels homes l’ha de dirigir Jesucrist, constituït pel Pare celestial Pontífex Summe de la Humanitat.
V
Hem d'arribar a Deu consagrant-nos a Jesús
El sagrat evangelista sant Joan consigna explícitament que Jesús, en les últimes i més solemnes hores de la seva vida, pensava en que Déu li havia donat totes les coses, i que de Déu havia eixit i a Déu tornava. Veus aquí, caríssims, la mis¬ sió divina del nostre adorable Redemptor en la terra, ser Se¬ nyor d’ella per l’amor com ho és pel dret i la justícia, i tornar per l’amor tots els homes a Déu com a celestial viatjant, que per això vingué al món. Ell ja personalment la complí; que per això quan entrà a la glòria després de la seva triomfal re¬ surrecció pogué dir al Pare celestial: «He complert, he con¬ sumat l’obra que m’encarregàreu que fes.»
Però l'obra de Jesús és eterna, encara ara va complint-se i la seva redempció executant-se, i fins a la fi dels segles se realitzarà lo que sant Pau ensenyava al dir que cada un de nosaltres ha de completar en si mateix la Passió de Crist. L’a¬ doració, el sacrifici. Població de si mateix a Déu és la gran
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA
47
obligació del cristià. Tots sabem que som de Déu, que el nos¬ tre cos i la nostra ànima, que tota la nostra vida és de Déu. Però això ho sabem en teoria, ho confessem amb la boca, ho provem filosòfica i teològicament; però en la pràctica, en les nostres obres, en la direcció del nostre cor, en el fet de la nos¬ tra vida no sabem rendir-nos, amorosament donar-nos, con¬ sagrar-nos a Déu Senyor nostre. Amb la plenitud que ho féu Jesucrist ningú més ho farà. Sant Francisco de Sales deia que si hagués sabut que en el seu cor hi havia una sola fibra que no fos per Déu, se l'hauria arrencada. Però hi ha pocs cors com el cor de sant Francisco de Sales. Tots tenim la preten¬ sió de tenir un bon cor, generós, lleial i just; ningú vol renun¬ ciar a aquesta glòria, i, no obstant, envers Déu no som ni ge¬ nerosos, ni lleials, ni justos. D'entre tota la Humanitat no hi ha hagut més que un cor digne de Déu, i és el Cor sacratíssim de Nostre Senyor Jesucrist. Després del pecat semblava que Déu s’empenedia d’haver criat l’home; però a l’aparèixer en la terra Jesucrist els ulls del Pare celestial es fixaren en Ell i declarà solemnement que trobava en Ell totes ses complaen- ces. I és perquè son Cor estava enterament consagrat a Déu. Una cosa se consagra a Déu quan se li dedica, se li ofereix, se li dóna; quan el Bisbe consagra una Iglésia, un altar o un vas sagrat dels que serveixen pel sacrifici, ungeix amb l’oli sant aquest objecte, el beneeix i amb santes oracions els treu de la condició general de les coses mundanes, del comerç dels ho¬ mes com deien els antics legistes, els fa incapaços de domini humà per a declarar-los del domini de Déu, al servei i culte del qual els dedica.
Ja sabeu, carïssims germans i fills, que és una usurpació tot domini sobre l’esperit de l’home que no sia de part de Déu. Si l'autoritat eclesiàstica, política, familiar i social és le¬ gítima, és perquè és de part de Déu, i son fonament, sempre respectabilíssim, és una verdadera delegació divina; però fora d’aquest cas, el cor de l'home no s'ha d'esclavitzar a cap de les concupiscències d’aquest món, ni s'ha d'envilir subjectant- se a lo que ell ha de tenir baix son domini. El pecat és avor-
48
J. TORRAS I BAGES
rible perquè és una miserable servitud; quan peca l'home se subjecta a lo que no devia. Per això algun cop en les Sagra¬ des Escriptures tot pecat és anomenat idolatria, i significa que de l'ara del cor de l’home, Déu, son legítim Senyor, n’ha estat desposseït, abolida la seva llei sobirana i l'home ha pres¬ tat culte a l’interès injust, al vil plaer, o a la detestable su¬ pèrbia. Déu vol ésser l'únic Senyor de l’home, i per això vol dominar exclusivament en son cor, i nosaltres tenim el deure de consagrar-i’hi, puix la doctrina cristiana explícitament ens ensenya que l’home ha sigut criat per Déu, lo qual és el fi i acabament de totes les coses que han d'anar a parar a Ell. De Jesucrist Senyor nostre, diu l'evangelista sant Joan, que sa¬ bia que de Déu havia eixit i que a Déu tornava. Ell és l'hereu del món i per medi de l’amor Ell vol tornar a Déu tots els cors dels homes. Ell representa a tota la Humanitat, parla i obra en nom d’Ell i és l’únic Sacerdot verdader, els demés són ministres seus, i, per tant, la Humanitat ha d’ésser, ha si¬ gut dedicada i consagrada a Déu per ministeri de Jesucrist.
Per això la consagració del Cor de Jesús a Déu, la seva de¬ dicació al Pare celestial, se féu en la més augusta i divina ce¬ rimònia que mai s'hagi obrat en el món. Ell, temple de la Bea- tíssima Trinitat sobre la terra, vas sagrat que conté la pleni¬ tud de la Substància divina, ara de la nostra Redempció, fou beneït amb totes les benediccions i consagrat i ungit amb la unció de l’Esperit Sant; i per això nosaltres si ens volem con¬ sagrar i dedicar a Déu abans ens havem de donar a Jesucrist, qui és l'únic qui ens pot portar a Déu. «Ningú arribarà al Pare sinó per medi de Mi», deia el diví Mestre: i l’experiència de la història demostra la veritat de les seves paraules, puix és un fet evident que els qui abandonen a aquest Mestre de vida eterna cauen en un miserable ateisme o en la més abomina¬ ble idolatria. Sols per Jesucrist se va a Déu.
Desgraciat d'aquell cor que es consagra al món, que el món no el portarà a Déu; el món el farà vil esclau i serà no son senyor, sinó son tirà. El senyoriu sobre les ànimes per medi de l’amor és propi de Jesucrist; per medi de l’amor Ell
INSTRUCCIÓ PREPARATÒRIA
49
s’ha apoderat del món, i per medi de l’amor, amb una obla- ció lliure i voluntària, vol que tots els homes li consagrin el seu cor per a oferir Ell al Pare celestial el tribut d’amor de tota la Humanitat, el cor de tots els homes.
Per això Nós vos exhortem, caríssims germans i fills, per¬ què tots quants sou de la nostra jurisdicció consagreu els vos¬ tres cors al Cor sacratíssim de Jesús; i vos exhortem amb ma¬ jor confiança perquè aquest acte a què exhortem a tots els nostres fidels no naix d’un pensament nostre, sinó que és el compliment d'un encàrrec que rebem del Pare de famílies de tota la Humanitat; del Vicari de Jesucrist i Cap visible de sa ïglésia en la terra. I el Sant Pare vol que no solament se con¬ sagri cada un de nosaltres al Sagrat Cor de Jesús, sinó que hi sien consagrats tots els homes de la terra, sia qualsevulla la seva condició. Eixamplem, doncs, caríssims germans i fills, l'estretor del nostre cor, eixamplem el nostre amor a tots els fills d'Adam, dilatem els espais de la caritat; recordem-nos que Jesucrist vol que tots els homes se salvin i obtinguin el coneixement de la Veritat. A la immensitat no se li han de po¬ sar límits; l’amor de Jesús és immens i dins de son Cor hi ca¬ ben, no sols tota la Trinitat Beatíssima, totes les jerarquies angèliques, tots els benaurats de la glòria, sinó també tots els homes del món; que per tots morí i donà la seva sang precio- síssima sobre la muntanya del Calvari.
Abunden els homes qui s'han donat al món, qui s’han do¬ nat al dimoni i a la carn, és a dir, qui s’han rendit als ene¬ mics de l’ànima i han quedat esclaus. Amem nosaltres la ver- dadera llibertat d’esperit, pròpia dels fills de Déu; sols els fills de Déu tenen verdadera llibertat, i per a ésser fills de Déu per adopció havem d'estar íntimament units, dedicats i consa¬ grats al Cor de Jesús, Fill unigènit de l’Etern Pare.
No hi ha cap dignitat, ni cap felicitat que pugui compa¬ rar-se a la d’ésser fills de Déu; per això havem de desitjar aquest benefici per tots els homes, procurant al consagrar- nos al Cor de Jesús, amb el piadós desig de la nostra oració, amb la devota energia de la nostra voluntat, amb les nostres
50
J. TORRAS I BAGES
humils i fervents súpliques, obtenir de Jesús Redemptor que amb l'atracció del seu inefable i dolcíssim amor porti a Déu a tots els homes de la terra, començant ja en el món el regne universal de la Caritat.
Amb aquest objecte ordenem, seguint les indicacions del Pontífex Romà, que en totes les parroquials iglésies, i en les poblacions en què n’hi hagi vàries, en la principal, en el dia del Sagrat Cor o en el diumenge següent se faci una funció en honor seu, i que aleshores, convenientment instruïts els fi¬ dels, se llegeixi devotament la mateixa fórmula enviada per la Santa Sede i que publiquem a continuació per a consagrar els homes al Cor de Jesús. Igualment se resaran les Lletanies del Sagrat Cor aprovades per la Santa Sede i que trobaran els reverends Pàrrocos en el número d’aquest Butlletí corres¬ ponent a 17 de maig de l'any passat.
Desitgem que Jesús Redemptor us beneeixi a tots, esti¬ mats diocesans, i vessi sobre vosaltres les inefables riqueses de son amor, mentre vos donem la nostra Pastoral Benedic¬ ció en nom del Pare f, del Fill f i de l'Esperit Sant f. Amén.
Vic, 28 de maig, festa de sant Just, de 1900
PEREGRINACIÓ A ROMA
Teniendo por razón del poco tiempo que estamos en la Diòcesis, distintos asuntos y obligaciones que hacen inconve- niente nuestra ausencia de la misma, a pesar de nuestros de- seos, quizàs no podamos satisfacer el anhelo de visitar al Sumo Pontífice y los sepulcros de los Apóstoles, cuando tan indicada es la ocasión como el presente ano en que se celebra el Jubileo, con cuyo motivo en todo el orbe católico se orga- nizan peregrinaciones a Roma, centro de la unidad catòlica y residència de la augusta Cabeza visible de la Cristiandad.
Exhortamos, por lo tanto, vivamente a nuestros fieles dio- cesanos que estén en disposición de emprender tan santa Ro¬ meria a que tomen parte en la misma. La piadosa Peregrina- ción a Roma aumenta la fe y la caridad de los fieles, nuestras inmortales creencias se sienten vivificadas en contacto con los huesos de los príncipes de los Apóstoles que las predica- ron y de los màrtires que en testimonio de ellas derramaron heroicamente su sangre; y los vínculos de la caridad catòlica, es decir, universal, entre todos los hombres del mundo, se es- trechan en aquel Lugar santo que es al propio tiempo como el corazón de la Humanidad cristiana.
Juzgamos que la manera màs fàcil de efectuar la Peregri- nación para los fieles de esta Diòcesis consistirà en agregarse a la que saldrà de Barcelona el dia 25 del próximo septiem- bre para regresar el sàbado 6 de octubre.
52
J. TORRAS I BAGES
El banquero de esta ciudad, D. Miguel Trias y Trias, està de acuerdo con la Junta organizadora de Barcelona para el despacho de carnets para el viaje. Procuren los reverendos Pàrrocos y demàs senores eclesiàsticos influir sobre los fieles para que emprendan tan santa obra, que constituye un acto de devoción a la Iglesia y al Papado, o sea a la Representa- ción visible y autèntica de Dios Senor nuestro en la tierra.
f El Obispo
Vich, 30 de mayo de 1900
PEREGRINACIONS ALS SANTUARIS MÉS VENERABLES DE JESÚS REDEMPTOR*
Nós, el Bisbe de Vic. al nostre Clero i fidels
Caríssims germans i fills: Aquest any, fi del segle xix, se¬ guint el voler de la santa Iglésia, l'havem de consagrar d’un modo especial a Jesús, Redemptor del llinatge humà i Salva¬ dor de tots els pobles i de tots els segles; i entre totes les ma¬ neres d'honra que li havem de tributar, les peregrinacions a santuaris famosos i devots formen en tots els països un dels cultes més preeminents.
El trànsit de Jesús pel món fou una peregrinació qual ter¬ me i remat a la terra tingué lloc en la sagrada muntanya del Calvari, on el Fill de Déu fet home volgué morir per la nostra salvació.
Ara bé: en la nostra Diòcesi, afortunadament, existeixen santuaris devotíssims dedicats a Jesús Redemptor, sota de qual creu, com a l’ombra d’un arbre sagrat, els vostres avant¬ passats cercaren el consol, la pau, la protecció i la salvació, i on vosaltres mateixos acudiu sempre amb esperança de tro-
* És aquest un dels molts documents episcopals encaminats a realçar l'esperit cristià en l’Any Sant del 1900. La idea dels pelegrinatges a les imat¬ ges del Sant Crist és molt ben acollida.
54
J. TORRAS I BAGES
bar-hi el puríssim goig de l’ànima. En aquesta mateixa ciu¬ tat de Vic, des d’on vos escrivim, la venerable imatge de Je¬ sús crucificat, amb el misteriós record de son vessament de sang, és un imant que atrau el cor dels fidels envers el gran sacrifici de la Redempció. A Manresa, el Sant Salvador, el diví Crucifix que recorda el misteriós símbol de la Llum, és objecte de les preferències espirituals d'aquells ciutadans. A Igualada, l'Espòs de Sang continua regnant per amor en l’es¬ perit d’aquella industriosa gent. A Sant Joan de les Abades¬ ses, sobretot, l’insigne portent d'aquell Misteri Santíssim, re¬ cord d’una guerra cruel d'armes i d'idees, de la qual quedà vencedora la santa Fe catòlica; aquell pas devotíssim que re¬ produeix la divina escena del Calvari, és un objecte de la pie¬ tat dels fidels que sempre excita la devoció. Fins en santuaris de menys fama s'hi conserven antigues imatges de Jesús cru¬ cificat venerades tradicionalment com a miraculoses: així passa, per exemple, a Sant Martí d’Aiguafreda. Nós, doncs, desitgem que, com un tribut especial a Jesús Redemptor, sien visitades les seves devotes imatges, tradicionalment venera¬ des com a miraculoses, pels cristians de les seves respectives comarques en forma de peregrinacions. Recordeu- vos, carís- sims, de que Jesús fou com un pelegrí a la terra, un pelegrí d’amor que acabà sa peregrinació en la creu del Calvari; i de consegüent, en justa correspondència procureu acudir tots a fer-li una solemne visita en les devotes imatges lligades per un llaç d’amor espiritual amb la història i amb la tradició de la nostra terra, que formen com part de la nostra parentela, perquè així com el Fill de l'Etern Pare volgué emparentar amb tota la humanitat prenent carn humana, així, fent més visible encara son misteri d’amor, volgué espiritualment em¬ parentar amb diferents comarques, disposant providencial¬ ment que, com a monuments recordatoris de la seva copio- síssima redempció, en diferents punts les imatges de Jesús crucificat apareguessin als ulls del poble creient realçades per l’antiguitat de son culte i pels portents relacionats amb la seva història, havent penetrat tan a fons en el cor del poble,
PEREGRINACIONS ALS SANTUARIS DE JESÚS REDEMPTOR 55
que justament considera dites devotes imatges com joies de valor inestimable.
Creiem que el temps més apropiat per celebrar dites de¬ votes peregrinacions ha d’ésser el mes de setembre; alesho¬ res ja les calors no solen ésser tan fortes, les feines de la terra no són tan peremptòries, i sobretot, en aquell mes se celebra l'exaltació de la santa Creu, que és pròpiament com la glori¬ ficació de Jesús Redemptor. Les peregrinacions podran fer-se en algun dels diumenges o dies de festa. Els reverends Arxi¬ prestos veïns d’algun dels santuaris a Jesús Redemptor es po¬ saran d’acord entre ells per determinar el dia de la peregri¬ nació, procuraran que no sia el mateix que determinin els dels altres santuaris més immediats, i ens participaran el dia i demés circumstàncies així que hagin pres l’acord. En el so¬ lemne dia de la peregrinació es farà en el santuari respectiu una funció religiosa amb sermó, que versarà sobre l’inesti¬ mable benefici de la Redempció de Jesucrist, se saludaran les cinc Llagues i es cantarà l’himne V exilia Regis prodeunt, amb lo demés que es cregui convenient. Nós concedim quaranta dies d’indulgència als qui, havent confessat i combregat en al¬ gun dels vuit dies abans de la peregrinació, assisteixin devo* tament a ella, i presidirem aquelles que ens permetin les nos¬ tres obligacions pastorals.
Que el diví i dolcíssim Redemptor de les nostres ànimes, Jesucrist Senyor nostre, accepti aquest humil tribut que li oferirà la Diòcesi de Vic, i que el Pare de les misericòrdies i Déu de tota consolació, de qui deriven tots els dons i tots els béns de l’humà llinatge, correspongui amb les seves celestials benediccions. Nós, caríssims germans i fills, vos donem la Nostra en nom del Pare f» del Fill t i de l'Esperit Sant f. Amén.
Vic, 12 de juliol de 1900
EL BISBE DE VIC ALS VEÏNS DE LA CIUTAT I SA COMARCA*
L’homenatge a Jesús Redemptor, els monuments que els pobles cristians volen alçar en honor del diví Restaurador de la nostra naturalesa, com marcant la confluència entre el se¬ gle xix, que s’acaba, i el xx, que comença, volem que sia en aquesta nostra estimada ciutat de Vic un monument que cor¬ respongui a les mires, a l’ésser personal de Jesús, a la seva sal¬ vadora doctrina, al caràcter del nostre temps o època, i a les necessitats d’aquesta comarca.
Jesús és el cap de tota la humanitat, i tots els homes són membres seus; Jesús és Déu i Home verdader, i volem que el monument sia l’homenatge a la divinitat i a la humanitat, que sia en honor de Déu i en profit dels homes.
Ja de temps existeix en aquesta ciutat l'Institut de les Ger- manetes dels Pobres, estès quasi per tot el món i sempre es¬ timat de les ànimes bones per l’objecte a què es consagra d'as¬ sistir als vells desemparats. Elles arrepleguen lo que el món rebutja; i la vellesa, de què amb rares excepcions els homes fugen, elles la cerquen, i l’amen i l'afalaguen i la serveixen per amor de Jesucrist.
Un noble benefactor fins ara les ha tingudes a casa seva; però la casa, capaç per a una família, és insuficient per a la
* Líetra de convit a l’erecció de l’Asil de Germanetes dels Pobres, de Vic. La inauguració té lloc el dia 7 de novembre del 1902.
EL BISBE DE VIC ALS VEÏNS DE LA CIUTAT I SA COMARCA 57
sempre nombrosa família dels vells desemparats, i és una ne¬ cessitat imprescindible l'erecció d’un edifici dedicat especial¬ ment a aquest objecte.
La divina font de la caritat, que mai s'estronca, ha donat ja el camp sobre del qual ha d'alçar-se l’edifici. Nós contri¬ buirem a l’erecció com a bisbe, i més encara com a home par¬ ticular, puix les moltes atencions eclesiàstiques d’aquesta Diòcesi, gens sobrera, no permeten fer més; esperem que al¬ tres entitats i persones contribuiran a l’obra i que tot el po¬ ble hi pendrà part segons la mida de les seves possibilitats; així, no serà la fundació d’aquest o d’aquell altre, sinó de la ciutat de Vic i de totes les poblacions i parròquies de sa co¬ marca que han de participar dels beneficis d’aquesta gran obra de misericòrdia de mantenir i assistir als vells desem¬ parats, i no sols dels qui sempre resideixin en el país, sinó dels qui per amor a ell, per congeniar amb aquesta terra, du¬ rant una part de l’any es fan veïns i com conterranis nostres, dels qui posseeixen terres aquí, dels qui descendeixin d'a¬ quest país.
I aquesta institució, més que per la magnitud de l’arqui¬ tectura de l’edifici, pel bé que derivarà d’ell, per ésser un mo¬ nument de la misericòrdia cristiana, constituirà l'homenatge a Jesús, Redemptor dels homes, a qui canònicament dedica¬ rem l'establiment i la iglésia, resultant complerta la profecia que, referint-se al diví Benefactor de la humanitat, pronun¬ cià el vell oracle d 'Israel: El pobre i el desvalgut alabaran el teu nom.
Vic, 29 de juliol de 1900
INVENTARIO DE PARROQUIAS*
La inspección que por derecho corresponde al Prelado so¬ bre los bienes de las iglesias particulares sujetas a jurisdic- ción, exige la formación de inventarios de los de cada parrò¬ quia, sin los cuales no puede aquélla debidamente ejercerse.
Por otra parte, los reverendos Curas pàrrocos, al hacerse cargo de sus respectivas parroquias, contraen la obligación de conservar los bienes de la misma con sujeción a las pres- cripciones canónicas, bajo la pena de responder con sus pro- pios bienes de cualquier infracción: nada, por lo tan to, les es màs conveniente para probar la rectitud de su administra- ción y evitar cargos infundados, que el tomar razón de todos los bienes y objetos confiados a su custodia.
En virtud de estas consideraciones, mandamos a los reve¬ rendos Curas pàrrocos y ecónomos que, ai tomar posesión de una parròquia, juntamente con el Pàrroco o Ecónomo ante¬ rior, formen inventario detallado:
1 De los fondos existentes a favor de la ïglesia y de las Cofradías establecidas en la misma.
2. ° De los vasos y ornamentos sagrados, haciendo constar su calidad, matèria y estado de conservación.
3. ° De las alhajas, cuadros y otros objetos que tengan al¬ gun valor artístico o arqueológico.
Disposició motivada per ía provisió de rectories, que té lloc els dies d’entrada del Prelat a la diòcesi.
INVENTARIO DE PARROQUIAS
59
4. ° De todos los muebles de la casa rectoral, expresando el estado de conservación en que se hallen.
5. ° Se harà constar, ademàs, el estado de la casa rectoral, con expresión de los reparos que se crean necesarios.
El Pàrroco o Ecónomo entrante y el saliente firmaran por duplicado el inventario, mandando un ejemplar a Nuestra Se¬ cretaria de Càmara, y quedando el otro en el archivo del Cu- rato.
f El Obispo
Vich, 30 de agosto de 1900
CIRCULAR SOBRE LA SUBSCRIPCIÓ PER A ERIGIR EL TERCER MISTERI DE GLÒRIA DEL ROSARI MONUMENTAL DE MONTSERRAT
En la última conferencia celebrada en el Monasterio de Montserrat, de la Orden de San Benito, por los Prelados de la Provincià Tarraconense, se acordó, a petición del senor Abad de aquella religiosa Casa, abrir una suscripción entre los obispos y demàs clero para que fuese erigido, a expensas de los sacerdotes de las diòcesis respectivas, un monumento representativo del tercer Misterio de Glòria, en el Rosario mo¬ numental que se va colocando en el camino que desde el Mo¬ nasterio se dirige a la Santa Cueva.
Varias clases sociales y asociaciones pías han erigido allà un misterio del Rosario; la clase sacerdotal debe tomar parte en este tributo de piedad en honor de la Santa Patrona del país; y El Advenimiento del Espíritu Santo, la inauguración de la Iglesia, nos toca a nosotros, que no sólo somos sus hijos como los demàs fieles, sino también sus ministros y represen- tantes oficiales.
De otra parte, la Diòcesis vicense tiene motivos especiales para corresponder a la invitación unànime de los Prelados de la Provincià Tarraconense. El iniciador del pensamiento de
CIRCULAR SOBRE EL ROSARI MONUMENTAL DE MONTSERRAT
61
erigir el Rosario monumental es un Canónigo de nuestro cle- ro; el venerado Santuario de Maria podemos decir que casi està enclavado en esta Diòcesis; y el Rosario de Maria es guar- dado aún con fiel piedad por nuestros pueblos, que levantan cada dia hasta el trono de la Reina del Santísimo Rosario el amorosísimo himno que los labios de la celestial Senora en- senaron al Patriarca Santo Domingo de Guzmàn.
Contribuyamos, pues, todos, amados cooperadores nues¬ tros, en unión con el restante clero de la Provincià Tarraco¬ nense, a dedicar a Maria Santísima en su principal Santua¬ rio un monumento que justifique a las generaciones venide- ras la piedad sacerdotal en estos últimos anos del siglo xix; y a este objeto, desde ahora queda abierta una suscripción en¬ tre el clero diocesano del Oficialato en esta Nuestra Secreta¬ ria de Càmara, y cuidaràn los reverendos senores Arciprestes de abrir también una suscripción entre el clero de sus respec- tivos arciprestazgos.
t El Obispo
Vich, 10 de septiembre de 1900
EXHORTACIÓ PASTORAL AL ROSARI DE MARIA*
CaRÍSSIMS:
S'acosta el mes d’octubre, que és el mes del Rosari de Ma¬ ria i que la Iglésia ha, solemnement i moltíssimes vegades, consagrat a aquesta devoció santíssima. Reina del Santíssim Rosari és anomenada la Immaculada Verge Maria, Mare del diví Redemptor Jesús. La festivitat del Roser de tot el món ens recorda una gran alegria de tota la cristiandat: la desfeta dels moros alcançada per l'exèrcit dels prínceps cristians que, auxiliat per Maria, trencà per sempre el jou amb què els ma¬ hometans volien subjectar el poble cristià. Des d'aquell dia la Verge és anomenada l’auxili dels cristians; i aquest auxili fou obtingut per mediació de les Confraries del Roser, que amb pregàries públiques el demanaven passant el Sant Ro¬ sari. Altres victòries obtingué el poble cristià mitjançant el Rosari; i, a més, la intercessió de Maria Santíssima purificà el món de vicis i heretgies. Ella és la mística Rosa que amb sa olor desterra les pestilències de les ànimes. «Vós — li diu la Iglésia — heu fet perdre les heretgies en tot el món.»
Ella és la gran Mare de tota la família cristiana, i és propi
L’any 1911 el Dr. Torras suprimí el paràgraf d'aquesta exhortació en el qual es fa referència al papa Lleó XIII, i la dirigí novament als seus dio-
EXHORTACIÓ PASTORAL AL ROSARI DE MARIA
63
de les mares dur la pau entre els fills, desterrar les divisions i portar la dolça unió entre tots els de la casa. Els cristians formen la casa del Senyor; i entre ells els interessos contra¬ ris, les passions oposades, el pensar diferent, porten natural¬ ment una necessitat de pau i d'unió per la qual sempre ha cla¬ mat la Santa Mare Iglésia, i aquesta unió i concòrdia i mú¬ tua caritat entre els homes, que era el gran desig de Jesucrist, s'obté en gran manera pel mitjà del Rosari, olorós bàlsam de les ànimes que la gloriosa Verge Maria ensenyà a nostre Pare sant Domingo, qui el predicà amb gran zel al poble cristià.
Per això a l’acostar-se el mes d’octubre, obligats Nós per la nostra pròpia penyora, que havem donat a la Verge Maria al posar son Rosari en nostre escut episcopal, obligats encara més per les ordres, tantes vegades vingudes del Cap visible de la Iglésia, el Romà Pontífex, manant a tota la cristiandat que dediqués tot el mes d'octubre al culte i especial devoció del Santíssim Rosari, ens dirigim a vosaltres, caríssims, ex- hortant-vos vivament a que en particular i individualment, en vostres cases i famílies, en vostres tallers, anant de camí, en tota ocasió i lloc que ho permetin prudentment les cir¬ cumstàncies, passeu el Rosari de Maria, que així Ella serà vostre consol en les amargures de la vida, vostra fortalesa en les temptacions i vostre auxili en l'hora de la mort, ajudant- vos en el trànsit sempre difícil de la vida present a la vida eterna.
I com el regnant Pontífex, el papa Lleó XIII, devotíssim del Rosari, ha publicat novament les indulgències que es gua¬ nyen amb aquest piadós exercici i proposa als fidels cristians l'inscriure's en les venerables Confraries del Roser, tan este¬ ses per tot aquest país, que en temps de nostres pares era com un espiritual jardí de místiques roses que florien ufanoses en totes les parròquies, Nós exhortem i ordenem a tots els reve¬ rends rectors que atenguin a les Confraries existents en ses iglésies i que en nom del Vicari de Jesucrist en la terra, el Sant Pare, indueixin a sos feligresos a inscriure’s en elles, ani¬ mant sa pietat amb la pròpia pietat i devoció envers la Reina
64
J. TORRAS I BAGES
del Santíssim Rosari, recordant-los que és la devoció predi¬ lecta de la Iglésia, la més excel·lent després de l'august sacri¬ fici de la Missa, i la qual la mateixa Iglésia ha enriquit més amb el tresor sagrat de ses indulgències, bastant el donar el nom a la Confraria per a lucrar-les sempre que es digui el Sant Rosari. No obstant, exhortem als devots cristians de nos¬ tre bisbat que continuïn la piadosa tradició de sos pares allis- tant-se a les Confraries del Roser i pagant la petita pensió que serveix per celebrar, després de la mort de cada confrare, el sant sacrifici de la Missa en sufragi de ses ànimes.
Que la Verge Santíssima, caríssims nostres, accepti les de¬ votes pregàries del Rosari que nosaltres, durant el mes d'oc¬ tubre especialment, li dedicarem; però recordeu-vos que Ella és la més pura de totes les criatures, i que, segons ensenyen els sants doctors de la Iglésia, no hi pot haver criatura més pura que Ella, i de consegüent, les nostres oracions envers Ella han de sortir d’un cor que no estigui maculat per la cul¬ pa; així obtindrem la seva protecció i el Rosari de Maria serà per a nosaltres la cadena d'or que ens unirà amorosament amb Déu i el místic conducte per medi del qual les nostres ànimes rebran les celestials gràcies.
Vic, dia de sant Mateu, apòstol, de 1900
CONDEMNACIÓ D’«EL COSMOPOLITA» I ALTRES PERIÒDICS QUE ES PUBLIQUEN A BARCELONA*
Hacemos nuestras las prohibiciones contenidas en el an¬ terior Decreto de Nuestro Venerable Hermano, el Obispo de Barcelona, y prohibimos bajo las mismas penas la lectura de los periódicos que en él se condenan, aunque tenemos la se- guridad de que el buen sentido de Nuestros diocesanos no ha de conceder ninguna atención a tales papeles.
Santa Visita de Cabrianas, 22 de octubre de 1900
t El Obispo
* Figura en el «Boletín Oficial», a continuació del decret del bisbe de Bar¬ celona, que hi és inserit literalment.
CIRCULAR SOBRE EL COL·LEGI DE SANT JOSEP DE VIC
Nuestros amados cooperadores saben la existència del Co- legio de San José, en donde se mantienen, educan y estudian para alcanzar el estado eclesiàstico, de dos a trescientos ni- nos y jóvenes, bajo la dirección de virtuosos e inteligentes sa- cerdotes en esta capital de la Diòcesis. Los resultados obte- nidos por esta modesta y útil institución, tan eminentemente eclesiàstica, demuestran que no son estériles los sacrificios que la Diòcesis ha de hacer para su sostenimiento, y al mis- mo tiempo han de hacerla querida a todos los sacerdotes y hasta a los buenos cristianos del Obispado de Vich. Los alum- nos han representado un buen papel no sólo en el Seminario diocesano, sino hasta también en los grandes centros docen- tes de la Capital del Orbe Católico, y màs tarde, ya ordena- dos, en el desempeno de distintos ministerios eclesiàsticos.
Uno de los recursos con que cuenta la institución para sos- tenerse, es la aplicación, a intenciòn del Colegio, de la segun- da Misa de los Pàrrocos y Sacerdotes que binan, para lo cual la Santa Sede ha autorizado plenamente. Muchos son los Pଠrrocos que practican obra tan meritòria y aun muchos otros beneméritos sacerdotes que aplican algunas misas, durante el ano, a tan alto objeto. En efecto, no hay obra màs meritò¬ ria que la de contribuir a la formación del Clero; y el Colegio de San José, precisamente realiza esta formación siguiendo
CIRCULAR SOBRE EL COL·LEGI DE SANT JOSEP DE VIC
67
èxactamente las prescripciones del Sagrado Concilio de Tren- to, en lo que se refiere a Seminarios.
Exhortamos, por lo tanto, a nuestros amados cooperado¬ res, los sacerdotes de la Diòcesis, para que continúen su pie- dad hacia la Iglesia y el estado eclesiàstico, y esperamos que no sólo perseveraran los que la practican, sino que aumenta- rà considerablemente el número de los que ejecutan obra tan meritòria. Su correspondència demostrarà los grados de amor que profesa a su propio estado, el estado eclesiàstico de esta antigua y venerable Diòcesis.
t El Obispo
Vich, 28 de noviembre de 1900
AL MARGEN DE LA «CRÒNICA DE LA ORDEN DE PREDICADORES»
Fratris Petri de Arenys. — Chronicon Ordinis Praedicatorum ab ANNO 1340 USQUE AD 1415. — Rl·lCENSUIT Fr. BeNEDICTUS MaRIA ReI- chert, eiusdem ordinis. — Romae, in domo generalitia, via dicta «San Sebastiano», 10; Stuttgardiae-Vindabonae, apud los. Roth., bibliopolam, via dicta «Kanzleistrasse», 33.
Hemos recibido del distinguido historiógrafo de la Orden de Predicadores, el alemàn P. Reichert, la curiosa y útil crò¬ nica cuyo titulo precede a estas líneas, en un volumen perfec- tamente impreso y con elegancia encuadernado. Forma parte de la interesante colección Monumenta ordinis Fratrum Prae¬ dicatorum històrica, que se publica bajo los auspicios del Re- verendísimo Maestro general de la Orden, el Padre Fruhwirth, y con la dirección del P. Reichert, dos alemanes que ponen al servicio de la historia de su Orden, espahola de origen, y una de cuyas provincias mas esclarecidas fue la nuestra de Ara¬ gón, el talento de investigación y el trabajo ímprobo que dis- tingue a los escritores germànicos que tienen la noble pasión de la historia. Desde las pàginas de nuestro Boletín enviamos nuestro màs afectuoso agradecimiento al esclarecido P. Rei¬ chert, que demuestra la màs exquisita cortesia hacia nuestro país, y hacia los hombres del mismo que le prestaron siquie-
AL MARGEN DE LA «CRÒNICA DE LA ORDEN DE PREDICADORES.» 69
ra el màs ligero apoyo en su misión investigadora, cortesia que sale màs de relieve en la dedicatòria lacónicamente clà- sica: Qui iuverunt sua studia, hispanis, y en la fecha del pro¬ logo, el dia de la ilustre màrtir catalana santa Eulalia: Da- tam Romae die feslo S. Eulaliae 1900.
Ademàs, la publicación de esta crònica, inèdita en nues- tra Biblioteca universitària y procedente del Convento de Santa Catalina, de Barcelona, constituye un tributo a la his¬ toria de nuestro país, pues aunque principalmente se ocupa en las cosas de la Orden, se encuentran en ella interesantes notas sobre el cisma, la elección de Caspe y la predicación en Barcelona de san Vicente Ferrer, que, escritas con gran sere- nidad por un testigo contemporàneo de los sucesos, tienen, a pesar de su laconismo, incontrastable importància.
Sirva también este ejemplo de amor a las antigüedades de la Orden, de aliciente a nuestro Clero, sobre todo en las parro- quias y comunidades que poseen archivos, para dedicar el tiempo, después de cumplidos los deberes ministeriales, al es¬ tudio de los documentos que pueden ilustrar la historia de sus respectivas Iglesias, y aun también la historia general del país.
t El Obispo
EXHORTACIÓ AL SANT JUBILEU*
El Bisbe de Vic a la Diòcesi
Entengueu, caríssims germans i fills, el que significa el sant temps del Jubileu que Nostre Santíssim Pare, el papa Lleó XIII, després d'haver-se celebrat a Roma, cap de tota la cristiandat, estén ara, en virtut de les Lletres apostòliques que precedeixen, a tot el món catòlic: significa un perdó general dels deutes que tenim amb la Justícia eterna. Així com els ho¬ mes generosos, en certes circumstàncies solemnes de la vida, perdonen els deutes, condonen lo que se’ls devia, així també Jesucrist, per medi de son Vicari a la terra, ara, en aquest co¬ mençament de centúria, mediant el penediment, la confessió i el propòsit d'esmena dels pecats de la vida passada, condo¬ na als pecadors els- deutes de les seves culpes. L’absolució sa¬ cerdotal, degudament rebuda, perdona el càstig etern de les penes infernals, però deixa un deute que ha de pagar-se en aquesta o en l’altra vida. El Vicari de Jesucrist, en virtut dels poders que té rebuts d'aquest Rei immortal de tots els segles, ens convida a una plena remissió dels deutes que tenim con¬ trets pels pecats que desgraciadament havem comès, i dulci- fica la satisfacció, obligant-nos solament a la pràctica d’al¬ guns actes de pietat summament fàcils de complir.
Jesucrist Senyor nostre deixà a la Iglésia en custòdia i di-
* Altre document motivat per l'Any Sant 1900.
EXHORTACIÓ AL SANT JUBILEU
71
pòsit un tresor infinit de mèrits: els mèrits de la seva Passió i Mort sacratíssimes; els sants màrtirs, els sants confessors i les santes verges, tots els sants de la Cort celestial, de vida jus¬ ta i pura i rics d’obres bones i havent exercitat la penitència, al sortir d'aquest món han tingut mèrits sobrers, que la Iglé- sia uneix al tresor que Jesucrist li deixà, i ara son Vicari en la terra, el Summe Pontífex, amb motiu d'aquest Jubileu obre aquest tresor, i a tots ens convida a pagar amb ses riqueses els deutes que tenim amb la Justícia divina.
Disposem-nos per aprofitar-nos de la saludable providèn¬ cia de la Iglésia en favor de tots nosaltres pecadors amb la humilitat del penediment de nostres pecats, amb obres de pe¬ nitència, amb l'exercici de l’oració i apartament del món, i amb la pràctica de la caritat i misericòrdia envers els nostres germans pobres i necessitats; que la nostra reconciliació amb Déu sia absoluta, que els deutes de la nostra consciència que¬ din enterament pagats, i que la nostra amistat amb Jesucrist Senyor nostre, Jutge de vius i de morts, completada amb el tresor de la Iglésia, sigui sempiterna.
Comencem el segle xx amb aquesta gran obra de pietat cristiana que és el Sant Jubileu; el Jubileu ve a ésser una re¬ novació de l'home cristià. Ens renovem amb la purificació de les nostres consciències, amb la unió amb Déu pel mitjà de la gràcia; el pecat és la pitjor taca de l'home, i amb la con- trició i confessió sagramental, amb la Sagrada Comunió i amb la pràctica dels exercicis del Jubileu, la taca del pecat desapareix, i l’home queda renovat i amic de Déu. Animem- nos, doncs, tots, fills caríssims; escolteu la veu del gran Pare de tota la família cristiana, el Romà Pontífex, i no deixeu de guanyar les gràcies espirituals a què ell vos convida, a qual objecte, i per facilitar-vos el medi, donem les següents dispo¬ sicions:
l.a Els reverends senyors Rectors, Ecònoms i Regents, no solament llegiran aquesta exhortació al poble, sinó que pro¬ curaran explicar-la, interessant als fidels en les gràcies espi¬ rituals qLie s'obtenen amb el Sant Jubileu.
72
J. TORRAS I BAGES
2 ‘ Les seixanta visites que s'han de fer en quinze dies, quatre cada dia, no importa que no siguin en dies continus, sinó mentre es facin abans del 8 de juliol, que és el dia que s’acabarà en aquest Bisbat el temps per guanyar el Sant Ju¬ bileu; però, per facilitar son compliment, ordenem als reve¬ rends senyors Rectors que oportunament anunciïn al poble els dies en què vulguin visitar ells la iglésia o les iglésies que siguin necessàries per guanyar el Jubileu, a fi que, unint-se amb els seus Rectors els feligresos i practicant les visites jun¬ tament, puguin disfrutar del privilegi de reducció de visites, per a la qual reducció Nos autoritza el Summe Pontífex.
3. 3 La reducció que fem de les visites en favor d'aquells dels nostres feligresos que vulguin fer-les en unió dels seus Rectors o d’un sacerdot per ells comissionat, a lo qual els ex¬ hortem vivament, com també en favor de les Comunitats, Confraries i altres pies associacions, i a tots els fidels que a elles s’uneixin, i que, presidides per un sacerdot, facin corpo- rativament els exercicis del Jubileu, és la de quatre dies de visites, amb quatre visites cada dia, que deuran fer-se en:
Brull. — Iglésia parroquial i del Sagrat Cor.
Calaf. — Iglésia parroquial i del Sant Hospital.
Castellfollit del Boix. — Iglésia parroquial i de Santa Maria.
Castellterçol. — Iglésia parroquial, ídem de la Casa de Be¬ neficència i capella de Sant Francesc.
Centelles ( Santa Coloma). — Iglésia parroquial i capella de Jesús.
Conill. — Iglésia parroquial i capella del Roser.
Fals. — Iglésia parroquial i capella del Grau.
Gaver. — Iglésia parroquial i capella nova.
Igualada. — Iglésia de Santa Maria, Nostra Senyora de la Soledat, iglésia del Roser i dels Dolors.
Manresa. — Les tres iglésies parroquials i la de Sant Ignasi.
Mirambell. — Iglésia parroquial i antiga del cementiri.
Montmaneu. — Iglésia parroquial i capella del cementiri.
Moià. — Iglésia parroquial, de Sant Sebastià, de les Esco¬ les Pies i de Sant Pere.
EXHORTACIÓ AL SANT JUBILEU
73
Prats de Rei. — Iglésia parroquial i capella de Nostra Sen¬ yora del Portal.
Pujalt. — Iglésia parroquial i capella del cementiri.
Ripoll. — Iglésia parroquial, de Sant Pere i de Sant Eudald.
Roda. — Iglésia parroquial i capella de Nostra Senyora del Sol del Pont.
Sant Fructuós de Bages. — Iglésia parroquial i capella de les Germanes Terciàries Dominiques.
Sant Joan de les Abadesses. — Iglésia parroquial i de Sant Pol.
Santa Coloma de Queralt. — Iglésia parroquial i de Nostra Senyora de la Mercè.
Sescorts. — Iglésia de Sant Martí i de Santa Maria.
Segur. — Iglésia parroquial i de Nostra Senyora del Coll.
Surroca. — Iglésia parroquial i de Santa Bàrbara.
Tona. — Iglésia parroquial i de Santa Maria.
Torelló (Sant Feliu). — Iglésia parroquial i del Sant Hospi¬ tal.
Torroella. — Iglésia parroquial i santuari de Juncadella.
Vallfogona (Sant Julià). — Iglésia parroquial i capella de la Salut.
Valldeneu. — Iglésia parroquial i de Santa Maria.
Vic. — Santa Iglésia Catedral, Nostra Senyora de la Pietat, Nostra Senyora del Carme i Sant Domingo.
Viladrau. — Iglésia parroquial i capella de la Pietat.
En les poblacions o parròquies restants de la Diòcesi es fa¬ ran quatre visites a la iglésia parroquial, en cada un dels qua¬ tre dies. Aquestes mateixes iglésies deuran visitar els qui vul¬ guin fer les visites particularment.
4. a En cada visita es resaran cinc Parenostres, Avemaries i Gloriapatris, que dirà en veu alta el sacerdot que presideixi l’acte, o altre per aquest designat, alternant amb els fidels.
5. a Usant de les facultats que ens concedeix el Sant Pare en ses Lletres apostòliques, dispensem de les Visites designa¬ des per guanyar el Sant Jubileu a les Religioses, novícies pos- tulants i altres dones i noies que visquin en monestirs, comu-
74
J- TORRAS I BAGES
nitats o cases religioses; igualment als presos de les presons, als malalts, als vells i a tots els que tinguin algun impedi¬ ment, i facultem als confessors aprovats de la nostra jurisdic¬ ció perquè puguin determinar, fins fora de confessió, les obres de pietat que hauran de practicar dites persones per guanyar la gràcia del Sant Jubileu, com igualment respecte dels nois i noies que encara no combreguen, assenyalar un acte de re¬ ligió que els supleixi la sagrada Comunió.
Que Déu Senyor nostre ens concedeixi a tots, caríssims germans i fills, el poder guanyar el Sant Jubileu, a fi que al presentar-nos davant del Tribunal de la Justícia eterna esti¬ guem descarregats de les penes merescudes per les nostres culpes.
Vic, festa de la Purificació de la Verge Maria de 1901
NOMENAMENT
litre. Dr. D. Andrés Duran y Marquet, Canónigo Lectora l de esta
Santa Iglesia Catedral:
En atención a los muchos anos que ha desempenado V. S. el cargo de Lectoral de esta Santa Iglesia, cuya prebenda ob- tuvo por oposición, a su larga y provechosa carrera en la en- senanza del Seminario de la Diòcesis, a su amor y diligència en el ejercicio de todas las funciones que corresponden al cui¬ to de Dios nuestro Senor y a la salvación de las almas, le as- cendemos a la Dignidad de Arcediano de esta Nuestra Santa Iglesia Catedral, vacante por fallecimiento del M. I. Sr. Dr. D. Francisco J. Casadevall, de buena memòria, y cuya provi- sión nos corresponde según turno.
Y al participar a V. S. eSte nombramiento, al mismo tiem- po que satisfacemos el sentimiento de respeto y amor a Nues¬ tro antiguo Profesor de Teologia, pagamos el debido tributo a la ilustración, a la laboriosidad y a la ejemplaridad de vida de V. S.
Dios guarde a V. S. muchos anos.
t José, Obispo de Vich
Vich, 12 de febrero de 1901
MISIONES EN ESTE PRIMER AMO DEL SIGLO XX
Siempre ha sido necesaria la renovación del espíritu cris- tiano por medio de la consideración de las verdades eternas y por la discusión de nuestra responsabilidad en el interno foro de la conciencia. De aquí proviene la santa pràctica de las Misiones, tan recomendada por la Iglesia catòlica y tan di- vinamente ejercida por los hombres apostólicos que el Espí¬ ritu Santo con frecuencia suscita para la santificación de los pueblos.
Por medio de las Misiones se renueva la fe en los pueblos, los justos se enfervorizan, los pecadores purifican sus concien- cias, la caridad se extiende y hermana a los hombres entre sí, y la excelsa piedad levanta la vida terrenal hasta ponerla en contacto con la vida de los bienaventurados ciudadanos de la glòria.
Por esto exhortamos a nuestros queridos cooperadores, que tienen a su cargo la cura de almas de las parroquias de nuestra Diòcesis, que procuren, en cuanto les sea posible, que en este primer ano del siglo xx se predique la Santa Misión en sus respecti vos pueblos. Nuestro encargo es completar la redención de Jesucristo, o, mejor dicho, hacerla efectiva en las almas de nuestros feligreses; y la Santa Misión trae con- sigo una gracia extraordinària; es aquel viento que sopla de lo alto y sanea las conciencias corrompidas, y refresca el ar-
MISI0NES EN ESTE PRIMER ANO DEL SIGLO XX
77
dor de las pasiones y empuja la voluntad para que derribe los obstàculos que el hombre particular encuentra en el ca¬ mino de su salvación. Sigue a este viento la lluvia de la gra¬ da divina, que fertiliza los corazones y los hace fructificar en todo género de virtudes.
De otra parte, en estas sagradas temporadas en que el hombre, conociéndose a sí mismo, se humilia y arrepiente, en que en los mismos pueblos, la masa de sus habitantes siente la emoción de lo divino y eterno, y ejecuta, con màs o menos perfección, aquel gran principio de san Agustín de conocerse a sí mismo y de conocer a Dios, en estas sagradas tempora¬ das, decimos, se rinde a Jesucristo Senor nuestro el tributo màs agradable de sumisión y amor que le corresponde como a Rey inmortal e invisible de todos los siglos y de toda la hu- manidad.
Considerad, carísimos cooperadores, que cada uno de vo- sotros tiene a su cargo una companía del ejército que milita bajo las banderas del divino Redentor y que se extiende por todos los àmbitos del mundo; figuraos que en este principio de siglo el excelso Caudillo que nos conduce a la victorià eter¬ na va a pasar una revista, y cada uno de vosotros esmeraos en presentarle la companía que tiene a su cargo debidamen- te disciplinada y equipada por la pràctica de la Santa Misión, que purifica, robustece y arma el espíritu con los dones ce- lestiales de la gracia, y así sepamos cumplir aquella sagrada y antigua sentencia de que, cooperando y trabajando para la salvación de las almas que tenemos encomendadas, salvare- mos nuestras propias almas. A imitación del divino Maestro Jesús, tenemos el oficio de salvadores, ya que nuestro minis- terio es una participación del suyo, y a pesar de nuestra in- significancia podemos aspirar, si cooperamos a su obra sal¬ vadora, a una participación de su glòria en el reino eterno.
Marzo de 1901
PROHIBICIÓ DEL DRAMA «ELECTRA»
Por cuanto según los principios de la Iglesia y hasta del buen sentido cristiano, es pecaminoso asistir a la representa- ción de dramas contrarios a la Religión catòlica y a sus ins- tituciones; no hemos publicado hasta ahora la condenación del drama titulado Electra por estar incluida su condenación en las reglas generales del Derecho Canónico y desprenderse de la razón natural del católico su ilicitud; no obstante, como sin duda no por ignorància, sino por malicia, se ha hecho al parecer el argumento de que podia representarse en esta Diò¬ cesis por no estar prohibido por su Prelado, declaramos que incurren en pecado los que asistan a la representación del drama aludido, a la cual no puede asistir ningún buen cris¬ tiano, ni hombre alguno que ame la Religión catòlica.
Y para que llegue a conocimiento de los fieles serà leído este nuestro Decreto en el Ofertorio de la Misa mayor de las poblaciones en que existan teatros por los reverendos Curas pàrrocos respectivos.
Vich, a los 19 días del mes de abril de 1901
t El Obispo
AVE MARIA PURÍSSIMA
El mes de maig ha sigut consagrat per la pietat cristiana a la veneració especial de la Verge Maria, Mare de nostre Re¬ demptor Jesús i Mare nostra. Tots els mesos i tots els dies de l'any, i fins totes les hores del dia, el cristià piadós els té con¬ sagrats a Maria Santíssima; per això, al tocar la campana de les hores, els fidels piadosos acostumen a resar l’oració angè¬ lica de T Avemaria, com per denotar que en son cor contínua¬ ment hi viu l’amor filial envers aquesta Mare de misericòr¬ dia; però el florit mes de maig és un temps de renovació d'a¬ questa pietat i culte a la Reina de cels i terra; pel maig la na¬ turalesa es renova i floreix, i l'esperit cristià ha de seguir aquesta llei de la naturalesa, renovant l'olorosa devoció a la Immaculada Verge Maria, i fent que tornin a florir totes aque¬ lles pràctiques que els nostres pares deixaren en honor d'a¬ questa celestial Senyora.
Una de les pràctiques més esteses i edificants era la salu¬ tació per mitjà d'aquestes paraules: Ave Maria Puríssima, sens pecat concebuda. Amb aquestes paraules es saludaven els uns als altres els cristians: d’un modo particular servien de salu¬ tació i fins d'aclamació al Bisbe, i s’escrivien damunt del llin¬ dar de la porta d'entrada de les cases, com per posar- les baix la invocació de Maria.
El bé i la pietat mai se fan vells, i la devoció a la Verge Maria serà eterna en el món cristià. Honrant a Ella, honrem a son Fill santíssim Jesús; si aconseguim la seva protecció ob-
80
J- TORRAS I BAGES
tindrem una mediació poderosíssima davant de la Justícia di¬ vina i un mitjà facilíssim perquè la gràcia del Senyor ens afa¬ voreixi en tots els perills i temptacions de la vida.
Per això recomanem a tots els reverends Rectors i Sacer¬ dots de la nostra jurisdicció i a tots nostres fills espirituals de la Diòcesi que tinguin alguna influència en el país, que tre¬ ballin en la renovació d'aquests testimonis públics d'amor a la Immaculada Verge Maria, a fi que la salutació Ave Maria Puríssima continuï essent la filial expressió d'amor i con¬ fiança a Nostra Senyora i Mare.
De consegüent, procuraran fomentar la continuació de la devota pràctica de posar sobre la porta de les cases la llegen¬ da Ave Maria, que fins pot constituir, si la cosa es fa amb in¬ tel·ligència, un mitjà de decoració i ornament de l'edifici en lo que pertoca a la part material; i en lo que respecta a lo es¬ piritual, és una invocació perenne que es dirigeix a la Mare de la divina Gràcia en favor de la família que així es posa baix sa protecció, saludant-la contínuament amb les sagra¬ des paraules de l’Àngel, que bé mereixen quedar gravades en el cor dels cristians i en les pedres dels portals de ses cases.
A més, també recomanem fomentar la salutació Ave Ma¬ ria Puríssima , sens pecat concebuda. Així es perpetua entre els homes la salutació d’immensa alegria, consol i benedicció. Quan l’arcàngel sant Gabriel saludà a la Verge Maria de part de Déu, en Ella saludà a tota la Humanitat, representada en aquella augusta Dona, i per tant, l'eco d’aquelles paraules ha de passar de generació en generació fins a la fi dels segles. Aquesta salutació és la glòria i la salvació dels homes. Per això vos exhortem a tots, Fills caríssims, perquè, en quant de¬ pengui de vosaltres, aquests testimonis públics de fe i de pie¬ tat continuïn ennoblint i santificant els costums del nostre cristià país.
Vic, 27 d’abril de 1901
DISPOSICIÓ SOBRE LES ARES
Como hemos observado que el ara que sirve para el santo Sacrificio de la Misa, suele tenerse envuelta con una funda, costumbre que no deriva de ninguna disposición litúrgica que sepamos, antes al revés, parece màs conforme que la sagrada piedra sobre la cual se ofrece la Víctima divina se tenga sin aquella envoltura, habiendo los manteles suficientes; dispo- nemos que los reverendos Pàrrocos y demàs Sacerdotes en- cargados de iglesias quiten las referidas fundas, cuidando siempre de que haya en los altares los manteles o toallas que determinen las rúbricas.
f El Obispo
Vich, 29 de abril de 1901
PROHIBICIÓ DE MÍTINGS ANTICLERICALS I DEL PERIÒDIC «EL REPUBLICANO»
Per quant és deure de nostre ministeri defensar en aques¬ ta nostra estimada Diòcesi la dignitat eclesiàstica quan sigui injuriada, constant-nos que els coneguts clergues apòstates D. Segimon Pey i Ordeix i D. Carles de Grassot se n'han entrat per la part de la ciutat de Manresa i vestits amb l'hàbit ecle¬ siàstic es presenten en reunions públiques i parlen com fal¬ sos profetes d’una manera indigna de la Iglésia catòlica i in¬ jurien a l’estat eclesiàstic secular i regular, havent promès, se¬ gons sembla, practicar altres excursions del mateix caràcter, constant de que les referides reunions no són pròpies d’un partit polític determinat, per quant els periòdics que perta¬ nyen al partit al qual els dits actes per externes aparences pot¬ ser podrien atribuir-se, al donar compte de les reunions en què peroraren els referits clergues apòstates, retolen la seva informació periodística amb el títol de Mitin anticlerical, i no Mitin de tal o qual partit; pel present Decret prohibim a tots els fidels de la nostra jurisdicció, així eclesiàstics com secu¬ lars, tota relació espiritual i religiosa amb els citats apòsta¬ tes, com també assistir a qualsevulla reunió en què aquests tinguin de parlar, encara que pretextessin que es tractava d'una reunió política, i ni sisquera si al·leguessin que volien
PROHIBICIÓ DE MÍTINGS ANTICLERICALS I DE «EL REPUBLICANO» 83
convertir-se o reconciliar-se amb la Iglésia, a no ésser que amb aquest objecte obtinguin nostra autorització.
Igualment pel present Decret prohibim a nostres feligre¬ sos la lectura del periòdic titulat El Republicano , que es pu¬ blica en la ciutat de Manresa, públicament aliat amb els ci¬ tats apòstates, i que vomita indecències i blasfèmies contra l'estat eclesiàstic.
I amonestem en el Senyor a tots els confessors de nostra jurisdicció, que si se'ls presentaven penitents qui haguessin contravingui a aquest nostre Decret els facin comprendre la malícia de son pecat i els imposin greu penitència.
Vic, 27 de juny de 1901
t El Bisbe
ADHESIÓN A LA PEREGRINACIÓN AL PILAR DE ZARAGOZA
Excelentísimo senor Presidente de la Junta Central de la Peregrinación al Pilar de Zaragoza:
La justicia pide que a la injuria siga la reparación, y una visita nacional, una peregrinación de toda Espana al Pilar de Zaragoza, significarà una reparación que sus hijos espanoles ofrecen a la celestial Madre, injuriada en aquella casa que Ella misma ordeno que se le dedicase a la orilla del Ebro, y cuyo cuito se enlaza con los orígenes del cristianismo en nues- tro país.
Por esto se adhiere al piadoso proyecto y pide a Dios un magnifico desarrollo del mismo su servidor en Cristo.
t El Obispo de Vich
Veciana (en Santa Visita Pastoral), octubre de 1901
CONDEMNACIÓ DE PERIÒDICS
Nós, Dr. D. Josep Torras i Bages, per la gràcia de Déu i la Santa Seu Apostòlica Bisbe de Vic
Per quant TEmm, Sr. Cardenal-Bisbe de Barcelona, en sa Carta pastoral primera, ha declarat que els periòdics titulats La Publicitat, El Diluvio, La Campana de Gràcia, L'Esquella, La Saeta, El Urbión, que es publiquen en la capital de la Diò¬ cesi, estan condemnats no sols pel Dret natural, sinó que tam¬ bé pel Dret eclesiàstic; Nós, seguint son recte criteri, decla¬ rem el mateix, respecte als nostres diocesans, els quals deuen abstenir-se de tan perversa lectura.
I perquè tots els nostres fidels tinguin coneixement d’a¬ quest Nostre Decret, ordenem que sigui llegit en l’Ofertori de la Missa major en totes les parròquies de la Diòcesi en el pri¬ mer dia de festa després de rebut el present Butlletí.
t Josep, Bisbe de Vic
Pujalt, en Santa Visita, a 17 d’octubre de 1901
ALS FIDELS CRISTIANS DE LA CIUTAT DE VIC I SON TERME
La paraula de l’Evangeli ha sigut sempre la llavor de vida, tant quan la sembrava el mateix Redemptor Jesús, com quan la sembren els seus enviats, els ministres de la santa Iglésia. Però d'una manera particular la llavor de l’Evangeli fructifi¬ ca quan és §embrada per una Missió, puix aleshores especial¬ ment els sagrats predicadors són anomenats els enviats de Déu.
Per això Nós havem convocat una Missió que donaran molt distingits Pares Missionistes de l’Immaculat Cor de Ma¬ ria, segons la distribució que més avall es posa, i esperem que la ciutat de Vic i son terme correspondran a aquest benefici de Déu. En efecte, la Providència, que governa les coses hu¬ manes, ha fet a la ciutat de Vic un honor i li ha donat una preeminència espiritual a la que està obligada a correspon¬ dre. La Providència l'ha constituïda cap i seu d’una Diòcesi important, i aquesta supremacia espiritual l'obliga a ella, a la ciutat de Vic, a la pública professió d'una vida cristiana que resplendeixi als ulls de tot el Bisbat. Per això esperem que en la pròxima Missió els nostres estimats fidels de la ciutat de Vic i de son terme acudiran a aprofitar-se de la paraula divina, que reformaran i perfeccionaran sa vida mitjançant els Sants Sagraments, i que amb la reflexió i l’oració es prepararan per a servir d’aquí endavant més fidelment al Senyor.
ALS FIDELS CRISTIANS DE LA CIUTAT DE VIC I SON TERME
87
Perquè la pròxima Missió resulti útil per a la glòria de Déu i profitosa per a la salvació de les ànimes, exhortem a to¬ tes les persones piadoses i d’oració que preguin al diví Re¬ demptor Jesús, y a sa Mare Santíssima, i als Sants Patrons de la ciutat de Vic, a fi que intercedeixin davant del Pare de les misericòrdies i Déu de tota consolació, perquè vulgui obrir el tresor de ses gràcies sobiranes; i exhortem a totes les Co¬ munitats religioses de la ciutat, que pertanyen a la Nostra ju¬ risdicció, perquè tres dies abans de començar la Santa Mis¬ sió practiquin alguna obra de pietat i de penitència per al bon èxit d’ella.
t Josep, Bisbe de Vic
Freixenet, 20 d'octubre de 1901
A NUESTROS AMADOS COOPERADORES*
La vida cristiana, la fe y la virtud del católico se alimen- tan con las grandes solemnidades litúrgicas que celebra la Iglesia, y que vienen a ser el dogma revestido de formas ex- teriores que ponen al alcance de todos los fieles los principios de la Verdad sobrenatural que Jesucristo Senor nuestro llevó al mundo.
Por esto el pastor espiritual de los pueblos católicos debe aprovechar las principales fiestas de la Iglesia para afirmar màs y màs la creencia y la virtud en el animo de los feligre- ses. Sobre la fe, como en su fundamento, radica todo el edi- ficio espiritual de la vida catòlica, y hoy día, que la fe sufre tanta contradicción de parte de los sectarios, y es objeto de desdenosa indiferència por parte de una masa considerable de gente de nuestro mismo país, antes tan piadoso, es preciso que redoblemos el esfuerzo para hacer penetrar el espíritu so¬ brenatural en los corazones de aquellos que nos estan confia- dos y de cuyas almas he mos de dar cuenta a Dios.
Està escrito1 que Jesús atrae todas las cosas a sí; y nues¬ tro ministerio, carísimos cooperadores, sólo consiste en ejer- cer sobre de nuestros feligreses la atracción del dulcísimo Je¬ sús, contraponiéndola a la atracción mundana, que tanta se- ducción ejerce sobre los hijos de Adàn.
* Petita pastoral de Nadal adreçada a la clerecia.
A NUESTROS AMADOS COOPERADORES
89
El sentimiento de ternura es un poderoso imàn de los co- razones, y por esto el Verbo eterno al encarnarse lo ejercitó de una manera maravillosa; y la Iglesia, que continúa su mi- sión en la tierra, se sirve del cuito del Nacimiento y de la San¬ ta Infancia de Jesús, juntando la ternura al Nino con el amor respetuoso al Omnipotente para atraer los cristianos al santo templo, donde el alma se pone en contacto con Dios y se tem- pla para la vida eterna.
Por un misterioso influjo de la gracia, que se extiende en todas direcciones, como el aire que respiramos, duran te las fiestas de la Natividad del Senor en todas las almas se pro- duce un cierto movimiento espiritual, mas o menos rudimen- tario (aun en los mismos países protestantes), que el sacerdo- te celoso debe procurar aprovechar y hacer crecer hasta que llegue a la fe y amor sobrenaturales en nuestro divino Reden- tor Jesús.
Y si tal movimiento espiritual sienten las almas tibias y aun las apartadas de Dios por el pecado mortal o por un des- vanecimiento en los santos principios de la creencia, ^qué serà en las almas fieles al Senor, y que estan firmes en el prin¬ cipio de que lo único necesario al hombre es su eterna salva- ción?
Por esto aprovechamos la ocasión de las próximas fiestas, amados sacerdotes, para exhortaros vivamente a que os re- vistàis del espíritu sobrenatural y divino, para que después vosotros revistàis del mismo espíritu a los fieles cristianos. Nadie puede dar lo que no tiene; y aunque es cierto que la gracia divina es independiente del ministro que le sirve de instrumento, no obstante, también es indudable que la dis- posición y la excelencia personal del sacerdote tienen una gran influencia, que demuestra la misma experiencia, en la difusión de la gracia y de la caridad divina. Hablen, si no, el ejemplo de todos los Santos y varones apostólicos que han ilustrado nuestra profesión sacerdotal, los cuales han dejado en pos de sí, como radiantes cometas, una multitud de almas revestidas de su pròpia luz sobrenatural y divina, dimanada
90
J. TORRAS I BAGES
del Padre de las luces y Dios de toda consolación. Todo jefe ha de poseer una superioridad en relación con aquellos que de él dependen; todo sacerdote es un jefe en la Casa del Se- nor, en la Santa Iglesia catòlica; y aun el sacerdote que no ejerce ninguna clase de jurisdicción ha de tener una verdade- ra superioridad espiritual respecto de los demàs fieles, pues forma parte del sacerdocio cristiano, que constituye la aris¬ tocràcia del reino de Dios en la tierra.
Que vuestro espíritu de piedad, pues, refluya sobre del pueblo manifestàndose en las obras de fe y de caridad que constituyen el fondo de nuestro ministerio. Las solemnidades del cuito, con sus plegarias y cànticos en honor del Nino Je¬ sús, las felicitaciones afectuosas a Maria y a José, el recuerdo de los Pastores y Magos que adoraron al divino Infante, el himno que sobre la choza del Nacimiento entonaron los àn- geles y que nosotros cada día repetimos en la Misa, forman un piadoso y abundante repertorio y prestan matèria al sa¬ cerdote para celebrar devotas y religiosas funciones, y para explicar los grandes misteriós de la venida de Jesucristo al mundo con palabras sencillas y penetrantes.
La adoración de la imagen del Nino Jesús prevalece entre las pràcticas piadosas de las próximas fiestas: esforzaos en hacer comprender a los fieles que esta adoración representa¬ tiva es signo externo de la adoración íntima de nuestro cora- zón, en virtud de. la cual debe prevalecer en nosotros, sobre todos los sentimientos, el amor a Jesucristo, único amigo y salvador de los hombres.
Toda nuestra Santa Religión se basa en el conocimiento personal de Jesucristo; nadie sin conocerle puede ser verda- dero adepto suyo, y si el mundo no le sigue es porque no le conoce por culpa de nuestra falta de celo.
Deseàndoos, carísimos cooperadores, la paz y el consuelo del espíritu en las próximas fiestas de la Natividad del Se- nor, os envia su afectuosa Bendición...
Vich, 9 de diciembre de 1901
PRECES PARA SU SANTIDAD LEÓN
XIII*
El día 20 del próximo febrero empezarà el vigésimo quin¬ to ano de Pontificado Nuestro Santísimo Padre el Papa León XIII, si Dios nuestro Senor le concede vida hasta aquel día. Es sabido que en la larga serie de los Pontífices Romanos son poquisimos los que han alcanzado un período tan largo en la Silla de San Pedro, pues fuera de este glorioso Pescador pa- rece que sólo Pío IX y León XIII han sido distinguidos por la Providencia con esta excelsa predestinación, con la cual com¬ pensa el Espíritu Santo las persecuciones, las miserias, las traiciones y las calumnias que ha tenido y tiene que sufrir la Iglesia en los tiempos modernos.
Conviene que el pueblo cristiano aplauda de la manera de- bida el Decreto divino, que. conserva la maravillosa y lumi- nosa existència del presente Vicario de Cristo en la tierra, y que en aquel día, o con motivo de aquel día, se den públicas y solemnes gracias a Dios por tal y tan extraordinària gracia y que los pueblos todos manifiesten alborozo por tal aconte- cimiento.
En todos los hombres que Dios ha sentado en el trono pon- tificio la representación de Vicario de Jesucristo es igualmen- te venerable y digna de amor de parte de todos los cristia- nos; pero ademàs de este motivo de respeto y afecto, León
* Del «Boletín Oficial», 15 de gener del 1902.
92
J. TORRAS I BAGES
XIII tiene títulos personales para ser querido del pueblo cris- tiano. En esta època de anarquia en las ideas ha trazado él el camino seguro que debemos seguir para no perdernos en el orden intelectual; en el orden social y político nos ha dado admirables reglas de conducta pràctica, eco de las perpetuas ensenanzas de la Iglesia, y en lo que toca a la piedad de la vida, ha difundido por todo el orbe católico el aroma de la de- voción, en sus formas a la vez mas populares y mas aitas.
Mientras esperamos el día del feliz aniversario, justo es, siguiendo lo que hacen los demàs pueblos de la cristiandad, que los pueblos de nuestra amada Diòcesis dirijan también al Cielo sus fervientes súplicas para que el Senor, si ésta es su santísima voluntad, conceda a su Iglesia una tan pura ale¬ gria, y al querer determinar las preces que en las iglesias de Nuestra Diòcesis deberàn practicarse para alcanzar tal obje- to, recordando que el papa León XIII ha glorificado, de un modo particular, a la Santísima Virgen Madre de Dios y nues¬ tra, queremos que se acuda a su intercesión poderosísima ante el trono del Altísimo, por lo que ordenamos que en uno de los días festivos inmediatos se cante en Nuestra Santa Igle- sia Catedral (a cuyo objeto nos pondremos antes de acuerdo con el Ilustrísimo Cabildo), en todas las Parroquias del Obis- pado y en las restantes iglesias en que sea posible, la Misa vo- tiva de Nuestra Senora, avisando previamente al pueblo fiel e instruyéndole del significado de tales preces públicas; e igualmente hasta el día 20 de febrero en todas las iglesias en que se hace el rezo público del Santo Rosario, concluido éste se rezarà una Salve a la Santísima Virgen Maria, bajo el ti¬ tulo del Rosario, para que esta celestial Senora proteja la vida del Augusto Anciano y alcance la prolongación de la misma para admiración del pueblo fiel que considera justamente maravillosa la longevidad del Papa, y en nuestras oraciones p articulares pidamos todos al Senor por las necesidades de Nuestro Santísimo Padre de la Iglesia universal; y los reve- rendos Curas pàrrocos aprovechen este acontecimiento para explicar al pueblo, de una manera sòbria y clara, el dogma
PRECES PARA SU SANTIDAD LEON XIII
93
de fe de la primacia y de la infalibilidad pontifícia, que es el principio esencial de la constitución divina de la Iglesia Ca¬ tòlica, y para exhortar a sus feligreses a que en el día en que se celebre la fiesta en honor del Papa acudan a la Sagrada Mesa recibiendo la Sagrada Comunión, que es el vinculo es¬ piritual que une entre sí a todo el cuerpo místico de Jesucris- to, del cual es cabeza visible el Romano Pontífice. Pasado fe- lizmente el Jubileo pontificio, todos los sacerdotes daran gra- cias a Dios, anadiendo por tres días a la Misa la Colecta Pro gratiarum actione.
JUBILEU PONTIFICI
Als catòlics ciutadans de Vic
Nostre Santíssim Pare Lleó XIII compleix el dia 20 d’a¬ quest mes els vint-i-cinc anys de son Pontificat, i des de sant Pere ell és sols el segon, entre tots, a qui la Providència divi¬ na ha atorgat tan distingit honor. Té noranta-tres anys d'e¬ dat. Desitjant Nós oferir a Déu un solemne i popular tribut d’oració en acció de gràcies per aquest benefici, convidem a tots els fidels cristians a acudir el dia 1, primer diumenge de març, a les quatre de la tarda, a aquesta Seu, on en unió amb el poble resarem les dues parts del Sant Rosari, i la tercera serà cantada en processó, que visitarà la iglésia de la Confra¬ ria del Rosari, com processó de primer diumenge. Lleó XIII és el doctor i l’apòstol del Rosari. A la tornada, exposat el San¬ tíssim Sagrament, es cantarà un Te Deum en acció de gràcies al Senyor pels molts i profitosos anys de vida que ha conce¬ dit al Venerable Vell, qui és el gran Pare de famílies dels po¬ bles cristians que habiten tota la terra, i llaç de germanor en tre tots els homes.
En la tarda de dit dia 1 , manem que es tinguin tancades totes les restants iglésies de la ciutat, i en totes elles es llegi¬ rà públicament aquest nostre edicte en el pròxim diumenge i es fixarà en llocs públics per a sa major divulgació.
f J osep, Bisbe de Vic
Vic, 19 de febrer de 1902
HOMENATGE DEL BISBAT DE VIC AL PAPA LLEÓ XIII EN EL SEU JUBILEU PONTIFICI
A fi de manifestar al gran Pontífex Lleó XIII, que feliçment regeix la Iglésia, l'amor que li té la Diòcesi de Vic, i donar-li una pública mostra d’adhesió a la seva sagrada persona i in¬ fal·lible autoritat, i seguint els desigs de la Junta Romana en¬ carregada de preparar l'augusta solemnitat del Jubileu Pon¬ tifici, manifestats en l’al·locució dirigida a tots els catòlics del món, i que es publicà en el número 1317 de nostre Butlletí Ofi¬ cial, hem acordat proposar a nostres fidels diocesans la rea¬ lització de lo següent:
I. Que tots els senyors Sacerdots de nostra Diòcesi que bo¬ nament puguin, donin l'estipendi ordinari d'una Missa, o sia la quantitat d’una pesseta cinquanta cèntims per a les urgents i indispensables reparacions de la Iglésia Catedral del Romà Pontífex, o sia l’Arxibasílica de Sant Joan de Latran.
Els senyors Sacerdots qui contribueixin a tan gran obra entregaran l’almoina a nostre Secretari de Cambra i Govern, expressant sos noms i cognoms i el càrrec que tinguin.
II. Desitgem, a més, que tots nostres fidels diocesans, de tots els estaments i classes socials, elevin a S. S. per media¬ ció nostra un Missatge de felicitació per son XXV aniversari, com també d’adhesió a la seva augusta i suprema autoritat, al mateix temps que tots contribueixin amb una almoina per
96
J. TORRAS I BAGES
al Diner de Sant Pere que tots poden fer, puix a la persona po¬ bra i necessitada li serà acceptada la moneda de cinc cèntims, que davant de Déu valdrà més que moltes riques dàdives de gent opulenta.
El modo de portar a efecte la firma del Missatge i la re- caudació de les almoines serà per parròquies: a aquest fi s'en¬ viaran als reverends Pàrrocos unes fulles impreses perquè s’omplin amb les firmes dels feligresos, i davant de la firma, i en la columna corresponent, s'hi posi la quantitat que en- tregui cada firmant; per poc que es pugui es procurarà que firmi primer el Clero, seguint les autoritats locals, associa¬ cions i restants feligresos.
Quan siguin recollides totes les firmes i posada la suma to¬ tal de les almoines, les fulles s’enviaran al respectiu Arxiprest, o a la Secretaria de Cambra les parròquies de l’Oficialat, i els senyors Arxiprestos, al tenir les de totes les parròquies, les en¬ viaran a la Secretaria de Cambra; les almoines poden enviar¬ ies els Pàrrocos per un medi segur a la dita Secretaria, o va¬ ler-se de l'Administració Diocesana, on es cobraran a càrrec de l'interessat. Quan es tinguin les fulles firmades de tota la Diòcesi, s'enquadernaran juntament amb el Missatge de feli¬ citació que Nós dirigirem a Sa Santedat en nom de tot el Bis¬ bat, formant un ric volum, que, juntament amb la quantitat recaudada, posarem als peus del Sant Pare en nostra visita ad limina que farem en la pròxima primavera ajudant Déu.
Esperem que tots els senyors Pàrrocos, Ecònoms i Re¬ gents, com també els demés sacerdots, procuraran amb la in¬ fluència de la seva acció i de la seva paraula el major èxit dels actes anteriors, a fi que una vegada més quedi ben acre¬ ditada la fama de piadosa i amant del successor de Sant Pere, que té aquesta Diòcesi.
t El Bisbe
AL·LOCUCIÓ SOBRE LA COL·LECTA DEL DINER DE SANT PERE
Estimats diocesans:
La Col·lecta feta en favor del Diner de sant Pere, o sia per a ajudar al Sant Pare amb motiu de celebrar-se el vint-i-cin- què any de l’elecció del regnant Lleó XIII, Nos ha omplert de satisfacció, i Nos obliga a dar-vos les gràcies en nom de Je- sucrist, a qual glòria redunda tot lo que es fa en honor de son Vicari en la terra, el Romà Pontífex. Vosaltres haveu fet lo que us corresponia, i la vostra acció està en harmonia amb lo que en aquestes circumstàncies han fet tots els pobles ca¬ tòlics que habiten en les diverses nacions de la terra, fins en aquelles en què hi ha per desgràcia un gran número de pro¬ testants, com succeeix a Anglaterra i als Estats Units d'Amè- rica.
Roma és la pàtria de totes les ànimes verament cristianes i la capital del Regne de Déu a la terra, el lloc destinat per la Providència eterna per a ensenyar des de sa càtedra infal·li¬ ble la Llei de salvació a tota la Humanitat; per això, contri¬ buir al sosteniment del Pontificat és una obra de fe i de cari¬ tat que recompensarà Jesucrist, qui al fundar la Iglésia cons¬ tituí a sant Pere fonament i cap de tota la cristiandat. Déu des de sa eterna glòria ratificarà la benedicció que Nós us do¬ nem i que el Sant Pare us donarà amb major eficàcia el dia
98
J. TORRAS I BAGES
en què li presentarem la vostra generosa ofrena i el testimoni de la vostra filial adhesió.
t Josep, Bisbe de Vic Vic, 13 de maig de 1902
Aquesta Al·locució serà llegida al poble pels reverends se¬ nyors Pàrrocos.
EXHORTACIÓ PASTORAL AL SANTÍSSIM ROSARI DE MARIA
Com s'acosta el mes d’octubre, dedicat al Santíssim Ro¬ sari de Maria, no volem deixar d’exhortar- vos per encendre la vostra devoció, caríssims germans i fills, envers aquesta pràctica de pietat, aquest acte de culte diví, el més excel·lent de tots fora del sant sacrifici de la Missa. Per això el Rosari és particularment la devoció dels Sants Pares, de manera que la seva pràctica no sols l'ha predicada al poble cristià l'ac¬ tual papa Lleó XIII, que, com sabeu, ha escrit una porció de sapientíssimes Cartes a tots els pobles de la cristiandat per¬ què els fidels sien aficionats a resar el Rosari, sinó que molts dels seus predecessors, antics i moderns, igualment també en sos temps es dedicaren a estendre aquesta devoció excel·len¬ tíssima entre el poble cristià'.
Vosaltres sabeu que el Sant Pare, el Vicari de lesucrist, té especial assistència de l’Esperit Sant, que el guia en la direc¬ ció espiritual de tots els fills de la santa Iglésia catòlica, i per això les lliçons que ens dóna el Papa, si nosaltres les seguim, podem estar segurs que ens seran de gran profit per a la nos¬ tra santificació i la salvació de les nostres ànimes.
D’altra banda, la devoció del Sant Rosari està autoritza¬ da per molts testimonis divins. Podem dir que la mateixa Ver¬ ge Maria fou qui l’ensenyà al gloriós Patriarca sant Domin¬ go, com l’arma de què es devia valer son zel apostòlic per
100
J. TORRAS I BAGES
combatre contra dels errors i dels vicis que en son temps in¬ festaven la cristiandat i eren causa de la perdició de moltes ànimes. I amb aquesta arma espiritual del Rosari, el gloriós Patriarca sant Domingo i els seus deixebles venceren a l'ene¬ mic infernal i establiren la pau de Jesucrist en la santa Iglé- sia catòlica. I des d'aleshores en tots els perills i dificultats que ha passat la Iglésia de Déu en la terra, el Rosari de Ma¬ ria ha sigut l'instrument de què s’ha valgut l'Esperit Sant, per fer regnar altre cop la Llei de Déu en el cor dels homes. I tots vosaltres sabeu que en aquests temps moderns, plens també d'heretgies i de vicis, quan la Immaculada Verge Ma¬ ria s'aparegué a Lourdes, en la veïna nació francesa, per mou¬ re als fidels cristians a refermar-se en la fe i confortar-se en la virtut, recomanà la pràctica del Sant Rosari, puix es ma¬ nifestà visiblement, portant-lo en ses mans i tenint a sos peus un roser, senyal que designa aqueixa devoció excel·lentíssi¬ ma del Rosari.
Siguem, doncs, tots dòcils, caríssims germans i fills, a la veu no sols del Sant Pare, sinó també a la veu de la gloriosa i sempre humil Verge Maria, que ens recomanen la devoció del Rosari. Aprofitin els reverends Rectors aquest mes d’oc¬ tubre per propagar i fortificar tan santa devoció en el culte públic de ses iglésies en processons, en el rés solemne del Ro¬ sari davant del Santíssim Sagrament exposat, en la predica- ció de les excel·lències i espirituals avantatges del Rosari, qual devoció fervorosa és un signe de predestinació a l'eterna salvació de l’ànima. Aprofitin també aquest mes d’octubre els pares de família i caps de casa per, amb son exemple i pa¬ raula, propagar tan excel·lent devoció entre sos fills i depen¬ dents. Que no hi hagi una casa en la qual cada dia devota- ment no es passi el Rosari de la Verge Maria. Entenguin els pares de família i els caps de casa que la Providència els ha donat son càrrec no sols perquè alimentin el cos de sos fills i dependents, sinó també perquè els alimentin l’ànima, criada per Déu a imatge i semblança seva, a fi que, practicant la vir¬ tut, un dia puguin obtenir l’eterna recompensa de la Glòria.
EXHORTACIÓ PASTORAL AL SANTÍSSIM ROSARI DE MARIA 101
A més, tot fidel, cristià o cristiana, deu procurar portar sempre a sobre el Rosari, que és insígnia i senyal d’ésser de¬ vot fill de la Verge Maria i deixeble verdader de Jesucrist, qui ensenyà que l'oració era enterament necessària per salvar-se, clau que obre la porta de la Glòria i crit amorós que l’home, fill de Déu per adopció, dirigeix en to de súplica al Pare ce¬ lestial, qui escolta i envia son remei a l’afligit que li suplica des d’aquesta vall de llàgrimes, la terra.
El maligne esperit, el mal i pervers conseller que vol por¬ tar-nos pel camí de perdició, agitant en nostres cors les des¬ ordenades passions, tem la devota insígnia del Rosari, per lo qual el piadós costum de portar-lo sempre al dessobre és, sens dubte, un medi de defensa contra les temptacions de l'ene¬ mic, i com un recordatori que fa present al cristià aquella sen¬ tència de l’Evangeli, que ens ensenya d’acudir a l’oració sem¬ pre que l’enemic de la nostra ànima vulgui induir-nos en la temptació.
Que la Immaculada Verge Maria, caríssims germans i fills, renovi en tots nosaltres, en aquest pròxim mes d'octubre, l'es¬ perit d'oració, que la vida mundana, per desgràcia, dissipa tan fàcilment del nostre cor, i que la devoció del Santíssim Rosari torni a regnar en totes les famílies, engendrant els sen¬ timents de pietat, de caritat i de santa alegria; que els cos¬ tums es purifiquin a l’olor de la mística Rosa, Mare de la san¬ ta puresa, preparant-nos així amb tota suavitat per obtenir la victòria contra dels enemics de l'ànima que ens ha de va¬ ler l’eterna recompensa de Glòria.
I ara, a l'invocar sobre tota la nostra amada Diòcesi les be¬ nediccions de la Santa Mare de Déu, vos donem també a tots vosaltres, caríssims germans i fills, la Nostra benedicció en nom | del Pare, f del Fill f i de l’Esperit Sant. Amén.
Vic, 22 de setembre de 1902
A LOS REVERENDOS CURAS PÀRROCOS*
La Real orden que preinsertamos restablece la ensenanze de la Doctrina cristiana en las escuelas públicas en el ser 3 estado que siempre había tenido en Espana, y que en el or den civil reconoció y sanciono la vigente Ley de Instrucciór Pública en su articulo 87 y también en su articulo 92.
Por lo tanto, después de una pasajera perturbación qu* atacaba el ejercicio de la jurisdicción de los obispos en lo màí importante de la vida cristiana, que es la propagación de U Fe, y aun la legítima y natural libertad de los padres de fa milia en la educación de sus hijos, queda asentado legalmen te que el prelado de la Diòcesis es quien ha de designar el tex to por el cual én las escuelas se ha de ensenar el Catecismo según disposición terminante y clara de la citada Ley de Ins trucción Pública en su articulo 87. Por lo cual ordenamos í los reverendos senores Curas pàrrocos que visiten las escue las en sus respectivas feligresías y se enteren de si la ensenan za de la Doctrina cristiana se da por el Catecismo propio d( esta Diòcesis, que es el designado por Nos, siguiendo en est< la huella de nuestros venerables predecesores, y procuren qu<
* Aquesta circular acompanya la Reial Ordre del Ministeri d'Instrucci< Pública i Belles Arts del 12 de desembre del 1902, que anul·là la prohibien d’ensenyar la Doctrina cristiana segons els Catecismes diocesans, dictada pe Reial Decret del 23 de novembre del mateix any.
A LOS REVERENDOS CURAS PÀRROCOS
103
los maestros cumplan esta nuestra disposición, como a ello vienen obligados aun por la prescripción de la misma Ley ci¬ vil.
Ademàs, como la vigente Ley de Instrucción Pública en su articulo 1 1 , haciéndose en esto órgano del deseo de la Iglesia Catòlica, dispone que se procure que los senores Curas pà- rrocos tengan a lo menos una vez cada semana repaso de Doc¬ trina y Moral cristiana para los ninos de las escuelas públi- cas, ordenamos a los reverendos Curas pàrrocos que por sí o por medio de idóneo sacerdote, siendo siempre màs en con- formidad con su caràcter de pastores que lo hagan personal- mente, acudan una vez cada semana a las escuelas públicas de sus feligresías y allí, cumpliendo su sagrado deber de una manera discreta, hagan repasar y expliquen la Doctrina cris¬ tiana a los ninos.
Recordando con este motivo a nuestros amados coopera¬ dores, para estimular su celo en este ministerio de tanta efi¬ càcia, que el glorioso florecimiento católico que en nuestros días ha tenido lugar en Alemania, donde los católicos, por la firmeza y energia de su fe y por su gran ilustración religiosa, han edificado a toda la Iglesia, se debe principalmente a la ejemplar constància de aquellos Pàrrocos, que no una vez, sino varias veces cada semana, acuden a las escuelas de ni¬ nos para adoctrinarlos en las sagradas ensenanzas del Cate- cismo. Y Nos tenemos la íntima convicción de que si tal sis¬ tema en la ensenanza de la Doctrina cristiana ha dado tan provechosos resultados allà en la patria de Lutero y cuna del Protestantismo, que aquí en nuestro país, aun ahora católico, a pesar de la multitud de errores dominantes, produciría igualmente un reflorecimiento del espíritu cristiano.
La pèrfida constància con que la secta tenebrosa, que es la mayor amenaza que en nuestros tiempos tiene la sociedad cristiana, trabaja para extirpar de las escuelas la ensenanza religiosa, debe estimular nuestro celo y nuestro deber en pro¬ curar que los ninos y los jóvenes queden profundamente edu- cados en los principios evangélicos, para que después sean
104
J. TORRAS I BAGES
hombres sólidamente cristianos. Tened por seguro que la sal- vación o la condenación eterna de la mayor parte de los hom- bres es una legítima consecuencia de la premisa que se colo- có en sus almas infantiles al instruiries en la santa fe catòli¬ ca; y que si siempre han tenido necesidad los hombres para salvarse de esta doctrina celestial, hoy, en este océano mun- dano de embravecidas olas de pasiones y de obscuras tinie- blas de erro res, la divina luz de la Doctrina cristiana ha de brillar aún màs refulgente en los espíritus. Toda la propagan¬ da religiosa, todos los círculos y asociaciones católicos, la prensa catòlica y hasta la misma predicación sacerdotal, sólo produciràn resultados efímeros si la semilla evangèlica no se siembra con los cuidados debidos en el corazón de la infàn¬ cia y de la juventud, procuràndoles los pastores de sus almas la ensenanza asidua de la Doctrina cristiana.
Convenceos, amados cooperadores, de que ésta es vuestra principal obligación y el cumpliento del divino precepto: do- cete omnes gentes in nomine Patris ei Filii el Spiritus Sancti.
Vich, 29 de diciembre de 1902
ADHESIÓN AL CONGRESO ANTIESCLAVISTA DE ROMA
Con mucho gusto me adhiero al Congreso antiesclavista que va a reunirse en Roma, solemnizando así el Jubileo pon¬ tifical del papa León XIII. Roma y León XIII son dos nom¬ bres que hablan con elocuencia de la libertat humana y de la redención de los esclavos. De la Roma papal salieron los ge¬ nerosos ejércitos de las ordenes religiosas dedicadas a la re¬ dención de la esclavitud, y ya desde los principios el Vicario de Cristo hizo de la manumisión y de la redención de los es¬ clavos una obra de religión, lo reconoció como acto de cari- dad sobrenatural y lo declaro merecedor de la vida eterna. La Ley cristiana dio solemnidad al acto de restituir la liber- tad a los hombres que la habían perdido bajo el yugo de la ley humana; y juntó dicho acto a las grandes fiestas de la Re¬ ligión consideràndolo un hecho que alegraba y dignificaba a la Humanidad. León XIII, acaudillando a toda la Humanidad civilizada, en nombre de Dios ha declarado otra vez con gran solemnidad el derecho inalienable de libertad que ratifico Je- sucristo Senor nuestro, el gran Libertador de todo nuestro li- naje, condenado de nuevo el inhumano trafico de esclavos e instituido en toda la Cristiandad una colecta para la reden¬ ción de los mismos.
Al Congreso antiesclavista, pues, pontificio y romano, que va próximamente a verificarse en la celebración del Jubileo
106
J. TORRAS I BAGES
pontifical de nuestro Santísimo Padre León XIII, noble defen¬ sor de la libertad humana, envia su entusiasta aplauso y afec¬ tuosa adhesión en unión de sus feligreses.
f El Obispo de Vich
8 de abril de 1903
Emmo. Sr. Cardenal-Presidente del Congreso antiesclavis- ta. — Roma.
COMENTARIO A LA CARTA DEL PAPA AL CARDENAL SANCHA
J.M.J
Lo que significa la Carta del Papa al Eminentísimo Senor Cardenal Sancha.
a) La independencia de la Religión de todo partido polí- tico, la fe defendida por la fe, no por la política, y de consi- guiente la conjunción de todos los elementos sociales que coinciden en la creencia catòlica.
b) Significa todo lo contrario de un partido político que toma a su cuenta la defensa de la Religión, sea cualquiera el partido, es un llamamiento a todos los ciudadanos católicos de cualquier opinión política para defender la libertad de su fe, y para evitar que se convierta en partido se le pone bajo la dirección de los Prelados, es decir, es la Asociación inmen- sa llamada Iglesia, defendiéndose a sí misma y no distin- guiendo en su seno los hombres de un color o de otro políti¬ co. Es la Iglesia recabando su personalidad en la vida públi¬ ca, moral y religiosa del país, respetando los partidos que tie- nen un fin temporal y no eterno, como se propone aquí el Papa.
El organismo propuesto por el Papa no se propone la con-
* Document inèdit, motivat per la carta del cardenal Sancha, del 22 d a- bril del 1903, sobre acció catòlica.
108
J. TORRAS I BAGES
quista del Gobierno, del reino de la tierra, sino del cielo; a este ejército de salvación llama a todos los hombres de bue- na voluntad que estan dentro de la Iglesia catòlica, prescin- diendo de opiniones políticas mientras las que profesen estén en armonía con la fe de Jesucristo. Profesa el principio de que Dios entregó el mundo a las disputas de los hombres y que éstas de consiguiente nunca se acabaran. La discusión sobre el mejor régimen político es permanente en la gran tradición humana y la Iglesia permanente nunca se ha propuesto ter¬ minaria en virtud de sentencia ejecutiva, hace suya la senten¬ cia de san Agustín: Nihil quam hoc genus tam sociale natura, tam discordiosum vitio, y, por lo tanto, como discreta Madré lo que procura es atenuar este vicio tenaz del linaje: la dis¬ còrdia. En armonía con su espíritu practico este organismo no ha de servir para la defensa de una doctrina especulativa de gobierno, admite y acata al Poder constituido, le es fiel y se propone hacer bien a anarquistas, socialistas, republica- nos, monàrquicos puros y templados, centralistas y regiona- listas, y pone por lema de su bandera el unum necessarium y el cuerpo màs brillante de su ejército, el de acción màs deci¬ siva en su lucha social, el màs fuerte que asegura la victorià està compuesto de los viejos invàlidos que procura sean man- tenidos y cuidados, de los enfermos que asiste, de los huérfa- nos que ampara, de los ninos que educa y hasta del rebuig del vicio que el mundo, después de haber desmoralizado, cuando ya no sirve para sus infames pasiones, echa a puntapiés y que la Iglesia recoge para restituirle la dignidad cristiana y hu¬ mana. En esto estriba su fuerza.
Se lanzaban anatemas contra los seglares que se propo- nían o querían dirigir la acción religiosa del país, los otros se¬ glares creían que ello constituïa una opresión; ahora ha ve- nido el Papa y ha ordenado que la acción religiosa fuese or- ganizada y dirigida por los ministros de la Religión, y ciertos elementos claman como si se tratase de una invasión clerical en los dominios de la potestad civil. Los actuales políticos ha- blan de la necesidad de arrancar de cuajo el caciquismo. ^Qué
COMENTARIO A LA CARTA DEL PAPA
109
es el caciquismo? Es la superposición de una autoridad falsa, es un poder sin derecho ni ley, que se desarrolla en cíertos me- dios sociales por deficiencias de la autoridad legítima, y como todo poder falso e ilegítimo es tirànico, el caciquismo es una tirania. León XIII, en su Carta, se propone impedir el caci¬ quismo en el orden fundamental de la vida humana, en la di- rección del espíritu y de la vida religiosa, en la organización de las instituciones y obras cristianas, no quiere que nadie se arrogue un poder que no tiene, sino que lo ejerzan las auto- ridades legítimas, puestas por el Espíritu Santo para regir la Iglesia de Dios.
Porque se trata de cosas de la Iglesia de Dios, pues la Igle- sia es la sociedad cristiana, tanto de Espana como de Amèri¬ ca o de Alemania o de Inglaterra, y es tan evidente la univer¬ sal superioridad espiritual en todo el universo del Pontífice Romano, que lo que no saben comprender algunos periodis- tas y políticos espanoles lo han patentizado en publico home- naje a la Cabeza del Catolicismo, el Papa, recientemente el rey de Inglaterra y emperador de las Indias, y el rey de Pru- sia y emperador de Alemania, es decir, los jefes, el uno angli- cano y el otro luterano, de las dos naciones mas poderosas, ricas e inteligentes del mundo.
El Papa no decreta la unión porque la unión no se obtiene por un decreto, propone medios para alcanzarla: la presidèn¬ cia y dirección de los Prelados a nadie humilia, ni mortifica; en una època democràtica, de gobierno en buena parte popu¬ lar, de opiniones opuestas, de partidos que pretenden el po¬ der, màs que nunca es necesario que la defensa de la Religión no esté encomendada a un partido, sino a todos los hombres de conciencia cristiana bajo la dirección de los naturales je¬ fes espiri tuaíes. La unión de todos los hombres de buena vo- luntad.
Acusación de clericalismo o vaticanismo: el Papa no in¬ tenta entrometerse en la política espanola y la organización que propone no se dirige a una construcción política deter¬ minada, a determinar la arquitectura del Estado, él sólo se
110
J. TORRAS I BAGES
propone un acopio de materiales de construcción sòlida y am¬ plia, no quiere destruir, sino edificar, y cuando hay tan tos ele- mentos disol ventes en la sociedad ^es un atentado proporcio- narle elementos sólidos para la edificación de un Estado de perfecto equilibrio? El reconocimiento de la autonomia polí¬ tica explicítamente lo tenemos consignado en la Encíclica so¬ bre las formas de gobierno. El Papa no determina la forma, no establece el estilo de la arquitectònica política, sólo se di- rige a consolidar los principios de construcción, los elemen¬ tos necesarios, la orientación del edificio político que debe es¬ tar en armonía con la orientación natural del espíritu huma- no y que en un país cristiano debe ser una orientación cris¬ tiana. El imperio quiso hacer de los obispos unos prefectos; el feudalismo, príncipes subordinados que les acompanasen con sus soldados a la conquista; los gobiernos burocràticos, funcionarios, y los obispos no son nada de esto, son jefes es- pirituales de los pueblos cristianos, directores espirituales.
ALS FIDELS CRISTIANS DE LA CIUTAT DE MANRESA
Nós, el Bisbe de la Diòcesi, als fidels cristians de la ciutat de
Manresa
Tots els pobles de la terra, el mateix els antics de l'Orient, a on començà la civilització i el cristianisme, fins als més mo¬ derns dels Estats Units de T Amèrica del Nord, han dedicat dies a l'oració i a la penitència, reconeixent que els pobles deuen una satisfacció a l’Autor i Redemptor del llinatge humà pels pecats i trencaments de la Llei divina que, portats de nos¬ tra flaquesa i malícia, amb freqüència cometem.
Per això, Nós, caríssims manresans, volent que vosaltres, qui amb tanta activitat i intel·ligència dediqueu les vostres forces al treball, dediqueu també alguns dies a la considera¬ ció de la justícia eterna, base de la justícia social i fonament de la salvació eterna, després d’invocar humilment a Déu Se¬ nyor nostre, Pare de les misericòrdies i Déu de tota consola¬ ció, per mediació de Nostra Senyora, la Immaculada Verge Maria, Patrona especial de la ciutat de Manresa, havem de¬ terminat enviar-vos en el pròxim maig, Mes de Maria, una Missió, és a dir, predicadors evangèlics qui en les tres parrò¬ quies de la ciutat proposin a la consideració dels fidels els eterns principis de la fe de sant Fructuós, príncep i màrtir de
112
J. TORRAS I BAGES
la fe catòlica, a fi que a la llum de la veritat cristiana estu¬ dieu les vostres consciències, les purifiqueu de tot pecat per medi del sagrament de la Penitència, reforceu la vostra vida espiritual rebent el celestial auxili de l’Eucaristia, i reformeu els vostres costums, regint-vos d’aquí endavant més santa¬ ment per les lleis de la fe, de la justícia i de la caritat fraterna.
I perquè la gràcia divina afavoreixi els nostres intents i faci fecunda la Missió que Déu per nostre ministeri vos en¬ via, recomanem a totes les ànimes piadoses que preguin al Se¬ nyor amb aquest objecte, i ordenem a totes les Comunitats re¬ ligioses de Manresa, subjectes a la Nostra jurisdicció, que tres dies abans de començar-se facin especials oracions amb aquest objecte i que practiquin un dejuni o altra mortifica¬ ció, segons el discret judici dels respectius superiors.
Nós, ajudant Déu, assistirem a la terminació de tan útil i fructuosa pràctica espiritual, per a dar-vos la Nostra pater¬ nal Benedicció, i repartir-vos el Pa de vida eterna.
I desitjant ja trobar-se entre vosaltres, caríssims germans i fills, rejovení ts per la gràcia del Senyor, a tots envia la seva Benedicció en nom del Pare t i del Fill f i de l'Esperit Sant f.
t El Bisbe de Vic
Vic, 22 de maig de 1903
CIRCULAR SOBRE LA CANONIZACIÓN DEL BEATO JOSÉ ORIOL
No sólo por la piadosa recomendación que Nos ha hecho nuestro venerable y carísimo Hermano, el Eminentísimo se¬ nor Cardenal-Obispo de Barcelona, sino que también por es- pontàneo y afectuoso impulso excitamos la devoción de nues¬ tro Clero y pueblo para que acuda al Senor, que es glorifica- do en las personas de sus Santos, con motivo de la pròxima resolución que ha de tomar la Sagrada Congregación de Ri- tos sobre los dos hechos al parecer milagrosos y atribuidos a la intercesión del Beato José Oriol, presbítero barcelonès y be- neficiado de la iglesia de Santa Maria del Pino. Este glorioso taumaturgo, honor de las Comunidades de presbíteros secu- lares que tanto han florecido en la antigua Corona de Aragón, tiene conexión especial e íntima con nuestra amada Diòcesis. Aquí, en esta ciudad de Vich, en la iglesia del convento de Santa Clara, de monjas dominicas, fue hecho presbítero me- diante la sacramental ordenación. Tócanos, pues, una parte de glòria en aquel maravilloso ministerio eclesiàstico que, ejerciéndose principalmente en la ciudad de Barcelona, in- fluía también en los otros países de Cataluna.
Y al recomendar a nuestro amado Clero la oración para que el Senor ilumine a la Sagrada Congregación Romana en asunto tan trascendental, dejamos a su discreto celo la forma y manera que crean màs oportuna, según las condiciones de
114
J. TORRAS I BAGES
los fi eles y de los lugares y aun las piadosas inclinaciones de su devoción.
t El Obispo
Vich, 8 de junio de 1903
COMENTARI A LA CARTA DEL CARDENAL RAMPOLLA SOBRE L’ACTUACIÓ DELS CATÒLICS EN LA DEFENSA DELS INTERESSOS RELIGIOSOS
Publicamos los venerables Documentos que preceden con el mayor acatamienlo y esperamos que todos los eclesiàsti- cos de Nuestra jurisdicción los recibiràn con el obsequioso rendimiento que todo católico y màs los que pertenecemos al orden sacerdotal, debe prestar a la dirección y a las ensenan- zas que dimanan de la Sede Apostòlica. Estos documentos no son un hecho aislado y el espíritu que los anima, los princi- pios que suponen o contienen, no son una cosa peregrina, sino que forman sistema con las ensenanzas que la Santa Sede re- petidas veces ha dirigido en los actuales tiempos a los cató- licos, y contienen la manifestación de cómo entiende la Sa- biduría Pontificia que deben ser defendidos los intereses re¬ ligiosos en las actuales circunstancias. Recordamos a nues- tro amado Clero que esta Diòcesis siempre ha hecho consistir su principal glòria en la adhesión sincera y leal a las doctri- nas y a la dirección pràctica de la Sede Apostòlica, especial- mente asistida por el Espíritu Santo, y tenemos la completa seguridad de que persevera este intimo sentir en el Clero ac¬ tual de la Diòcesis de Vich.
116
J. TORRAS I BAGES
Nos al poner sobre nuestra cabeza el Documento Pontifi- cio que precede, esperamos reverentemente que indique la norma pràctica de su ejecución el Eminentísimo Sr. Carde- nal-Obispo de Toledo, que ha recibido tan honorifico encargo de Su Santidad, para cooperar a su feliz éxito en la medida de nuestras débiles fuerzas y en lo que permitan las condi¬ ciones particulares de Nuestra amada Diòcesis.
t El Obispo Vich, 9 de julio de 1903
EN LA MUERTE DE LEON XIII
Nos, el Obispo de Vich, al Clero y fieles de la Diòcesis
Nuestro venerable Metropolitano acaba de participarnos, por encargo del Excmo. Sr. Nuncio Apostólico, que ha falle- cido el Sumo Pontífice León XIII.
Siempre es triste la muerte, y mayormente la de aquellos con quienes nos une personal afecto; pero la muerte del Pa- dre Santo resulta gloriosa como su vida, y el que con sabidu- ría sobrehumana consagro su existència pontifical a la ense- nanza y espiritual gobierno de la Humanidad cristiana, mue- re también dàndonos el espectàculo de la serenidad, de la sua- vidad, de la elevación de espíritu, de la piedad profunda. Pas¬ tor y Maestro del linaje humano. lo ha sido hasta morir. Re- cibió tranquilamente los Sacramentos, oyó misa y comulgó repetidas veces desde su cama; proveyó desde este trono de angustias, donde ha pasado los quince días últimos de su vida mortal, lo que creyó conveniente para el bien de la Iglesia; vióse rodeado carinosamente del Sacro Colegio cardenalicio, y entre las oraciones de toda la cristiandad y las preces para bien morir, rezadas alrededor de su lecho por el cardenal Pe- nitenciario mayor acompanado de clero y fieles, el anciano Pontífice, como los antiguos patriarcas, fue trasladado de esta vida mortal a la vida eterna, durmiéndose tranquilamente en el Senor ayer, día 20 del corriente, a las cuatro y minutos de la tarde.
118
J. TORRAS I BAGES
La glòria humana de León XIII, que domina y sobrepuja toda la glòria del mundo contemporàneo, la luz inmortal que irradia en todos los días de su vida de Pontífice, son como un reflejo de la glòria y de la luz divina, pues toda su maravillo- sa actividad de entendimiento se dirigió siempre a fomentar la glòria de Dios y el bien de los hombres. Recorrió el inmen- so circulo de las relaciones entre Dios y los hombres, marcan- do de un modo luminoso las grandes verdades de la revela- ción que las circunstancias actuales reclaman de una mane¬ ra mas perentoria; distinguió, con profundidad de espíritu, lo transitorio y lo permanente, lo eterno y lo temporal; fijó los principios sociales indestructibles, y senaló aquellos que el córrer de los tiempos transforma; demostro, en inmortaies Encíclicas, el fundamento natural y cristiano de las institu- ciones esenciales humanas que las modernas sectas quisieran destruir; y él, el hombre a quien los grandes hombres de Es- tado, aun no católicos, acataban como una inteligencia supe¬ rior en el arte de gobernar los pueblos, él, el gran restaura¬ dor de la filosofia, el promovedor de los estudiós históricos, el amante del arte literario y del arte musical de gusto exqui- sito, es, al propio tiempo, el doctor ascético y místico de la gente cristiana, el magnifico restaurador de la antigua pie- dad, a cuyo calor se formó en una serie de siglos la Europa civilizada, y es como el meollo de la Iglesia catòlica y la es- cuela pràctica y suavísima donde se ensena la sabiduría que salva lo mismo al erudito que al ignorante, al pobre que al rico, al hombre que a la mujer, suscitando el espíritu de ora- ción entre el pueblo cristiano, y manteniéndolo, con sus de- votísimas Encíclicas sobre el Santo Rosario, sobre el Espíri¬ tu Santo, sobre la divina Eucaristia, sobre el Sagrado Cora- zón de Jesús, demostrando pràcticamente que la sabiduría, la piedad y la perfección social, procediendo de un mismo foco luminoso, la Luz que guia a todo hombre que viene a este mundo, no son otra cosa que múltiples manifestaciones de Dios en la Humanidad.
A la conclusión de la vida terrena del Pontífice León XIII
EN LA MUERTE DE LEON XIII
119
corresponde de nuestra parte elevar al Todopoderoso el Te Deurn laudamus de nuestra filial gratitud. Vivió cerca de un siglo y acabó con glòria su terrenal carrera, y esta glòria re¬ dunda a toda la Iglesia, es decir, a toda la Humanidad cris¬ tiana esparcida por todos los àngulos de la tierra. La luz de su maravilloso entendimiento, fiel reflejo de la luz del Evan- gelio, no tuvo menguantes, brillo siempre con la misma in- tensidad, queriendo la Bondad divina dar a este inundo per- verso y menospreciador de su Iglesia el espectàculo sublime de un viejo de noventa y cuatro anos, con un vigor de espíri- tu que nos dejó espantados y como atontados cuando hace po- cos meses tuvimos la dicha de besar su pie y oir su palabra venerable. Dios estaba en él, como ha estado y estarà en to¬ dos los Pontífices romanos: en su autoridad, en su dirección del espíritu cristiano, en sus ensenanzas ex cathedra infali- bles; pero en León XIII, Dios, ademàs, estaba en el alarde de unas facultades cuya superioridad reconocían Emperadores y Reyes, apartados, por desgracia, de la Iglesia catòlica, lle- gando a obtener una monarquia universal de los espíritus en el orden natural de las cosas; llegó a ser reconocido, aunque no seguido, como el Maestro universal de la Humanidad ci- vilizada.
Pero roguemos por él, aun cuando confiemos en la mise¬ ricòrdia de Jesucristo, Juez de vivos y de muertos, hacia el que ha sido su fiel Vicario en la tierra, y esperemos sin vaci- lación alguna la continuación de la serie de Pontífices que ha de durar hasta el fin de la Humanidad; debemos orar siem¬ pre según las ensenanzas del Evangelio, pero en las circuns- tancias solemnes de la vida de la Iglesia, como lo es la muer- te y la eíección del Pontífice Romano, la oración de los cris- tianos debe ser mas fervorosa, por lo cual ordenamos a nues- tro amado Clero que excite la piedad de los fieles a rogar por el Pontífice difunto y por la eíección del que haya de suceder- le, y a este fin disponemos:
1 ° Que en nuestra santa Iglesia Catedral Basílica y en to- das las parroquias, así como también en las iglesias de las Re-
120
J. TORRAS I BAGES
ligiosas claustrales, se celebren exequias solemnes en sufra- gio del alma del que fue Nuestro Santísimo Padre León XIII.
2° Que, desde luego, en lugar de la colecta pro Papa, se diga en la santa Misa la colecta contra persecutores Ecclesiae; y celebradas las exequias por el difunto Pontlfice, se suplirà por la oración pro eligendo Summo Pontifice.
3.° Que pasado el día de dichas exequias, se celebre, lo màs pronto que permitan las circunstancias de las diversas iglesias, una función de rogativas con la Misa votiva pro eli¬ gendo Summo Pontifice y las Letanías de los Santos al fin de ella, debiendo éstas continuar hasta la elección de nuevo Papa; y autorizamos la exposición del Santísimo Sacramen- to en la celebración de la función referida.
Vich, 21 de julio de 1903
PAPAM HABEMUS
Recibida oficialmente la noticia de la elección del Sumo Pontífice recaída en la veneranda persona del Excmo. Sr. Car¬ denal José Sarto, Patriarca de Venecià, que ha tornado el nombre de Pío X, debemos participar a toda la Diòcesis la in- teresante nueva que alegra a todo el orbe, no solamente a los católicos, sino que también a aquellos que estan separados de la Iglesia, mientras no formen parte de las sectas satàni- cas que respiran odio contra el nombre católico. Al Nacimien- to de Cristo prestaron homenaje hasta los gentiles; en su Muerte, nos dicen los sagrados Evangelistas que no sólo llo- raron sus discípulos, sino que también los judíos de buena vo- luntad; y es que Jesucristo y sus divinas insti tuciones despi- den de sí rayos de luz que abren, siquiera no sea màs que por momentos, los ojos de aquellos que no estan completamente y voluntariamente ciegos. La expectación universal en que ha estado todo el mundo civilizado esperando la elección del Sumo Pontífice de la Iglesia catòlica, es una demostración evidente de la vivacidad de esta Iglesia, a la cual los falsos profetas declaran muerte y que, a pesar de todos los denues- tos y persecuciones, la vieja, la eterna Fe catòlica, que em- pieza con el mundo, que continúa en los Patriarcas, que se propaga por los Profetas, que mantiene la Sinagoga, que ra¬ tifica y completa Jesucristo y que universalizan los Apósto- les, que esta Fe continúa viviendo en el seno de la Humani- dad, la cual, a pesar de todas las herejías y cismas, tiene los
122
J. TORRAS I BAGES
ojos fijos en la Santa Sede apostòlica, en el Obispo de Roma; y si no explícita, implícitamente con su actitud demuestra que le considera el Faro luminoso de la doctrina evangèlica, la brújula necesaria en la mar de la vida para la recta direc- ción de la conciencia cristiana y la piedra fundamental de todo el edificio del Cristianismo.
En esta ocasión, carísimos hermanos e hijos, de renovar nuestra Fe en la santa Iglesia catòlica, apostòlica y romana, de ratificar nuestra obediència y de avivar nuestro amor a Je- sucristo en la persona de su Vicario; fe, obediència y amor que constituyen como la esencia de la profesión catòlica, por- que cuando se trata del Papa se trata de la Iglesia, donde està el Papa està la Iglesia, y sin el Papa, separados del Papa no hay Iglesia, porque ésta es el cuerpo y el Pontífice Roraano es la cabeza, y la cabeza es la que gobierna y vivifica a todo el cuerpo.
Y nuestra obediència y nuestro respelo y nuestro amor al Papa se confunde e identifica con la obediència y el respeto y el amor a Dios, y no le profesamos tales afectos porque el Papa es León, Pío o Gregorio, porque tenga estas o aquellas cualidades personales; sino porque es el Vicario de Jesucris- to, el Maestro de la Cristiandad, el Director espiritual de to- dos los fieles católicos y el oràculo infalible de nuestra Fe. La piedra de toque para conocer el catolicismo de una persona es su obediència, su adhesión y su respeto al Papa. Si queréis estar con Jesucristo habéis de estar con el Papa, porque así lo dispuso el divino Maestro, que clijo que quien oía a sus apóstoles, a El mismo le oía, y que quien les despreciaba, a El mismo despreciaba.
La obediència, el respeto y la adhesión al Sumo Pontífice revisten un caràcter de devoción y son en el fondo obedièn¬ cia, respeto y adhesión a la divina Persona de Jesucristo, pues- to que el Papa es cl instrumento principal de la gracia cris¬ tiana, del gobierno divino de la Humanidad y el que posee las Uaves del reino de los cielos.
La institución del Sumo pontificado podemos decir que es
PAPAM HABEMUS
123
la obra màs excelsa del divino Redentor, porque usando una expresión vulgar es el cario por donde manan al mundo las aguas saludables de la Redención, la doctrina, los sacramen- tos y el régimen divino que Jesucristo legó al mundo al cons- tituirnos hijos de Dios por adopción. Renovemos, pues, hoy, carísimos hermanos e hijos, la acción de gracias al Senor To- dopoderoso que rige y gobierna la Iglesia por medio de su Santísimo Espíritu que nos acaba de dar nuevo Pontífice en la persona de Pío X, nuevo sucesor de san Pedro, nuevo esla- bón de la cadena de Ponlífices, que sin inlerrupción durarà hasta el fin de los siglos; y uniéndose Clero y Pueblo en espi¬ ritual alegria por el nuevo beneficio dispensado a la familia cristiana y porque digmim et iustum est que tributemos al Se¬ nor devotas y solemnes acciones de gracias en homenaje de agradecimiento por tan fausto acontecimiento ordenamos lo siguiente:
1 .ü En Nuestra Santa Iglesia Catedral y en todas las igle- sias parroquiales y de religiosas claustrales al recibir la no¬ ticia se tocaran las campanas por espacio de una hora, como en las festi vi dades mavores.
2. ° En los referidos templos se celebrarà una solemne fun- ción con Te Deum (que podrà ser con exposición del Santísi¬ mo) en acción de gracias, con las invitaciones que los Recto- res crean convenientes.
3. ° Por tres días conseçutivos se dirà en la Misa las ora- ciones pro graliarum actione, y hasta nueva orden la colecta Pro Papa.
t José, Obispo de Vich Vich, 5 de agosto de 1903
Los reverendos Pàrrocos y Encargados de iglesias daràn cuenta al pueblo fiel, en la forma que les parezca màs opor¬ tuna, del precedente documento.
EXHORTACIÓ PASTORAL A LA PRÀCTICA DEL SANT ROSARI EN EL MES D'OCTUBRE
Al Clero i fidels de la Diòcesi
Ha passat ja a la vida de l'eternitat el gran Papa propa¬ gador del Rosari de Maria; però ell deixà establert el mes del Rosari en el mes d’octubre, que ha de perseverar com pràc¬ tica excel·lentíssima de la pietat cristiana en tots els pobles catòlics. D’altra banda, la devoció del Rosari no és solament la devoció del papa Lleó XIII, sinó que, des d'antic, ha sigut la devoció predilecta dels Summes Pontífexs, que, guiats per l'Esperit Sant, han designat la intercessió de Maria invocada pel Rosari com l'auxili més poderós del poble cristià en els perills i conflictes que es passen en el curs d'aquesta vida tem¬ poral. L'Anxilium christianorum és la Verge del Roser.
Per això vos exhortem, caríssims germans i fills, a la pràc¬ tica del Sant Rosari en tots els dies de la vida, però major¬ ment en el mes d'octubre, que és com una temporada de re¬ novació d'esperit per enfervoritzar als fidels cristians en la pràctica santíssima del Rosari, que és la devoció catòlica per excel·lència. Aquesta és l’arma que la Verge Maria posà en les mans del cristià, per mitjà del gloriós Pare sant Domingo, i amb aquesta arma poderosa som invencibles, de manera que el món, el dimoni i la carn res poden contra de la nostra àni-
EXHORTACIÓ PASTORAL A LA PRÀCTICA DEL SANT ROSARI
125
ma si nosaltres, armats convenientment amb el Rosari, resis¬ tim a les impugnacions amb què els tres enemics de la nos¬ tra ànima intenten portar-la, pel camí del pecat, a l’eterna condemnació.
Tenim Nós tanta confiança en l’eficàcia del Sant Rosari, que estem convençuts que no hi haurà una restauració ver- cladera del poble cristià, una renovació de vida cristiana en¬ tre els catòlics, si no es renova la pràctica de la devoció del Rosari. Hi ha dos elements imprescindibles en la vida cris¬ tiana: l’oració i la devoció a la Verge Maria; i aquests dos ele¬ ments es troben ajuntats d'una manera meravellosa i divina en el Rosari.
L’esperit d’oració s'apodera del cor dels qui amb constàn¬ cia i formalitat passen el Rosari, se’ls eleven els sentiments, les passions se’ls moderen, experimenten la dolçura d’aque¬ lla vida que vingué a ensenyar als homes el Fill de Déu, i d’ho¬ mes animals es converteixen en homes espirituals.
I als qui resen amb constància i formalitat el Sant Rosari la devoció a la Verge Maria se'ls fa familiar, arriben a tenir una íntima i alegre amistat amb la Mare del Fill de Déu, un afecte dolcíssim que, més encara que no pas respecte a la So¬ birana i Reina de cels i terra, és afecte filial, tendre i confiat envers Aquella a qui saludem amb el títol de Reina i Mare de misericòrdia.
Tots sabem que l’afecte de mare és el més dolç dels afec¬ tes de la vida humana, i per això en les hores d'amargura tot¬ hom qui té mare cerca en ella son consol; així també el nos¬ tre Redemptor Jesús volgué deixar als cristians una Mare que és la seva pròpia Mare, i l'experiència demostra que la devo¬ ció a Maria produeix consol i alegria en el cor de tots aquells qui la practiquen. I com no hi ha sòlida i verdadera devoció a la Verge Santíssima sinó mitjançant la pràctica constant del Rosari, per això, desitjosos de la vostra eterna salvació i de fer-vos més passadores les penes de la vida, inevitables a tots els fills d’Adam, i de proporcionar- vos el maternal con¬ sol i auxili de Maria, ara i en l'hora de la vostra mort, orde-
126
J. TORRAS I BAGES
nem que el pròxim mes d’octubre, en totes les iglésies de la nostra jurisdicció se celebrin les devotes funcions del Rosari que se celebraven els anys anteriors; i aprofitem-nos tots del pròxim mes per enfervorí tzar el nostre cor en la devoció a la Verge Maria, que és el mitjà de què s'ha valgut la Sabiduria divina per enviar al món, per portar a la terra el fruit de be¬ nedicció i de santedat, Jesucrist, Senyor nostre, fora del qual és impossible la salvació, essent Ell l’únic Salvador dels ho¬ mes. Per això Maria és anomenada porta del cel, i en va vol¬ dria entrar en el regne de la Glòria qui no es valgués de la intercessió de la Immaculada Senyora. Multipliquem, doncs, envers Ella les nostres súpliques, coronem-la amb les místi¬ ques roses dels Parenostres i Avemaries del Rosari, i Ella in¬ tercedirà amb son Fill Etern perquè en l’hora de la mort siem mereixedors de la felicitat de la vida eterna.
Vic, 22 de setembre de 1903
EN LA «CORONA POÈTICA» QUE L'ASSOCIACIÓ DE FILLES DE MARIA DE CATALUNYA DEDICA A LA VERGE IMMACULADA EN LES FESTES CINQUANTENÀRIES DE LA SEVA PROCLAMACIÓ DOGMÀTICA*
El profeta Elies veié des del cim del Carmel un petit i bell núvol en la immensitat del cel: aquest núvol era com un sím¬ bol de la Concepció Immaculada de Maria en el si infinit del Criador Omnipotent, que després havia d'ésser engendrada per la gloriosa santa Anna. El núvol que veié Elies s'engran¬ dí, tapà tot l’horitzó i envià a la terra seca una pluja benèfica que la cobrí d’esplèndida verdor: així també la Immaculada Concepció de Maria, escampant per lot el món cristià i per totes les generacions la pluja saludable de la gràcia, ha fet produir a la terra, enverinada pel pecat, l’immens jardí de la virginitat cristiana, que és aroma vivificant de la Humani¬ tat, mentre va fent sa via en el món, i ornament elegantíssim del palau de la glòria, on regna per tota l'eternitat la més
* Corona poètica dedicada a la Immaculada Concepció de Maria Santíssi¬ ma en lo Quinquagèsim Aniversari de la proclamació del Dogma. — Imp. Su¬ birana, Barcelona, 1914.
128
J. TORRAS I BAGES
pura, la més santa, la més humil, la més poderosa de totes les criatures angèliques i humanes, la Immaculada Verge Maria.
t Josep, Bisbe de Vic
Vic, 5 d'octubre de 1903
CIRCULAR SOBRE LA INMACULADA CONCEPCIÓN
La Virgen Maria, en el ministerio de su Concepción Inma- culada, aun cuando es abogada y protectora de todo el pue- blo cristiano, es de un modo particular la Patrona de la ju- ventud de ambos sexos; por lo cual, siguiendo la norma ge¬ neral establecida por Nuestro Santísimo Padre, el Papa Pío X, de que se solemnice el día ocho de cada mes, o el domingo próximo siguiente durante el ano venidero; encargamos a los reverendos Pàrrocos, Ecónomos y Regentes procuren que en los colegios, escuelas dominicales y asociaciones de jóvenes de ambos sexos, en los días 8 o domingo siguiente se practi¬ quen algunos actos de piedad en honor de la Inmaculada Con¬ cepción, no sólo para honrar, como es debido a tan gran Se- nora, sino que también para grabar profundamente tan pro- vechosa devoción en el animo de la juventud, tan expuesta a los peli gros del mundo.
Y aun cuando nos fijamos principalmente en la juventud, bueno seria que todas las asociaciones católicas, cada una de una manera conforme a su modo de ser, prestasen el tributo de amor y devoción a la Virgen Maria en alguno de los días mencionados que el Papa ha senalado a la piedad de los fie- les; así los ànimos se irían preparando para celebrar el quin- cuagésimo aniversario de la Definición dogmàtica y el pue- blo cristiano recibiría los celestiales auxilios que tenemos de-
130
J. TORRAS I BAGEí
recho a esperar de Aquella incomparable intercesora que e; llamada por la Iglesia Auxilium christianomm.
t El Obispo Vich, 1 1 de diciembre de 1 903
EDICTO PUBLICANDO EL CÓDIGO JURÍDICO DE LA MÚSICA SAGRADA*
Nos, Dr. D. José Torras y Bages, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostòlica obispo de Vich
Al Deàn y Cabildo Catedral, a los Pàrrocos, Superiores de casas religiosas de ambos sexos, Maestros de capilla y a cuantos puedan contribuir a la pureza y gracia del canto religioso, salud y paz en Nuestro Senor Jesucristo.
Hora es ya de que publiquemos en esta nuestra amada Diòcesis los documentos emanados de la Santa Sede sobre música sagrada, que han llamado la atención de todo el mun- do católico, y son como la sanción superior y autorizada de un movimiento que hace tiempo venia extendiéndose entre el pueblo cristiano, como una reacción contra la vanidad y el mal gusto que se había apoderado del espíritu de los los fie- les en esta parte tan importante de la litúrgia y cuito divino. Constituyen los citados documentos, después del Decreto de la Sagrada Congregación de Ritos que con ellos se inserta a continuación, una Ley promulgada por el Sumo Pontífice de la Iglesia catòlica o universal, y por lo tanto obligatòria a to- das las iglesias particulares.
* Pastoral que acompanya la documentació oficial sobre la música en el temple, i pondera la importància d’aquesta reforma litúrgica.
132
J. TORRAS I BAG
Siempre habíamos sentido como el Romano Pontífi siente en su Instrucción o Motu proprio; siempre habíam pensado que la música figurada es, como dice Santo Tom; ad delectandum, y que el canto llano era ad movendum ; y p lo mismo, siendo la Sagrada Litúrgia una oración solenn no debía convertirse en un poema sinfónico, sino conserv el caràcter de humilde y devota oración que ha de unir nu< tro espíritu con el Espíritu Infinito. No vamos al templo pg recrearnos, sino para santificarnos; debiendo, no obstante, nerse en cuenta que la emoción màs sublime del hombie, q la exaltación de sentimientos y de corazón que llega a cumbres, como las elevaciones de los profetas, de los salm de los evangelios y de las cartas apostólicas, con las notas g gorianas, nunca serà superada por las emociones de la mr ca figurada; y que lo sublime, alto, penetrante y luminoso de sí simple, fàcil, puro y popular, como pasa con el canto g goriano, que ha interpretado con sin igual fidelidad las re laciones divinas y expresado con maravillosa verdad los n profundos sentimientos humanos.
Pero a pesar de ser éste nuestro criterio y de haber pa do crueles amarguras oyendo en los templos estrépitos mi cales que destrozaban los textos sagrados, y cantos conv cionales y falsos, contrarios a la sinceri dad del sentimier o expresando sentimientos mundanos y profanos, vanidad sentimientos, y no los eternos sentimientos del alma hui na, que enlazan nuestro espíritu con el cielo, tonos musicí de agradable entretenimiento a un compàs mundano, en de la honda excitación del espíritu que se produce con el mo eterno que gobierna al canto gregoriano; a pesar de t< esto, que formaba nuestro criterio y nuestro gusto, sin < bargo callàbamos, porque no queremos nunca, ni por aso! imponer a nuestra Iglesia nuestro criterio personal, sino e la Santa Iglesia catòlica, cuyo ministro somos. Pero ah cumplimos un deber sagrado de nuestro ministerio pron gando en esta Diòcesis las reglas canónicas emanadas d Santa Sede y que determinan la forma del canto eclesiàst
EDICTO PUBLICANDO EL CÓDIGO JURÍDICO DE LA MÚSICA SAGRADA 133
Por lo tanto, a continuación publicamos, según el orden cronológico en que aparecieron, la Carta de nuestro Santo Pa- dre Pío X al Cardenal Vicario General de Roma, del día de la Inmaculada Concepción del ano pasado, o de 1903, el Motu proprio del día de santa Cecília, 22 de noviembre del mismo ano, y el Decreto de la Congregación de Ritos, de 8 de enero último, extendiendo a la Iglesia Universal el Motu proprio pontificio, dàndole fuerza de obligar y declaràndolo Código de la Iglesia Universal en lo que se refiere a la música litúr¬ gica. Esperamos que todo el reverendo Clero, y en especial los Curas pàrrocos, los maestros de capilla, organistas y can¬ tores, consideraran atentamente los documentos canónicos que vienen a continuación, que no son ya sólo una exposición de doctrina, sino también un precepto legal que obliga en con- ciencia, y a cuya observancia deben cooperar todos los fieles hijos de la Iglesia, y en particular los eclesiàsticos.
Claro y evidente de por sí el Motu proprio de nuestro San- tísimo Padre Pío X, que el Decreto de la Congregación de Ri¬ tos titula Código Jurídico de la Música sagrada, ningún comen- tario hemos de ponerle; sólo, no obstante, queremos hacer al- gunas observaciones pràcticas a los reverendos Curas pàrro¬ cos. Les recordamos, en primer lugar, que velen para que se cumpla en sus iglesias lo que dispone el Ceremonial de Obis- pos respecto a los oficios y misas de difuntos.
Fíjense también los reverendos Pàrrocos y demàs sacerdo- tes encargados de iglesias en lo que dice el Sumo Pontífice en la Carta al Cardenal Vicario de Roma sobre el abuso de la mú¬ sica en las Vísperas, encargàndole que corte sin dilación el abuso de substituir la música a la devota salmodia; y como lo que el Papa lamenta que pase en las iglesias de la capital del mundo cristiano en las vísperas de las grandes solemni- dades aquí pasa en las Completas, los reverendos Curas pଠrrocos estudiaràn la manera de suplir aquel acto de cuito so- fisticado con un acto de cuito verdadero, que, al mismo tiem- po que atraiga a los fieles, fomente el fervor de su espiri tu sin relajación de ninguna clase.
134
J. TORRAS I BAGES
También llamamos la atención de las Comunidades reli¬ giosas, especialmente de las de mujeres, sobre el Código Ju- rídico de la Música sagrada y sus sabias y santas prescripció- nes, pues profesando ellas en alto grado el espíritu de des- prendimiento de todo aparato y refinamiento mundano, con- viene que de las mismas reciba el pueblo fiel el ejemplo de la sublime pureza y simplicidad en el arte sagrado que acom- pana la pública oración de la ïglesia, y que recuerden que el espíritu de oración se desvanece al contacto con los senti- mientos mundanos, aun de aquellos que en sí son aceptables. Fíjense en la terminante prohibición que hace el Papa del uso del piano en las funciones religiosas.
Y a los Pàrrocos, Comunidades religiosas, maestros de ca- pilla, organistas y a todos cuantos puedan influir sobre los fie- les recomendamos el encargo que hace el Sumo Pontífice de fomentar la Schola cantorum, que el Supremo Maestro de la ïglesia dice, y es evidente, que es de fàcil realización aun en las iglesias màs modestas. Scholae cantorum eran, aun cuan- do fuesen rudimentarias, los grupos de cantores que existían y aun existen en nuestras parroquias ruraies. Los orfeones y coros, que son tan numerosos en esta Diòcesis, las escuelas de ninos y ninas y las dominicales de adultos, los círculos y centros católicos, son excelentes recursos para llegar al ideal que se propone nuestro Santísimo Padre Pío X de restaurar la antigua costumbre de que todo el pueblo cristiano, iuvenes et virgines, senes cum iuniorïbus, junten sus voces para cantar en el templo las divinas alabanzas.